Barcelona es queda sola en l’atenció a les persones sense llar

L’Ajuntament de Barcelona ha denunciat, per enèsima vegada, que se sent sol en la lluita per atendre les centenars de persones sense llar que malviuen diàriament a la capital catalana. El Consistori assegura que la desatenció de la resta d’ajuntaments de l’àrea metropolitana i província, de la Generalitat i de l’Estat força les persones sense llar a traslladar-se a Barcelona, on reben l’atenció que no troben en altres municipis veïns. Fins i tot els serveis socials d’altres ciutats i pobles aconsellen i costegen els sensesostre el trasllat a la capital.

L’Alberto, nom fictici, és treballador social en un centre d’atenció primària del Baix Llobregat. No vol revelar la seva identitat perquè sap que la seva denúncia tindrà conseqüències. “Quan arriba una persona que no té recursos trec aquesta fotocòpia, on tinc els centres de Barcelona on el poden ajudar. Aquí els donen entrepans, aquí dutxa, en aquest poden dormir...”, destaca. És una petita guia que ell mateix ha elaborat i que marca la destinació de les persones sense llar a desenes de quilòmetres, a la gran ciutat.

En l’última dècada s’ha registrat un increment del nombre de persones que dormen als carrers de Barcelona. La xifra ha passat de les 658 detectades en el primer recompte ciutadà efectuat el 2008 pel Consistori i la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL, en les seves sigles en català) a les 956 de l’últim recompte, el 2018. A aquestes persones que dormen al carrer s’hi han de sumar les 2.130 allotjades diàriament en llits de la XAPSLL, el 2008 n’eren 1.190.

La tinenta d’alcalde de drets socials de l’Ajuntament de Barcelona, Laura Pérez, lamenta que els municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona “no tenen ni un centenar de places” per acollir les persones sense sostre. “No és l’únic problema. En aquests municipis no ofereixen l’empadronament i això suposa una mesura d’expulsió”, lamenta.

El politòleg Albert Sales, de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, puntualitza: “La majoria de consistoris asseguren que sí que atenen els sensesostre, però el problema és que si no estàs empadronat no comptes per a ells. Tenen la percepció que una persona que dorm al carrer està de passada i hi ha la sensació que unes ciutats són de passada i d’altres, com Barcelona, són d’arribada”.

La portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), Lucía Delgado, lamenta que alguns municipis com l’Hospitalet de Llobregat tenen serveis socials gairebé inexistents fins i tot per als veïns empadronats: “Ens hem trobat amb casos de famílies desnonades en què els serveis socials només donen una solució de tres nits en una pensió en el millor dels casos”. A aquestes persones que es troben un dia sense res només els queda anar a la capital.

“Els Comuns estem negociant amb la Generalitat els pressupostos i exigirem una dotació pressupostària per a les persones sense llar. Dels 35 milions anuals que aporta l’Ajuntament de Barcelona, l’aportació de l’administració catalana és de 150.000 euros que no solucionen el problema. Ens arriben, diàriament, menors migrants que surten de centre tutelats i arriben als nostres centres demanant ajuda perquè s’han convertit de la nit al dia en sensesostre”, lamenta la tinenta d’alcalde.

Pérez també exigeix polítiques contra la precarietat laboral, d’altres que regulin els preus dels lloguers i la modificació de la llei d’estrangeria. Totes són responsabilitats estatals que obliguen l’Ajuntament a realitzar un «sobreesforç» per reduir el nombre de persones sense llar.