Mariners sense marina

A peu de mar, hi ha un edifici buit a Cabrera de Mar. Té més de 50 anys d’història i ànima marinera. Una tanca mal fixada n’impedeix l’accés. El centre va ser al seu dia un punt de trobada de navegants i amants del mar, però des de fa mesos ningú no passa per la porta que condueix al passat. “Club Nàutic Cabrera de Mar”, resa el cartell de l’entrada. El club va renunciar a començaments d’any al local perquè no complia amb un reglament vinculat a la Llei de Costes, i l’edifici es manté tancat i barrat en espera que l’Estat l’enderroqui. Ara és un edifici fantasma.

La situació del club del Maresme és la punta d’un iceberg que amenaça de carregar-se molts dels 63 clubs de vela de platja de Catalunya. Els clubs de Canet i Pineda també s’han vist abocats al tancament. La norma, del 2014, impedeix d’ocupar més de 300 metres quadrats de superfície de platja. I moltes d’aquestes instal·lacions, construïdes fa anys, els superen. “Si es volen tenir uns vestuaris decents i un espai de reunió és molt difícil no sobrepassar el límit. 300 metres com a màxim no és sostenible”, es queixa Xavier Torres, president de la Federació Catalana de Vela. Ara, la demarcació de costes de Barcelona s’ha posat severa i vol solucions. O el club adapta el seu local social o se’n va a terra. El problema és l’escàs pressupost dels clubs. A les costes de Girona i Tarragona el perill no sembla tan imminent.

Torres lamenta la falta d’alternatives que l’Estat ha ofert: “El club de Cabrera va presentar 12 projectes per adaptar-se a la norma”, explica; “i moltes vegades no n’ha obtingut resposta. Seria coherent mantenir-lo tal com està, i que els nous clubs s’adaptin a la norma. Hi ha una càrrega La falta d’activitat del club de Cabrera va posar la policia local en alerta davant del risc que es colessin grups d’okupes o sense sostre però els agents només han intervingut un màxim de cinc vegades. “Pensàvem que ens portaria més problemes”, admet un policia. L’Ajuntament analitza la situació amb certa frustració. “Tenir l’edifici aturat és un inconvenient”, adverteix Ramon Vilà, arquitecte municipal. “Era un espai d’activitat lúdica, social i formativa; i ara la situació ha variat. Fins i tot limita la platja, que ja compta amb la seva pròpia regressió de la sorra.” L’Estat espera l’aprovació dels Pressupostos per afrontar el cost de la demolició.

La Llei de Costes també ha afectat de ple els llocs de treball vinculats als clubs. “Vaig haver d’acomiadar quatre persones”, explica Joaquim Borràs, expresident del Club Nàutic de Cabrera. A alguns treballadors els han recol·locat en altres centres però no tots han tingut aquesta sort. “Els mariners van trobar un altre club”.

Les perspectives dels clubs no semblen encoratjadores perquè els socis veuen les orelles al llop. “Davant de les perspectives legals, molts el deixen i busquen altres alternatives”, relata Borràs. “La llei és la llei, i no te n’escapes”. El president va pactar una sortida amb el club de Premià, que va oferir als socis afectats un preu d’afiliació més ajustat. “Així guanyem tots: els socis tenen un altre espai; i Premià guanya activitat esportiva”, afegeix Borràs. Abans de mudar-se, el club va subhastar tot el susceptible de ser venut per minimitzar les despeses. “Així les quotes surten més barates”.