El gir social de Foment

“Foment del Treball necessita espolsar-se la caspa”, deia el directiu d'una important entitat financera quan la patronal encara l'encapçalava Joaquim Gay de Montellà i ja s'albiraven en l'horitzó les eleccions que guanyaria sense competència Josep Sánchez Llibre. Hi ha consens que el nou president, exdiputat de CiU al Congrés i responsable de relacions institucionals de la CEOE abans de tornar a Barcelona, ha fet en poc més d'un any que fa que és al càrrec un gir a la institució. “El canvi de mentalitat és evident”, afirma un dels membres de la junta directiva.

En un dels seus primers discursos de presentació, Sánchez Llibre va defensar la necessitat de renovar el contracte social, amb la finalitat de reduir les desigualtats de renda, accentuades amb la crisi. El discurs és conegut, la renovació del capitalisme per mantenir la seva supervivència, però a Espanya encara no l'havia llançat cap patronal, que fins ara s'han limitat a fer una crida per intentar apujar els salaris una vegada confirmada la sortida de la crisi. A l'octubre, no obstant això, Foment va fer un nou pas en aquest sentit a través del nou laboratori d'idees que s'ha estrenat aquest mandat: una aposta per crear una renda mínima que ajudi els ciutadans amb menys recursos, tema tabú fins ara en determinats àmbits conservadors com el de la gran empresa.

“Al final està actualitzant el discurs amb un accent més social, però amb un debat que ja és aquí”, venien a consensuar dos vocals de la junta directiva. Un destaca que juga a favor d'aquest intent l'anomalia que Sánchez Llibre estigui al capdavant de la patronal: “És un polític, no és un empresari, i és un paio que sap perfectament que és millor arribar a un mal acord que a un no acord”.

La seva conclusió encaixa amb les dues primeres obsessions amb les quals Sánchez Llibre pretenia estrenar-se en el càrrec: la resolució dels litigis que enfrontaven la gran patronal catalana amb l'organització vallesana Cecot i amb la de pimes Pimec. Amb la primera el va tancar ràpid posant fi a la seva suspensió com a associada de Foment. Amb la segona va pactar un repartiment institucional que suposa deixar totes dues organitzacions en una situació gairebé paritària.

I aquest discurs de pacificació l'ha portat també a les seves relacions amb el Govern català. Sánchez Llibre no dubta a criticar el president Torra, que recentment va acusar d'actuar amb “irresponsabilitat” per no haver condemnat les protestes violentes que va patir Catalunya després de la sentència del procés, l'octubre passat. Però, malgrat tot, manté relació amb Presidència, trencada en temps del seu predecessor. Fins i tot avançant-se a la CEOE, va celebrar que el PSOE aconseguís un acord d'investidura amb Unides Podem, tot i que després va criticar durament el seu programa de govern, igual que va fer per arremetre contra el preacord fiscal —més impostos i més alts— tancat entre el Govern català i Catalunya en Comú. L'organització va apostar per la governabilitat.

“El més rellevant, potser, és que en les reunions de la junta ningú ha qüestionat la seva línia”, diu un membre, malgrat la complexitat de fer determinats discursos en una entitat conservadora. “En totes les organitzacions cal fer equilibris, però a Foment encara més”, diu una altra. Encara que també admet que aquest gir social encara s'ha de concretar en mesures concretes i aquí és on pot sorgir l'oposició interna.

Des de la seva estrena, Sánchez Llibre ha evitat entrar en conflictes. Només s'ha ficat en un, en clara confrontació amb l'independentisme que representa l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). Va portar als tribunals la seva campanya de Consum estratègic, amb la qual pretenia que els consumidors optessin només per comprar productes d'empreses significades amb l'independentisme. La patronal va decidir portar-la als tribunals i va demanar que es cancel·lés perquè suposava una pràctica anticompetitiva no permesa. I a la fi de l'any passat un jutge li va donar la raó i va ordenar el tancament.

Hi ha qui defensa que Foment ha aprofitat que la Cambra de Comerç de Barcelona ha abraçat l'independentisme des que Joan Canadell es va convertir en president per guanyar un espai més pragmàtic en l'àmbit polític. Just el contrari que passava quan Gay de Montellà presidia Foment i tenia un fort discurs polític, en aquest cas en contra de l'independentisme.