“El canvi climàtic multiplica les desigualtats”

La tinenta d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona Laura Pérez ha encetat la seva intervenció en el Fòrum Social Pere Tarrés amb un record a la feminista i activista del medi ambient hondurenya Berta Cáceres, assassinada ara fa quatre anys. Un homenatge pertinent en una conferència centrada en el canvi climàtic i les desigualtats que afegeix. L’acte s’ha celebrat a la seu de la fundació i té el suport d’EL PAÍS. Per a Pérez, els efectes del canvi climàtic multipliquen les desigualtats socials i penalitzen amb més força els sectors pobres de la població i les dones.

Pérez ha fet un breu esment al seu treball en una ONG d’Equador per subratllar la relació que hi ha entre les lluites en defensa de la terra i de les dones “perquè són territori de conquesta”. “Hi ha una apropiació dels territoris i dels cossos de les dones” per part del capitalisme. Pérez ha fet una descripció alarmant, però basada en dades científiques, sobre el futur climàtic i social si no es modifiquen moltes polítiques. “A Catalunya, des del 1950, la temperatura mitjana ha pujat 1,6 graus i aquest augment s’accelerarà si no aturem l’emissió de gasos amb efecte hivernacle. El treball dels científics aportant proves i la lluita popular cada cop protagonitzada per gent més jove s’enfronta a grans oponents a la transició ecològica, com els presidents dels Estats Units i el Brasil”. Una situació que ha resumit amb un “rebel·lió o extinció”. “La transició ecològica és una evidència científica i una necessitat política”.

Pérez ha destacat que el canvi climàtic agreuja les desigualtats socials. L’augment de les temperatures perjudica molt clarament els països pobres amb pèrdues de collites i increment de les malalties. Però també, ha continuat, castiga els més desvalguts amb l’increment del preu dels aliments, la manca d’aigua i la pobresa energètica. Es calcula, ha dit, que el canvi climàtic empenyerà 100 milions de persones a la pobresa l’any 2030, una pobresa addicional. “I la majoria d’esforços per adaptar-se a la nova situació els hauran de fer les dones, per exemple amb més càrregues assistencials derivades de la pèrdua de salut”. “Les dones contribuïm menys al canvi climàtic i el patim més”, ha assegurat.

Òbviament, Barcelona no és aliena al problema. Si ara, cada quatre anys es produeix una onada de calor, a final de segle se’n poden produir cinc l’any. Unes onades de calor que augmenten la mortalitat un 27%, particularment entre la gent gran, les persones sense llar i els treballadors al carrer. “Si no fem res, l’any 2050 Barcelona serà una ciutat més calorosa i més injusta”. I el combat contra el canvi climàtic demana també una transformació cultural. Pérez ha reivindicat el paper de les ciutats en aquesta lluita i ha recordat polítiques municipals com el Pla Clima, la promoció de la rehabilitació d’edificis des d’una perspectiva d’estalvi energètic i refrigeració, l’obertura de refugis climàtics i d’espais verds.

Pérez ha estat presentada per Sònia Fuertes, comissionada d’Acció Social de l’Ajuntament de Barcelona.