Famílies emprenedores contra la despoblació

L’Àngels, de 33 anys, amb dos fills de 3 i 6 anys, és guia de muntanya al Pedraforca. Viu a Avià (Berguedà, 2.250 habitants), tot i que és natural de Barcelona. Divendres passat assistia a les portes obertes per visitar la masia de Castellnou, a Vallcebre (Berguedà, 250 habitants). És on té pensat traslladar-se a viure i obrir una escola de música per als nens de la zona i també per a adults. L’Àngels va estudiar guitarra i va treballar durant una dècada com a professora de música. “És un lloc ideal per compaginar-hi les meves dues passions. I aquesta terra sempre m’ha atret”, confessa.

La masia serà la seva futura residència i lloc de treball si guanya el concurs que ha obert l’Ajuntament de Vallcebre per donar sortida a un edifici històric que fa més de dues dècades que està abandonat. Es busquen famílies que escolaritzin els seus fills a l’escola del municipi, que obrin un negoci abans d’un any als baixos de la masia i que tinguin prou solvència econòmica per remodelar el local −segons l’ajuntament calen uns 18.000 euros− i tirar endavant el projecte.

L’immoble el formen un habitatge, a la planta superior, de 95 metres quadrats, totalment reformat, amb tres habitacions i cuina i banys equipats. La planta baixa, de 90 metres quadrats, es destinarà al negoci, però cal reformar-la. “No l’hem tocat perquè no sabem on posar les instal·lacions, dependrà del negoci que es vulgui instal·lar”, explica l’alcalde, Lluís Cadena. La finca consta, a més, d’un soterrani de 36 metres quadrats i un jardí exterior de 550 metres quadrats. L’ajuntament ofereix un contracte de lloguer de set anys, prorrogables a set més, i demana una quota de 560 euros mensuals, que es descomptarien de la inversió a les obres de la planta baixa.

L’alcalde explica que la masia havia acollit un bar que va tancar fa 25 anys i l’edifici s’havia degradat. “Vam decidir que n’havíem de fer alguna cosa i vam pensar que un projecte d’emprenedoria podria ser la solució. Amb subvencions vam poder pagar les obres de reforma de l’habitatge, que va fer la brigada municipal”. Fins al moment moltes famílies s’han interessat en el concurs, però fins al 18 d’octubre hi ha temps per presentar els projectes. “Hi ha persones que ens han parlat d’obrir un negoci de formatges, de cervesa artesana, una fleca o serveis relacionats amb la naturalesa. No busquem un negoci que creï molts llocs de treball. Si la família en pot viure ja ens donem per satisfets”, assevera l’alcalde, que divendres s’encarregava de mostrar la finca als candidats, tasca que combinava amb trucades per atendre gestions municipals.

A les portes obertes també hi van acudir l’Ana i l’Adrià, de 30 i 32 anys, amb dues nenes de 2 i 5 anys. Ella és administrativa i ell, lampista. La parella, de l’Hospitalet de Llobregat, assegura que fa temps que tenien pensat un canvi d’aires fins que van veure la notícia sobre el concurs de Vallcebre. “Volem deixar la ciutat perquè les nenes creixin en un entorn més tranquil i natural, lluny de la pol·lució i l’estrès”, assegura. La parella pensa que podrien obrir un negoci de serveis de la construcció i explica que no temen la inversió en les obres perquè la major part la podria executar l’Adrià.

Actualment, Vallcebre compta amb 250 parroquians, la majoria jubilats. El municipi va viure la seva edat d’or, recorda l’alcalde, als anys seixanta gràcies a la mineria. “Llavors arribàvem als mil habitants i hi havia diverses tendes i comerços de tota mena”. Ara hi queda una adrogueria, un parell de bars i un restaurant. Quan les mines van tancar en la dècada dels vuitanta va començar la despoblació. En els últims anys han remuntat lleument amb els serveis enfocats al turisme, però no prou. “Aquí no hi ha feina, la gent jove marxa fora i només venen o a dormir o a passar-hi el cap de setmana”.

Un d’aquests joves va ser Eladi, de 34 anys, que ara regenta el bar del poble, Cal Sastre, però que fa uns anys s’havia de buscar la vida fora. Va estudiar electrotècnia, però quan li van oferir quedar-se l’establiment, va acceptar. “Els propietaris es van jubilar i jo ja hi havia treballat durant els estius. A més, la meva parella també viu aquí”. Malgrat la seva joventut, Eladi també ha estat testimoni de la despoblació del municipi. Recorda que a l’escola eren 30 alumnes de diferents edats. “Tots han marxat, no hi queda ningú”. Així que aplaudeix iniciatives com la de Castellnou que aporti cares noves als carrers del poble. I a l’escola.

Vallcebre té una escola rural, la Serrat Voltor, amb 13 alumnes; 12 són nenes. Divendres passat, les més grans esbrinaven el funcionament d’un circuit i les petites aprenien els dies de la setmana en anglès. I això enmig de les fugaces visites de les famílies interessades a instal·lar-se a Castellnou, però també a veure com seria l’escola dels seus fills. La directora, Eva Corominas, subratlla que les noves incorporacions d’alumnes són clau per assegurar el futur del centre i per allunyar-se del temut límit de cinc alumnes, que els obligaria a tancar. “L’escola dona vida al poble, un poble sense escola és un poble que envelleix”, conclou.