La Sagrada Família compra un solar al costat del temple en el marc dels seus plans d’expansió

La Junta Constructora de la Sagrada Família ha adquirit part d'un solar de la Societat General d'Aigües de Barcelona que hi ha a prop de la basílica, entre els números 424 i 432 del carrer de Mallorca. Una operació immobiliària que s'emmarca dins dels plans expansius del temple que vol construir una escalinata d'accés a la façana de la Glòria, sobrevolant el carrer de Mallorca, una cosa que suposa el desallotjament de centenars de famílies i l'enderrocament d'immobles. Aquest solar s'havia tingut en compte fa anys per reallotjar als afectats.

La compra està anotada al Registre de la Propietat amb data del 28 d'octubre i es fa constar que es tracta de dues edificacions que donen al carrer Mallorca. Un dels edificis està destinat a garatge i magatzem, d'una sola planta, i té més de 600 metres quadrats, i l'altre, al costat i també magatzem, és de 429 metres quadrats. Tots dos estan sobre part d'una parcel·la de 5.340 metres quadrats.

Aquest solar s'ha convertit en una peça clau per als plans expansius de la Sagrada Família, entestada a construir una gran escalinata com a part d'un accés monumental a la façana de la Glòria, del carrer Mallorca. I, de fet, l'espai ja l'havia tingut en compte en dues ocasions l'Ajuntament de Barcelona, en el mandat de Joan Clos (1999-2003) i en el de Xavier Trias (2011-2015), com a possible ubicació dels pisos a construir per reallotjar els veïns que resultarien afectats per les expropiacions, un ampli front de dues illes de l'Eixample, des del carrer de Mallorca fins a Aragó.

En totes dues ocasions, l'Ajuntament partia de la base que el cost de l'operació, si finalment es fes, hauria de ser a càrrec de la Sagrada Família, ja que n'era la promotora. Quan es va estudiar l'operació en època de Clos, es va descartar per la bel·ligerància que va mostrar la Junta Constructora amb el projecte del túnel de l'AVE, contra el qual va recórrer als tribunals. Més tard, en el mandat de Jordi Hereu es va tornar a plantejar —més succintament— per intentar desencallar els contenciosos davant dels tribunals per l'AVE. En el cas de l'etapa de Trias, la proposta va arribar a aprovar-se per la Comissió d'Urbanisme del Consistori el gener del 2014, però no es va implementar.

La compra d'aquesta part del solar a l'octubre apunta al fet que els responsables del Patronat continuen, ara, amb els seus plans, després que hagin regularitzat el pagament de la llicència d'obres –que no van tenir durant més d'un segle– i que l'Ajuntament aprovés el Pla Especial que normalitzava tota la construcció de l'illa que ocupa el temple. A més, autoritzava també a aixecar un voladís de cinc metres de profunditat per més de 40 de llarg a la façana del carrer Mallorca. Una estructura que, de facto, possibilitaria en un futur construir la gran escalinata.

Aigües de Barcelona va rebutjar ahir dijous fer qualsevol comentari sobre l'operació. I portaveus del temple tampoc van facilitar informació sobre la compra del solar. No van aclarir si la Junta Constructora ha fet aquest pas amb el convenciment que l'Ajuntament de Barcelona donaria llum verda a una operació que, d'entrada, obliga a requalificar terrenys. El solar té, ara com ara, qualificació urbanística d'equipament, de manera que s'hauria de requalificar a edificable per poder construir-hi pisos. I no van explicar, tampoc, si aquesta adquisició s'havia fet amb el coneixement de l'Ajuntament, que al juny es va comprometre a iniciar aquesta tardor un procés de debat sobre els plans expansius del temple entre les parts directament implicades: responsables d'Urbanisme, la Junta Constructora i els veïns.

Els afectats pels enderrocaments s'oposen frontalment als plans de la Sagrada Família. Al voltant de 200 van constituir una plataforma i van recórrer tant contra la llicència com contra el Pla especial per la via del contenciós administratiu als tribunals.