El Liceu vesteix les seves millors gales per saludar el 20è aniversari de la seva reobertura

Entre gris fosc amb la marqueteria desgastada pel pas del temps i evidents esquerdes a les parets. Així va quedar la façana del Liceu de Barcelona després de l'incendi que li va destruir l'ànima el 1994. Les flames no van arribar a la cara, que ja acusava el pas del temps. No s'havia restaurat des del 1918, quan, precisament, la intervenció que es va fer va tapar bona part del seu aspecte original. Ara, per celebrar el 20è aniversari de la reobertura del Liceu després d'aquell terrible foc, el teatre mostra un nou rostre, rejovenit. Una rehabilitació que ha inclòs un tresor ocult durant més de 80 anys, els vitralls que il·lustren una de les grans obres de Wagner al vestíbul del Cercle del Liceu i que ara es podran veure –encara que invertides– des del carrer de Sant Pau. Si dins del teatre aquests dies hi regnarà la tecnologia d'una Turandot amb ulleres de realitat virtual, el seu aspecte exterior serà sobri i clàssic.

Más información

El Liceu no s’està de res per celebrar els 20 anys de la seva reobertura després de l’incendi

L'incendi del Liceu, crònica d'una desgràcia anunciada

El Liceu vol mudar la pell

"La millor restauració és la que gairebé no es nota", explicava aquest dilluns a la tarda l'arquitecte Xavier Fabré, que ha dut a terme la intervenció. El Liceu tenia pendent restaurar la façana des de fa anys i la intervenció s'havia deixat de banda fins a millorar la salut financera. Finalment, aquesta darrera primavera es van iniciar els treballs que han suposat una inversió de prop de 800.000 euros, sufragats en part pel Consorci de les administracions que el gestionen i pel que ha recaptat el teatre en diversos actes socials –especialment sopars– organitzats per recollir fons. El teatre sembla haver descartat ja del tot la intervenció que va idear l'artista Frederic Amat, segons fonts del Liceu, i que tampoc va tenir el vistiplau de l'Ajuntament.

La façana que aquest dilluns a la nit s'inaugura oficialment és la quarta del teatre: "Es va inaugurar amb certa precipitació el 1847 i era una superfície de terracota. L'incendi del 1861 la va malmetre i no s'hi va tornar a intervenir fins al 1874 quan l'arquitecte del teatre, Oriol Mestres, la va refer amb estucs imitant la pedra de Montjuïc", ha explicat Fabré, que també ha intervingut en la recuperació d'altres obres patrimonials, com alguns dels pavellons del recinte històric de Sant Pau. El Liceu es va construir amb l'impuls de la burgesia catalana, que tampoc disposava de grans summes de diners per invertir-les en una gran façana d'un teatre que, d'altra banda, no deixava de ser un edifici enmig d'una Rambla ja atapeïda, i no tenia una gran avinguda o plaça que li donés especial visibilitat.

El 1918 es va tornar a reformar amb un resultat més aviat mediocre, en opinió de Fabré: "Es van modificar les línies de l'estuc, també les columnes, i es va pintar amb colors crema i pastel poc adequats. Ara el que s'ha fet ha estat repicar aquesta última reforma per recuperar l'aspecte que tenia el 1874. Hem retornat l'estuc original imitant la pedra de Montjuïc i també el color", ha afegit.També s'ha eliminat la marqueteria de finestres i balcons i s'ha uniformat en un to verd. La gran novetat de la intervenció és la il·luminació. En segons quines ocasions i celebracions, la façana del Liceu tindrà diferents colors per l'efecte de les llums led.

La rehabilitació ha inclòs també el costat del teatre del carrer de Sant Pau, que no tenia elements que definissin la seva arquitectura. Però la gran novetat són els vitralls del Cercle del Liceu que donen a aquest carrer i que des del 1930 estaven tapiats per porticons de fusta. Només els podien contemplar els membres del Cercle que havien escollit l'obra wagneriana –tan d'acord amb l'esperit i els gustos operístics de l'època a Barcelona– de l'Anell del Nibelung per plasmar-les en quatre grans vitralls que va fer Oleguer Junyent el 1903 i el 1904. Les quatre escenes –el robatori de l'or del Ring, el càstig de l'heroïna Brunilda, el naixement de Siegfried i la seva mort– han recobrat vida per fora, perquè no es veien, però també per dins: "Entre l'efecte de les calefaccions de carbó del segle passat i el fum dels cigars dels socis del Cercle, semblava que Brunilda fins i tot tenia barba", ha ironitzat Fabré per resumir que els vidres estaven molt deteriorats i, sobretot, bruts.