Barcelona, un refugi per a periodistes amenaçats

Patricia Mayorga és una periodista que no pot tornar a Mèxic sense estar en perill. La comunicadora, de 47 anys, investigava la infiltració del narcotràfic en les forces de seguretat locals a Chihuahua, al nord del país. Compartia informació amb la reportera Miroslava Breach que va ser assassinada el març del 2017. Li van disparar vuit bales quan sortia del seu domicili. En aquell moment, Mayorga se’n va adonar que la seva vida corria risc. La mexicana és una de les integrants del programa de protecció per a periodistes de l’Ajuntament de Barcelona i de l'entitat Taula per Mèxic, que ofereix un refugi per als comunicadors amenaçats per la seva professió a la capital catalana.

La reportera de Proceso no viu des de fa tres anys a la seva Chihuahua natal. Prefereix no donar detalls de les intimidacions que va rebre. “Mèxic és una amenaça constant per la impunitat”, diu la periodista, que encara està contractada pel seu mitjà i té l'esperança de tornar aviat.

Ella no és la primera comunicadora que acull el projecte. Sandra Vicente, representant de la Taula per Mèxic, explica que el programa ha rebut vuit reporters mexicans des del 2017. L'entitat proporciona suport psicosocial, un habitatge i la possibilitat d'integració sociolaboral. L'estada de refugi que ofereixen és per un període màxim de mig any. “El que ens preocupa és el retorn. Existeix un seguiment de les institucions”, assegura.

El director de Justícia Global i Cooperació de l'Ajuntament de Barcelona, David Llistar, explica que ells s'encarreguen de finançar i donar suport en el tràmit dels visats. El cost del programa —firmat per un període de dos anys— puja a 315.000 euros; dels quals el 75% els aporta el consistori. Llistar precisa que el projecte va sorgir amb la idea de “tornar-li al poble mexicà tot el que va fer” amb els refugiats espanyols després de la Guerra Civil.

Mèxic és un dels països més perillosos per exercir el periodisme. Aquest any 10 comunicadors han estat assassinats, segons Reporters sense Fronteres (RSF). El president de l’organització a Espanya, Alfonso Armada, destaca que l’espectre d’intimidacions que pateixen és ampli, des d’amenaces indirectes com missatges a familiars, fins a d’altres directes com trucades, missatges a internet o segrestos. “Fa la sensació que la justícia és absent i no es compleixen els estàndards jurídics mínims”.

El president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador, va prometre el maig combatre la violència contra la premsa. Tanmateix, el dirigent ha mantingut un enfrontament amb els mitjans que no són afins a les accions del seu Govern. Armada especifica que des de RSF es mantenen al marge dels espectres ideològics, però considera que aquesta “política de confrontació distreu del fons del problema”. “Ens preocupa que una gran part de les agressions es produeixen a petits poblats, diaris o emissores locals i precaris” apunta.

Yaneli Fuentes coneix de prop aquest escenari. La periodista va arribar fa dos mesos a Barcelona. Fins fa poc treballava a Diario Alternativo, un mitjà local al sud de Mèxic en què denunciava retencions, tortures i extorsions. El 2017 va ser amenaçada per primera vegada pel grup armat de la Unió de Pobles i Organitzacions de l'Estat de Guerrero (Upoeg). La mexicana, de 29 anys, detalla que les amenaces van passar d’intimidacions a les xarxes, a provocacions amb armes de foc i agressions físiques. El juny passat la Coordinadora Regional d'Autoritats Comunitàries va emetre una ordre de detenció en contra seu. Va ser llavors quan la va ajudar el Mecanisme de Protecció a Persones Defensores dels Drets Humans i Periodistes. De moment, viu assimilant el que ha passat i compartint la seva experiència a Barcelona.