El govern a través dels jutges

S’ha dit de vegades que una de les conseqüències més greus de la judicialització de la política és la politització de la justícia. Com si una fos la conseqüència de l’altra. Ara comencem a veure que no és exactament així. Que no estem només davant d’un procés de politització de la justícia, sinó davant d’una estratègia conscient i deliberada, empresa fa temps pel principal partit de la dreta, el PP, d’utilitzar l’administració judicial per garantir que podrà guanyar als tribunals les batalles que perdi en l’àmbit parlamentari o, en el seu defecte, per torpedinar la tasca de govern de l’adversari polític. No és el govern dels jutges, sinó a través dels jutges. Així ho està practicant el PP des de fa temps i ara, tant Pablo Casado com Santiago Abascal anuncien sense dissimulació que recorreran als tribunals per torpedinar el nou Govern i fins i tot amenacen de demandar Pedro Sánchez per prevaricació i alta traïció.

Però aquesta manera de procedir no tindria cap èxit sense l’aquiescència i col·laboració de desenes de jutges sobre qui pesa la sospita que actuen moguts més per la voluntat de defensar determinats criteris i objectius partidistes que pel desig d’aplicar la llei i impartir justícia. La mateixa administració dels temps judicials, tan lents per a els processos ordinaris, sembla amb freqüència estar al servei de l’oportunitat política, com ha ocorregut ara amb la sorprenent decisió de la Junta Electoral Central sobre la inhabilitació del president Quim Torra, el contingut del qual va ser avançat, no per casualitat, per Pablo Casado poques hores abans del debat d’investidura.

Resulta del tot anòmal que un òrgan merament administratiu i, per tant, no judicial, s’atribueixi la potestat d’interpretar i aplicar la llei electoral de tal manera que la seva decisió impliqui el cessament del president de la Generalitat, passant per sobre de la potestat del Parlament català i conculcant drets tan fonamentals com el de defensa o el de presumpció d’innocència.

La sentència que inhabilita Torra no és ferma, i podria donar-se el cas que una vegada cessat, un tribunal de cassació revoqués la resolució de la Junta Electoral. Estaríem davant d’una situació de fets judicials consumats d’efectes irreversibles. I no seria la primera vegada. Ja va ocórrer amb l’acusació per rebel·lió que va permetre mantenir en presó preventiva i privar dels seus drets polítics els líders independentistes processats. I va tornar a passar quan el Tribunal Suprem va decidir presentar davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea una qüestió prejudicial sobre la immunitat parlamentària d’Oriol Junqueras i, sense esperar la seva resposta, continuar amb el procés, de manera que ara, davant d’una resolució que reconeix la immunitat de l’eurodiputat, pugui dir que la sentència ja no és aplicable perquè mentrestant ha estat condemnat.

La resolució de la Junta Electoral sobre la inhabilitació del president Torra és l’últim exemple d’un llarg rosari de resolucions, sentències i actuacions judicials controvertides que, totes juntes, expliquen la fallida de la confiança en l’Administració de Justícia. Som davant de l’escenari d’un poder judicial que corre el risc de deixar de ser respectat perquè ja no és percebut com el garant de l’imperi de la llei. Quantes controvèrsies jurídiques més pot admetre el nostre sistema judicial sense que s’esfondri la seva legitimació social? Ja en són massa, i el fet que qualsevol decisió jurídica pugui ser objecte de discussió perquè l’aplicació de la llei està subjecta a un marge d’interpretació no hauria de ser coartada per a un ús pervers del debat jurídic. El resultat és un clima de confusió que alimenta una idea perillosa per a la democràcia: la que ni tan sols la Justícia no és confiable.

Hem arribat a aquesta situació perquè el sistema de govern de l’Administració de Justícia ha permès que els partits majoritaris hagin tingut la potestat de decidir la composició de l’òrgan de govern dels jutges, i a través d’aquest, d’òrgans jurisdiccionals tan importants com el Tribunal Constitucional, el Tribunal Suprem i la Junta Electoral Central, tots ells protagonistes avui de l’esdevenir polític. El PP s’ha preocupat d’assegurar la presència de jutges afins a cadascun d’aquests òrgans i no ha dubtat a maniobrar per mantenir les posicions assolides, com quan va alterar la composició del Tribunal Constitucional per aconseguir una majoria favorable a les seves tesis sobre l’Estatut de Catalunya. L’alt tribunal no s’ha recuperat d’aquesta maniobra. La mateixa degradació amenaça ara tota la cúpula judicial. L’única manera que pugui recuperar la confiança és una reforma en profunditat del sistema d’elecció i govern dels jutges.