_
_
_
_

Un pla per apropar la maternitat als lesionats medul·lars

L'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona engega una unitat multidisciplinària per atendre la salut sexual i reproductiva d'aquests pacients

Jessica Mouzo
Els doctors Julio Herrero, Karla Rojas i Anna Suy, amb una família del programa de salut reproductiva per a lesionats medul·lars de Vall d'Hebron.
Els doctors Julio Herrero, Karla Rojas i Anna Suy, amb una família del programa de salut reproductiva per a lesionats medul·lars de Vall d'Hebron.EUROPA PRESS

"Ja sé que no tornaré a caminar, però podré ser mare?", va preguntar una pacient a la doctora Karla Rojas, rehabilitadora de la Unitat de Lesionats Medul·lars de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona. Amb prou feines havien passat 24 hores de l'accident de trànsit que la va deixar, per sempre, en una cadira de rodes, i la seva màxima preocupació era si podria tenir fills. "Podré sentir els cops de peu del nadó?", va insistir. Rojas va respondre que sí, encara que el periple de metges seria intens, ja que són molts els especialistes que intervenen en un embaràs d'una lesionada medul·lar. L'episodi amb aquesta pacient va ser el detonant perquè Rojas comencés a trucar a diverses portes del seu hospital. La idea: crear una unitat multidisciplinària per atendre la salut sexual i reproductiva dels lesionats medul·lars. Tres anys després d'aquella trobada, el dispositiu està en marxa, amb dos embarassos en curs i el petit Rafa, de gairebé dos mesos, en braços dels seus pares.

"Una lesió medul·lar et canvia la vida. Si vols tenir fills, s'estableix un llarg camí que no està ben enfocat i els pacients han de buscar solucions a diferents centres", ha explicat aquest dimecres el doctor Julio Herrero, cap de la Unitat de Reproducció Assistida de Vall d'Hebron. La nova unitat, pionera a Espanya, aglutina professionals de Rehabilitació, Ginecologia i Obstetrícia, Urologia i Psiquiatria. Així, més enllà d'atendre la lesió medul·lar, els especialistes aborden tots els aspectes de l'embaràs, des de la primera educació sexual fins al control obstètric de la gestació, el part i el postpart. 

Els especialistes recomanen planificar l’embaràs per prevenir, en la mesura del possible, algunes complicacions

D'entrada, matisen els experts, les persones amb una lesió medul·lar poden tenir fills. "Pel que fa a la fertilitat, en les dones, continua sent la mateixa. Pots tenir una etapa de menorrea [sense menstruació], però després el cicle menstrual es recupera. El que canvien són alguns aspectes físics i emocionals", ha explicat Rojas. De fet, si les taxes d'embaràs es redueixen entre aquestes pacients no és per problemes de fertilitat, sinó per la disminució d'activitat sexual després de la lesió i la percepció de dificultat per assumir l'embaràs o la cura d'una tercera persona.

En el cas que el pacient que manifesta el seu desig de ser pare sigui un home, assenyalen els especialistes, l'abordatge és diferent. La lesió medul·lar, en aquest cas, sí que provoca disfunció erèctil i problemes de fertilitat, perquè hi ha canvis en la morfologia i mobilitat dels espermatozoides. "El tractament de primera elecció, per la seva eficàcia i efectivitat, és l'estimulació peniana a través d'un vibroestimulador que actua sobre el nervi dorsal del penis. També es pot fer una biòpsia del testicle per prendre mostres d'esperma", ha indicat Herrero. La mostra es processa als laboratoris i s'utilitza després per a tècniques de reproducció assistida.

Quan una pacient amb lesió medul·lar aconsegueix quedar-se embarassada, la unitat multidisciplinària de Vall d'Hebron n'intensifica el seguiment, sobretot a partir de la segona meitat de l'embaràs. "Són més propenses a presentar úlceres per pressió, espasticitat, trombosi venosa profunda, dolor neuropàtic o infeccions d'orina", ha enumerat Rojas. Els especialistes recomanen planificar l'embaràs per fer-ne un seguiment més exhaustiu i prevenir, en la mesura del possible, les complicacions. El part, a més, pot ser natural i no per cesària. Encara que cal estudiar cada cas de manera particular. 

"Moltes de les pacients tenen por de no sentir les contraccions, per exemple. Però se'ls ensenya a notar els canvis, com l'enduriment de la panxa", ha explicat Anna Suy, cap d'Obstetrícia de l'hospital. Quan l'embaràs arriba a terme, se'ls proposa induir el part i aplicar l'anestèsia de manera precoç. Els especialistes de la unitat també fan seguiment del postpart i la lactància materna, ja que en alguns casos la medicació de les pacients és incompatible amb donar el pit i també, per la lesió, poden tenir dificultats perquè pugi la llet.

D'entrada, la nova unitat, que tot just s'ha engegat, ja té dues pacients embarassades i una tercera que ha donat a llum. "Volem augmentar la taxa d'embarassos i volem parlar de la sexualitat de la parella. L'esperit d'aquesta unitat és ser un referent a l'Estat i aportar l'enfocament multidisciplinari que no hi ha hagut fins ara", ha conclòs Herrero. Els especialistes han insistit que el servei està obert a "totes les persones amb lesió medul·lar" i cada cas s'estudia de manera personalitzada. Esperen atendre una trentena de pacients cada any.

“La meva por era el part, què sentiria”

El primer nadó oficial de la nova unitat de Vall d'Hebron es diu Rafa i està a punt de fer dos mesos. La seva mare, Yasmina Andrés, té 33 anys i des dels 16 té una lesió medul·lar a causa d'un accident de trànsit. La jove, que va arribar a Vall d'Hebron derivada d'un hospital de Burgos després d'una complicació de la lesió que s'havia d'operar, va tenir un embaràs espontani i va donar a llum el 4 d'octubre de manera natural.

"La meva principal por era el part. Saber què sentiria. Estava obsessionada amb el part", relata ara. L'embaràs va ser bo, tot just un augment de la sudoració i alguna infecció d'orina. "Estava tota l'estona expectant, a veure què sentia. A partir del setè mes vaig començar a sentir el nadó", explica.

Les contraccions també les va sentir. I el part va anar millor del que s'esperava. El pitjor, explica ara entre riures, va ser el postpart. "Va ser horrorós. L'últim mes d'embaràs ja estava molt incòmoda, m'esgotava, em faltava l'aire i només volia que s'acabés. Quan va acabar tot, em vaig adonar que el pitjor encara havia de venir. Però estem molt feliços", riu.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Jessica Mouzo
Jessica Mouzo es redactora de sanidad en EL PAÍS. Es licenciada en Periodismo por la Universidade de Santiago de Compostela y Máster de Periodismo BCN-NY de la Universitat de Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_