Gaudí guanya dues noves imatges

Adolf Mas explicava que Antoni Gaudí era molt esquiu a l'hora que el fotografiessin. Per això va calcular el moment en què l'arquitecte passava per davant de la seva càmera amb la idea d'obtenir una imatge seva “robada”. I així va ser, però, potser pel nervis, al fotògraf se li va oblidar treure la tapa de l'objectiu de manera que Gaudí va passar i Mas es va quedar sense fotografia. I és que tot el que fa referència a Gaudí, i encara més si té a veure amb la seva imatge, desperta un gran interès. Fins ara només es tenen consensuades una mitja dotzena d'imatges de Gaudí, més dues o tres, que els experts no s'han acabat de posar d'acord.

Per això, l'aparició de dues noves imatges de l'arquitecte és una notícia important, per més que una, un carbonet sobre paper, el presenti agonitzant, a la vora de la mort, estirat en un llit amb una creu sobre el coixí. Són els dies següents al fatídic accident del 7 de juny del 1926, quan el va atropellar un tramvia després de travessar, despistat, la Gran Via. Va morir als 73 anys, tres dies després de ser traslladat a l'Hospital de la Santa Creu. L'altra és una aquarel·la sobre transparència que el mostra més jove, al voltant del 1900, i per tant rondant els 50 anys, concentrat en la feina dibuixant línies amb l'ajuda d'esquadres i cartabons, en una estada que podria ser el seu obrador de la Sagrada Família.

Les dues obres són de Ricard Opisso, un dels grans dibuixants del modernisme català, que va participar en les tertúlies d'Els Quatre Gats. Opisso coneixia Gaudí des de petit, ja que va entrar a treballar a la Sagrada Família el 1892. A més, els dos eren veïns i en acabar anaven plegats a casa, per la qual cosa sempre hi va haver molta relació entre ells.

Del Gaudí agonitzant es coneixia una fotografia publicada l'11 de juny del 1926, l'endemà de la seva mort a la portada del diari La Publicitat il·lustrant la necrològica, ja que Opisso va ser un dels pocs que van entrar a veure el moribund Gaudí, juntament amb l'escultor Josep Llimona, els marmessors i algun dels seus ajudants a la Sagrada Família, com Matamala, que li va fer la màscara mortuòria. De la segona, no s'ha localitzat si es va publicar en algun mitjà.

No són les úniques peces inèdites de l'exposició Barcelona i Els Quatre Gats. Un gir cap a la modernitat, que reuneix a la galeria Gothsland un total de 115 obres que parlen de la vida, la història i l'època del mític lloc; lloc de reunió i tertúlia de la majoria d'artistes barcelonins del moment. La mostra, que estarà oberta fins al 28 de febrer, permet veure també obres d'artistes com Ramon Casas, Pau Gargallo, Xavier Gosé, Santiago Rusiñol, Joan Cardona, Eliseo Meifrén, Joaquim Sorolla, Ismael Smith i Pau Roig, entre d'altres; la gran majoria de col·leccions privades. Totes estan a la venda amb preus que van des dels 300 al mig milió d'euros; que val una de les peces més grans: Enric Clarasó al seu taller, de Santiago Rusiñol, una vista interior del primer Cau Ferrat, l'altre epicentre del modernisme català que aquest any celebra el 125è aniversari. Entremig, obres com el dibuix d'Opisso de Gaudí moribund, que té un preu que ronda els 20.000 euros.

L'exposició “de caràcter museístic i gratuïta” té altres “petites joies”, com explica el galerista Gabriel Pinós. Entre aquestes, el dibuix original de Ramon Casas del primer cartell d'Els Quatre Gats on apareix el propietari del local Pere Romeu assegut a la barra del local d'esquena i mirant cap enrere; un dibuix que es va publicar a la revista Pèl i Ploma del 1900 i al número 1 de la revista Art jove, del 1901, impulsada per Picasso. Aquest dibuix, valorat en 60.000 euros és una de les tres obres que ja s'havien venut abans que l'exposició obrís les portes. Digna d'un museu anirà a les mans d'un col·leccionista. De Casas és un altre inèdit, un retrat de Vicente Bosch i Grau, propietari de la fàbrica Anís del Mico, del 1897.

Pinós va assegurar que malgrat que ha habilitat el doble d'espai que té habitualment la seva galeria (un total de 200 metres quadrats) han quedat moltes peces per exposar, entre les quals una desena més de peces inèdites que es podran veure en els propers mesos. A finals d'any també es donarà a conèixer el “no catàleg” de l'exposició; un llibre amb diversos articles d'investigació sobre Els Quatre Gats i els seus protagonistes. En aquest volum tindran molt de pes les memòries i els diaris inèdits d'Opisso, en els quals va recollir un munt de vivències de tots els artistes del moment, uns textos als quals Pinós ha tingut accés per primera vegada.