Els coralls del Mediterrani, indefensos davant les xarxes de pesca

Al Mediterrani viuen més de 200 espècies de coralls (de les 5.600 descrites al món), que necessiten més protecció per sobreviure en un mar sobreexplotat per la pesca i assetjat pel canvi climàtic. Els investigadors intenten salvar aquests coralls, d'aigua freda, que viuen en zones profundes, a partir dels 150 o 200 metres, però xoquen amb la falta de voluntat dels polítics. “Cada pas que fem ens costa un esforç immens. Estem en una cursa contra rellotge per localitzar on són, perquè encara en sabem poc, mentre que la pesca d'arrossegament, que utilitza grans xarxes que escombren els fons marins, continua avançant. Es tracta d'arribar abans que les colònies desapareguin”, descriu l'esforç Pilar Marín, científica marina de l'ONG Oceana. Una vegada localitzats els assentaments, els països haurien d'acotar zones de protecció, en les quals s'eviti principalment la pesca destructiva i qualsevol altra activitat que els posi en perill.

Más información

El corall vermell, entre l’explotació i la conservació

Intervingut un quilo de corall vermell extret il·legalment al cap de Creus

En aquesta lluita, es va aconseguir el 2017 que els 22 membres del Conveni de Barcelona per a la Protecció del Medi Marí i de la Regió Costanera del Mediterrani (depenent de l'ONU) incloguessin en la llista d'espècies en perill els quatre últims coralls de profunditat que quedaven per protegir: el groc, el cresta de gall, el canelobre i el bambú. Aquest mateix any es va localitzar a les illes Balears, a cavall d'Eivissa i Formentera, un bosc de corall bambú, en perill crític d'extinció, a més de 400 metres de profunditat. Aquest jardí i un altre que existeix a les illes Eòlies (Itàlia) són els més ben conservats que s'han localitzat de moment al Mediterrani. Els experts estimen que la població d'aquesta espècie ha disminuït un 80% en 100 anys. "Que figurin en la llista significa que estan amenaçats i que cal fer-hi alguna cosa, però el Conveni de Barcelona no té competències en pesca, que és el principal perill al qual s'enfronten", puntualitza Marín. A més, a partir d'aquest blindatge, "els països haurien d'haver pres mesures de protecció però, avui dia, no s'ha fet absolutament res", concreta la científica. "En el moment en què hi hagi constància que existeixen exemplars, caldria tancar la zona, com indica Nacions Unides", puntualitza.

Al novembre Oceana es va apuntar una victòria. La Comissió General de Pesca del Mediterrani (organisme de l'ONU format per 23 països, entre els quals Espanya, França i Itàlia) va acordar l'adopció d'un marc regulatori per preservar aquests delicats ecosistemes. "Fa tres anys que intentem que s'estableixi aquesta normativa, perquè aquesta comissió és la que té competència en pesca", comenta. Però, tot i que es tracta d'un pas molt important, "no és encara vinculant i tampoc s'han establert quines actuacions es van a dur a terme", descriu l'èxit Marín, que va participar en la reunió.

Mentre arriben les proteccions, els coralls s'enfronten a les enormes xarxes de la pesca d'arrossegament que "escombren el fons del mar, arremetent contra tot el que troben al seu camí i poden destruir colònies de diversos segles en molt poc temps", explica Covadonga Orejas, científica de l'Institut Espanyol d'Oceanografia a Balears (IEO) i especialista en coralls. No és necessari l'impacte directe, la terbolesa de l'aigua causada pels sediments en suspensió que provoca aquesta forma de captura no selectiva pot enterrar-los. Altres arts de pesca com xarxes fixes, palangres o nanses poden provocar danys en deixar-se anar i quedar enganxades als coralls. Amb la desaparició d'aquest hàbitat marí, gran varietat d'organismes, incloses espècies de pesca, perden les estructures en les quals es refugien. La recuperació dels coralls és molt complicada a causa del seu lent creixement, tot just uns pocs mil·límetres l'any. El desenvolupament és especialment lent en els que desenvolupen un esquelet calcari o tenen formes massives (un tipus de flora molt frondosa) o arbustives (en branca).

Els interessos comercials també s'interposen en la conservació d'aquests delicats organismes. Orejas posa com a exemple el corall vermell que s'utilitza en joieria. Està enquadrat en l'epígraf de les espècies que s'exploten comercialment sense la suficient protecció però, de moment, els científics no han aconseguit incrementar el seu blindatge. Malgrat tot, la investigadora de l'IEO no defalleix en la seva obstinació de convèncer totes les parts implicades de la importància d'aquests ecosistemes únics. "Hi ha molta gent que viu de la pesca, però han de tenir en compte que si s'extermina l'hàbitat desapareixen els recursos. En un bosc sense arbres, no hi haurà fauna, perquè els animals viuen on troben refugi, on es poden construir casa seva", argumenta. En el cas del mar, els coralls són els organismes que compleixen la funció dels arbres. "Amb les seves estructures, creen un espai de tres dimensions on pot habitar la resta de la fauna", concreta.

Els coralls han de suportar, a més de les activitats humanes, els efectes del canvi climàtic, amb l'augment de les temperatures i l'acidificació dels oceans a causa que absorbeixen més CO₂ del que poden suportar. Aquests dos factors influeixen en la capacitat dels coralls per absorbir el carbonat que necessiten i créixer, i poden fins i tot arribar a matar-los a llarg termini.