“La pèrdua de les aus reflecteix el declivi de tot l’entorn natural”

“Una de les coses que més m'agraden d'Espanya és veure les aus que abans eren comunes al Regne Unit”, explica l'ornitòleg britànic Tim Birkhead (Leeds, 1950) des del terrat d'un hotel a Barcelona. “M'encanta despertar-me i sentir la refilada de mil pardals; això ha desaparegut a gairebé tot el Regne Unit”. El catedràtic de la Universitat de Sheffield i membre de la Royal Society britànica està a la ciutat per la publicació en castellà del seu llibre Los sentidos de las aves: Qué se siente al ser un pájaro (editat per Capitán Swing), però ja fa una setmana que és a Espanya, participant en el Festival Internacional d'Ornitologia del delta de l'Ebre.

“Poques vegades he vist tantes aus”, diu sobre la seva estada: “Flamencs, capons, ostrers… ha estat espectacular, és un lloc molt especial”. Malgrat el seu entusiasme, la conversa és agredolça. Birkhead afirma que sent una “desesperança monumental” per l'estat de l'entorn natural. Encara perduren santuaris per a la fauna com el delta de l'Ebre, però les xifres no enganyen: aquest mes, una anàlisi a la revista Science anunciava la pèrdua de 3.000 milions d'ocells nord-americans des del 1970, un terç de tota l'avifauna de la regió. És el símptoma d'una tendència mundial, i la pèrdua no afecta només espècies amenaçades, sinó també les considerades comunes, com els pardals que Birkhead troba a faltar al seu país.

Per l'ornitòleg, pessimista confés, les manifestacions pel clima dels últims mesos són “el més esperançador que ha passat en molt de temps”. “Anem cap a un món empobrit”, diu sobre la crisi de biodiversitat. “La pèrdua d'aus és només un dels aspectes més evidents, però reflecteix el declivi de tot el que té la naturalesa. Les aus haurien de ser l'alarma per començar a implementar polítiques que salvin l'entorn natural”.

Els ocells eren l'obsessió de Birkhead molt abans de convertir-se en la seva professió. “El meu pare era ocellaire i m'ho va inculcar. Després em vaig començar a saltar dies d'escola per anar a veure aus, i ell es va començar a frustrar”, relata. Malgrat els advertiments de la seva família, que li assegurava que no aconseguiria feina així, Birkhead va acabar treballant la seva carrera acadèmica com a ornitòleg. A més d'haver viatjat per tot el planeta per fer les seves investigacions, ha dedicat gairebé mig segle a l'estudi, unes aus marines longeves i molt sociables, d'aspecte similar a un pingüí, però capaços de volar. Cada any, Birkhead visita les colònies de somorgollaires que fan niu a Skomer, una petita illa de Gal·les que per a ell és “un dels llocs més preciosos del món”.

Allà va sorgir la idea per al seu llibre: un dia va observar un somorgollaire femella que feia el ritual de benvinguda per a la seva parella (són monògams) quan el mascle s'acostava volant des del mar, encara una mota gairebé imperceptible a l'horitzó. “Les dues aus van passar a saludar-se mútuament amb evident entusiasme. Amb prou feines es podia creure que l'au que estava incubant semblés haver vist –i reconegut– la seva parella a diversos centenars de metres en mar obert”, escriu l'investigador en un capítol del llibre dedicat al sentit de la vista.

Sense caure en el parany de retratar els animals com si fossin persones, Birkhead descriu com els cinc sentits humans han servit als biòlegs de punt de partida per entendre la percepció de la resta d'animals. Però també explica com ha estat necessari abandonar aquesta visió antropocèntrica per descobrir, per exemple, que algunes aus poden veure la llum ultraviolada o que d'altres perceben el camp magnètic de la Terra.

Dedica l'últim capítol a les emocions, amb l'argument que els ocells viuen moltes experiències socials de manera similar a les persones. “Crec que se subestima l'univers cognitiu i sensorial que ocupen les aus”, justifica Birkhead. “Vull conscienciar la gent que les aus són més llestes del que sembla, i que senten de forma complexa. Si convenço la gent del que passa al cervell de les aus, es valorarà més aquests animals i això en reforçarà la conservació”.

Ètica i filosofia

Tot i que Birkhead està més còmode divulgant sobre anatomia i comportament animal, no fuig de l'ètica i la filosofia: "Quan vaig començar a escriure ja sabia que hauria de parlar de temes com la consciència i el sofriment. Ho he intentat fer de forma empàtica però científica”, explica. Intentar posar-se en el lloc d'un altre ésser, armat només amb informació sobre el funcionament del seu cos, és un autèntic repte –a més d'un polvorí ètic i científic–, però Birkhead sosté que la ciència proporciona eines per a l'empatia.

“De petit vaig llegir en algun lloc que els gossos només hi veuen en blanc i negre, i l'hi vaig explicar a la meva mare. Ella em va dir que no digués tonteries, que no hi podem veure a través dels ulls d'un gos”, recorda. “Però el cas de la ciència és que ens motiva i ens entrena per trobar les formes de respondre justament a aquestes preguntes. Mai sabré exactament com és ser un ocell, però sí que podem progressar molt més del que la meva mare i altra gent pensava”. Investigant per al seu llibre, Birkhead va trobar, per exemple, estudis que constaten el sofriment de les gallines engabiades en bateria i la seva capacitat per sentir dolor quan se'ls talla el bec. “Em va alegrar llegir tot això, i esbrinar que s'està prenent consciència per implementar canvis”, diu.

A través de les seves publicacions, de les classes a la universitat i de la tasca de divulgació als mitjans de comunicació (ha col·laborat amb l'eminent presentador britànic David Attenborough), Birkhead intenta contagiar el seu entusiasme pel món silvestre per salvar-lo. També fa 30 anys que va fins a Andalusia per veure ocells. “Si vas a Tarifa quan migren les aus per l'estret de Gibraltar, a la tardor o a la primavera, veuràs quantitats ingents d'abellerols, de falciots, d'orenetes, de cigonyes i cigonyes negres, d'àguiles perdigueres, d'àguiles calçades, de falcons… És meravellós”, afirma somrient. “No hi ha cap espectacle d'aus més bonic que aquest”.