Més voluntaris per salvar el planeta

Al centre d'Esplugues (Baix Llobregat), un grup de vuit persones es reuneix per pujar a Collserola. És un diumenge assolellat de desembre i molts aprofiten per passejar pel parc natural. Ells, no obstant això, són voluntaris i són allà per treballar. "Mantenir el parc en bones condicions és una feina de gota malaia, que es fa a poc a poc", explica Xavier Torrents, voluntari de la Lliga per la Defensa del Patrimoni Natural (Depana). Torrents condueix una furgoneta plena d'eines fins al lloc que el patronat de Collserola els ha assignat per reforestar. Es tracta d'una zona propera a una urbanització que fa més d'una dècada va ser arrasada pel foc i encara no s'ha recuperat.

Com ells, cada vegada hi ha més gent que ha decidit activar-se per intentar revertir el canvi climàtic. Segons la Xarxa de Conservació de la Natura (XCN), al voltant de 12.000 persones participen regularment en projectes de voluntariat ambiental a Catalunya. En activitats puntuals, no obstant això, poden arribar a mobilitzar-se 21.800 persones en un any. "Possiblement hi ha més gent voluntària, però és difícil donar xifres reals i, sobretot, calcular l'impacte econòmic que aquesta feina estalvia a l'administració pública", puntualitza la coordinadora de la XCN, Sandra Carrera. Aquesta xarxa d'entitats ecologistes, que va néixer el 2019 de la fusió de dues altres xarxes, recull les activitats de voluntariat ambiental de Catalunya en un portigital. 

Des de les entitats ecologistes han notat que el voluntariat ha crescut amb les grans mobilitzacions pel clima. "Després de sensibilitzar-se, la gent sent que ha de passar a l'acció, i això és el que et permet el voluntariat", argumenta Carrera. Un exemple és el Projecte Rius, que va créixer en 1.000 voluntaris el 2018. Aquesta iniciativa, impulsada fa més de 20 anys per l'Associació Hàbitats, pretén implicar la ciutadania a través de l'apadrinament d'un tram de riu i l'anàlisi de l'aigua, la flora i la fauna. Els resultats, no obstant això, no són esperançadors: el 2018, la qualitat de l'aigua era pobra en un 73% dels casos, explica Laia González, de l'Associació Hàbitats.

A Catalunya hi ha entitats que fa dècades que treballen per protegir la natura, molt abans que les reivindicacions de Fridays for Future inundessin els carrers de ciutats de tot el planeta. Depana, per exemple, fa més de 40 anys que lluita per preservar el patrimoni natural. "Els arbres més alts d'aquí els vam plantar nosaltres fa temps", explica Xavier Torrents als altres voluntaris. Són roures i alzines, com els que porta a la furgoneta per plantar al llarg del matí. Aquestes espècies faran que el bosc tingui més probabilitats de sobreviure si hi ha un altre incendi, assegura Torrents, que es dedica professionalment a la jardineria.

A banda de reforestar la zona, els voluntaris també han de controlar les espècies invasores. "Aquestes flors grogues provenen de Sud-àfrica", assenyala Torrents, i explica que s'han de retirar perquè impedeixen que les espècies autòctones puguin créixer. Per aquest motiu hi ha arbres, arbustos i plantes que estan desapareixent, i que es perdi la biodiversitat. "Amb el voluntariat s'ha millorat en molts aspectes, però no hi ha manera de revertir la pèrdua de diversitat, i això repercuteix en la salut humana per l'aigua que bevem, els aliments que consumim o l'aire que respirem", lamenta Sandra Carrera, de la XCN.