TV3 i el ‘Comando Dixan’
La cadena pública catalana ha concedit àmplia difusió a la tesi que la detenció de membres del CDR és un muntatge polític
El seguiment informatiu inicial per part de TV3 de les detencions, el 23 de setembre, de l’operació Judes —nou membres dels anomenats Comitès de Defensa de la República (CDR) acusats de preparar accions violentes— no va agradar a una part de la seva audiència. Els descontentaments posaven com a exemple la televisió pública basca ETB, que aquell mateix matí ja teoritzava que la batuda policial provava de criminalitzar el moviment independentista. “Aquest canal, ja el veieu els redactors de TV3?”, escrivia en el seu compte de Twitter Lluís Llach. TV3 va prendre ràpida nota d’aquests avisos. A la tarda, Pilar Rahola, editorialista fixa del magazín diari Tot es mou i del programa setmanal FAQS, defensava que els aparells de l’Estat han creat un relat preventiu de violència i que el propòsit és atemorir davant de futures mobilitzacions. Rahola va citar l’aixovar domèstic dels detinguts (acetona, amoníac, lleixiu), també a FAQS, per ridiculitzar l’arsenal trobat per la Guàrdia Civil. A la nit, l’advocat Benet Salellas —defensor de Jordi Cuixart en el judici als líders del procés— va parlar a Més 324 d’un nou procés polític, d’un ús polític de la justícia.
No ha estat aquest l’únic enuig a Twitter d’aquesta mateixa audiència. També van criticar el programa d’humor Polònia pel seu gag sobre els escorcolls del dia 23. L’escena ridiculitzava la Guàrdia Civil, que requisava un petazeta, i presentava Ana Rosa Quintana i un càmera entrant abans que els agents al domicili que escorcollarien, una anticipació que demostrava l’amistat policial amb alguns mitjans. El problema no era la broma, del grat de l’audiència, sinó precisament que es fes broma de les detencions.
Des d’aleshores, els advocats d’Alerta Solidària que defensen els detinguts han aparegut insistentment en els informatius i magazins de TV3 per defensar el punt de vista dels seus clients. Denuncien un notable repertori de suposades irregularitats policials. Hi ha hagut un altre jurista que ha estat entrevistat en més d’una ocasió. Es tracta del portaveu de Jutgesses i Jutges per a la Democràcia, Ignacio González Vega. Va intervenir, per exemple, el dia 26 a Tot es mou i a Els Matins del dia 27. Sempre ha afirmat que la investigació és procedent —“hi ha prou matèria”, va comentar— i a Els Matins va evitar subscriure les suposades irregularitats denunciades per la defensa i que va traslladar-li la presentadora. Això sí, González Vega és crític amb el secret del sumari i el fet que el fiscal, de manera incoherent, hagi subministrat informació pública tan detallada. Al migdia, el Telenotícies va recollir l’entrevista del matí, però només una frase: la seva preocupació perquè una part de la ciutadania desconfiï de la justícia. La resta no va despertar l’interès del TN Migdia. Aquest clip anava acompanyat d’un altre, del portaveu de l’Associació Professional de la Magistratura, de total suport a la judicatura.
Dissabte, dia 28, FAQS, un afalac permanent a aquesta audiència sobiranista, va obrir amb l’exdiputat de la CUP Antonio Baños qualificant els detinguts de “presos polítics”. L’única informació nova va ser la descripció de l’oncle d’un dels detinguts sobre l’escorcoll a casa dels pares, anguniós pel caràcter intimidador que va tenir. A propòsit de la qualificació de presos polítics als detinguts, a Els Matins, el dia 30, es va preguntar al president del Parlament, Roger Torrent, dues vegades, si ho eren. I les dues vegades Torrent va evitar respondre, evadint-se i recordant que diversos grans casos amb acusacions de terrorisme, de l’Audiència Nacional, han acabat en res, com el recent de Tamara Carrasco. Un altre episodi citat en les tertúlies és el de l’anomenat Comando Dixan, el 2003, que va suposar la detenció de 23 persones i l’armament de les quals eren pastilles de sabó. Per cert, Tot es mou, havia convidat a la seva tertúlia el 19 de setembre, un dels detinguts el dia 23, David Budría, perquè està acusat, per la Generalitat, d’ofici, de diversos delictes (robatori amb força, lesions, perill per a la circulació...) per participar a la presó de Lledoners en una concentració per obstaculitzar la sortida dels dirigents independentistes presos cap a Madrid, camí del judici al Tribunal Suprem. Òbviament va servir perquè el convidat proclamés la seva innocència.
Els informatius de TV3 i l’informatiu català de TVE van coincidir la primera setmana en la jerarquia dels seus titulars. L’Operació Judes va obrir gairebé tots els seus noticiaris. Los Desayunos de TVE, des de Madrid, feien més atenció a Íñigo Errejón o a l’exhumació de Franco. De les diferents intervencions dels seus tertulians, una va aproximar el nacionalisme separatista català a ETA. Pedro J. Ramírez va afirmar que la responsabilitat dels governants catalans és, com a mínim, “equivalent a la del nacionalisme basc en l’aparició d’ETA”. No va ser l’única. Eduardo Inda, a Al Rojo Vivo (La Sexta), el mateix dia 23, assegurava, i presumia de primícia, que l’“explosiu utilitzat és el mateix que ha utilitzat ETA”.
Davant TV3 instal·lant la sospita política sobre les indagacions en l’Operació Judes, els reporters d’espais com El programa de Ana Rosa o Espejo Público han transmès amb molta convicció les dades de les filtracions. Alguns dels seus tertulians demanaven prudència. S’ha trobat a faltar més d’una vegada, aquí i allà.
