Àngels Ribé, Premi Nacional d’Arts Plàstiques 2019

"Ha estat una gran sorpresa. No en tenia ni idea. És molt agradable. Sempre està bé que et diguin coses així i no altres coses, explica l'artista Àngels Ribé (Barcelona, 1943), distingida aquest dimarts amb el Premi Nacional d'Arts Plàstiques 2019 pel Ministeri de Cultura i Esports. I alguna de les coses agradables que li ha dedicat el jurat a aquesta pionera de les pràctiques conceptuals dels anys seixanta, amb una trajectòria centrada en l'experimentació, és que "és autora d'unes accions extremadament meditades en què els elements i els processos de la natura adquireixen un paper central. La seva obra és un referent per a les generacions d'artistes posteriors". "Em sento identificada amb les raons. És clar que sí. Es reconeix una línia de treball que sempre he tingut", explica. 

El premi (30.000 euros en metàl·lic) és la cirereta a una bona ratxa que va començar amb una àmplia exposició que li va dedicar el Macba el 2011 en la qual es van poder veure gairebé 70 obres seves en què era més que evident la seva aposta per la renovació de les formes, els materials i les gramàtiques de l'art dels anys seixanta. Al juny, els galeristes catalans li van concedir un premi honorífic a la seva trajectòria. A més, dues de les seves obres més representatives es poden veure en dues exposicions obertes a Barcelona: el tríptic del 1977 El no dit, el no fet, el no vist, que participa en la mostra Feminismes! del CCCB. I el seu impactant Laberint, del 1969, una enorme estructura formada per plàstics grocs, una mena d'escultura participativa que explora la dimensió corporal i que es pot veure dins de la mostra Caiguda lliure del CaixaForum.

"Hi ha bones i males ratxes. Però s'ha de veure tot amb perspectiva. Estic encantada, però el món dona moltes voltes. Cal gaudir del moment". Ribé està convençuda que un premi com el Nacional li servirà d'impuls per continuar treballant. "No he deixat mai de treballar. Ho veig més com un reconeixement a un treball conseqüent, d'una línia d'investigació amb sentit". Tampoc pensa que li canviï la vida. "Ja és força inamovible. Sobretot a aquestes altures. Són coses que s'agraeixen molt, però no tenen més importància que la que tenen. El més important és continuar treballant".

Ribé va començar la seva carrera a París, on va viure entre el 1966 i el 1969. Des dels anys setanta, l'artista no només es va bolcar en la creació artística, sinó que ho va fer també amb especial focus en la igualtat de gènere. Durant una època va signar com a "A. Ribé", per evitar qualsevol judici sobre la seva identitat de gènere i prejudicis masclistes. El 1972 es va instal·lar als EUA, on va viure primer a Chicago i després a Nova York. Allà va exposar amb grans creadors contemporanis, com John Baldessari o Gordon Matta-Clark.

Les seves creacions, al principi escultures i instal·lacions de caràcter físic, van anar evolucionant gradualment fins a prendre un caràcter més conceptual, en el qual el cos humà perfila la base d'un corpus de reflexió proper a la metafísica. Segons el jurat, l'artista “va fer accions, instal·lacions i performances en el context internacional de l'art, amb la reivindicació de gènere i la reflexió sobre l'espai”. Ara la seva obra experimenta amb materials com l'escuma, l'aigua i la llum (sobretot els neons) i l'ombra.

A Àngels Ribé el premi l'ha agafat treballant en la propera exposició que obrirà les portes al Tecla Sala de l'Hospitalet de Llobregat el 14 de novembre. És una retrospectiva? "No, odio el concepte, no té sentit. Està centrada en el treball actual, però té ramificacions cap al passat. El passat és la base del treball d'ara". 

El jurat ha estat presidit per Román Fernández-Baca Casares, director general de Belles Arts, i ha actuat com a vicepresidenta Begoña Torres González, subdirectora general de Promoció de les Belles Arts. A més, ha estat format pels següents vocals: Ángel Bados Iparaguirre, Premi Nacional d'Arts Plàstiques 2018; José Miguel García Cortés, director gerent de l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM); Rosa Ferré Vázquez, directora de Matadero Madrid; Marta González Orbegozo, comissària independent; Isabel Duran Portes, presidenta de l'Institut d'Art Contemporani (IAC); Tonia Fernández Trujillo, secretària general de Dones en les Arts Visuals (MAV) i Alicia Chillida, historiadora d'Art i comissària independent.