Una associació denuncia per islamofòbia el conseller d’Educació

Musulmans contra la Islamofòbia, una associació que lluita contra la discriminació per motiu de religió i defensa els drets civils de les persones de credo islàmic, ha presentat aquest dilluns una denúncia davant de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra el conseller d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, Josep Bargalló i Valls, a qui atribueix els presumptes delictes de foment de l'odi contra els musulmans i prevaricació. L'associació, que aporta amb la seva denúncia el vídeo d'una taula rodona que, sota el títol “La cultura religiosa als centres educatius”, es va fer el 17 de novembre al Seminari Conciliar de Barcelona, reclama la destitució immediata del conseller, militant d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).

“Jo no vull ensenyament confessional de religió islàmica a les escoles de Catalunya i, amb l'actual marc normatiu, si no arribem a un acord sobre aquest tema, en general, ens hi veurem abocats…”, confessa el conseller en una trobada organitzada per Junts, el sindicat dels professors de Religió Catòlica de Catalunya.

“He posat l'exemple de Torredembarra”, continua, narrant una conversa sobre la localitat tarragonina de la qual és originari, “on la majoria de ciutadans i ciutadanes són de religió catòlica, practicants o no, però hi ha un nombre important de confessió islàmica i li vaig dir: jo estic convençut que, si féssim a les escoles de Torredembarra l'assignatura de confessió catòlica i la de confessió musulmana, tindríem més alumnes de confessió musulmana, perquè tots els pares de religió musulmana hi inscriurien els seus fills i no tots els pares de religió catòlica hi inscriurien els seus. I li vaig dir a aquesta persona: quin cara ens quedaria a tots per defensar la identitat que diem defensar?”

Per a Musulmans contra la Islamofòbia és especialment greu que Bargalló donés a entendre que la confessió musulmana “és contrària a la identitat catalana que vol defensar, una identitat excloent de la qual no formarien part les persones musulmanes, traslladant amb les seves paraules als assistents la idea que els musulmans no serien mai veritables catalans”.

Més greu encara, segons el parer de l'associació, és el que el conseller va suggerir a continuació: “El dia que vaig anar a Ripoll a parlar del pacte educatiu […], al començament de setembre, després del xoc que va tornar a haver-hi a Ripoll amb tots els programes de televisió que va haver-hi a l'agost […], la premsa em va treure la quantitat de peticions que teníem a Ripoll per fer una assignatura confessional que no era la catòlica… perquè, esclar, qui fa de professor de religió catòlica? Persones que el bisbat ens proposa. Qui seria el professor de religió islàmica? Us passa pel cap?”

Bargalló al·ludia implícitament als atemptats del 17 d'agost del 2017, obra de l'anomenada cèl·lula de Ripoll, “donant a entendre que serien gent afí als terroristes els qui designarien els professors de religió islàmica”, segons la denúncia. En realitat, els professors de confessió islàmica, igual que els religió catòlica, són contractats per l'Estat a proposta de la jerarquia religiosa; en aquest cas, la Comissió Islàmica d'Espanya.

L'objectiu del conseller era convèncer els professors de religió catòlica que acceptessin el seu projecte d'implantar una assignatura de “cultura religiosa”, en lloc de l'actual ensenyament confessional. Per fer-ho, segons la denúncia, va utilitzar la por envers allò musulmà i les negatives conseqüències que, per a la construcció de la identitat nacional catalana, tindrien al seu parer les classes de religió islàmica.

L'exclusió dels musulmans de la identitat catalana implica, per a l'associació denunciant, un delicte d'odi, previst en l'article 510 del Codi Penal, que castiga amb fins a quatre anys de presó “els qui públicament fomentin, promoguin o incitin directament o indirectament a la discriminació contra un grup […] per motius de religió o creences”.

Però també suposa un delicte de prevaricació, ja que demostra, segons la denúncia, que Bargalló té paralitzades les sol·licituds d'implantació de les classes de religió musulmana a Catalunya per motius ideològics. La Constitució, la Llei Orgànica de Llibertat Religiosa, la Llei Orgànica d'Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE) i l'Acord de Cooperació entre l'Estat espanyol i la Comissió Islàmica de 1992 garanteixen el dret dels alumnes musulmans a rebre ensenyament de religió islàmica si així ho sol·liciten els seus pares.

Encara que la normativa obliga a impartir classe de religió islàmica quan ho sol·liciten més de 10 alumnes del mateix centre educatiu, a Espanya només hi ha 76 professors per a més de 300.000 escolars musulmans. Almenys sis comunitats no tenen cap professor de religió islàmica: Astúries, Cantàbria, Galícia, Navarra, Múrcia i Catalunya. El cas català és el més sagnant, ja que es tracta de la comunitat amb un nombre més alt d'alumnes musulmans d'Espanya, més de 85.000.