La cultura alerta que les noves retallades són letals per al sector

La retallada que va ordenar a principis d'agost el Departament d'Economia al gruix de les conselleries amb la finalitat de quadrar els comptes està passant factura als equipaments culturals en què la Generalitat participa. En el cas del MNAC, es dona la paradoxa que el Govern li reclama gairebé un milió d'euros del seu pressupost anual de 15,2 milions; al que contribueixen altres administracions com l'Ajuntament de Barcelona i l'Estat. La Generalitat només aporta sis milions. El principal museu català ha recorregut la mesura mentre que el sector alerta que retallades com aquesta toquen de mort museus i patrimoni.

La cultura va ser un dels sectors públics més perjudicats per la passada crisi. Va patir successives retallades que han posat a la picota el funcionament de molts equipaments culturals. Un exemple: el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) va passar de disposar de 20,5 milions el 2008 fins amb prou feines 13 milions els anys 2014 i 2015. Ara que la crisi sembla remetre, el MNAC, que té aquest any un total de 15 milions d'euros de pressupost, ha rebut un fort cop: la Generalitat li reclama més de 925.000 euros després d'aplicar-li les retallades previstes pel Departament d'Economia amb la finalitat de quadrar els comptes del 2019.

El del MNAC és el cas més sagnant d'una mesura que afecta altres equipaments dependents de la Generalitat, com el teatre Nacional de Catalunya, el Museu d'Arqueologia i el d'Història, la Biblioteca Nacional, el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Terrassa, el Museu d'Art de Girona i l'Agència Catalana de Patrimoni que també veuran com el seu pressupost minvava un 6%.

Les retallades en el ja fràgil pressupost del Departament de Cultura —tan sols un 0,7% del total dels recursos repartits entre conselleries, lluny del 2% que somien els successius consellers— han fet saltar les alarmes. Quatre de les principals entitats del sector —l'associació de museòlegs, la dels professionals de la gestió cultural, els conservadors i restauradors i la de crítics d'art de Catalunya— han fet públic un comunicat mostrant "la seva disconformitat i preocupació", assegurant que aquesta nova retallada constitueix "un cop mortal per al sector, que ja es troba en molts casos en fallida tècnica".

Alerten també de "les nefastes conseqüències que tindrà en l'àmbit cultural del país" i denuncien que la mesura "suposa un pas més en un procés de degradació i desballestament de les principals estructures museístiques, artístiques i patrimonials del sistema cultural del país".

Per als museòlegs, gestors culturals, conservadors, restauradors i crítics, la mesura del Govern de Torra posa en evidència "la falta de sensibilitat cap a la cultura i el patrimoni"; demanen poder dur a terme la seva feina amb "les suficients garanties d'estabilitat i els recursos econòmics necessaris" i que davant "la importància i els beneficis de la cultura i el patrimoni" s'augmentin "els ridículs recursos que anualment li dediquen al seu pressupost i apliqui els mateixos criteris d'excepcionalitat que atorga a altres sectors de gran importància social".

D'entrada, la mesura de la Generalitat ha comportat que tots aquests equipaments variïn, de manera brusca, la programació preparada durant mesos. En el cas del MNAC la retallada de pressupost ha comportat la cancel·lació de la pròxima exposició, prevista per a aquest novembre, sobre escultura de postguerra, Objecte, tòtem i matèria, i l'ajornament fins a començaments del 2020 de la de l'artista Oriol Vilapuig, a més de replantejar-se totes les activitats programades per l'últim trimestre de l'any. "No és una situació de precarietat, però sí que denota una imprevisibilitat amb la qual és difícil treballar. Les exposicions, sobretot, es programen a llarg termini, fins i tot amb anys d'antelació i a través de compromisos amb altres centres que no poden alterar-se d'un dia per a un altre", asseguren des del MNAC.

Els altres centres també han variat les seves agendes o estan treballant en l'escenari que ara se'ls ha dibuixat de manera inesperada. El Teatre Nacional de Catalunya, dependent de la Generalitat, administració que aporta en forma de subvenció vuit dels deu milions del seu pressupost, ha de fer front a una retallada de 486.000, amb l'ajornament d'inversions al 2020. La mesura se suma a l'estratègia que han seguit des del TNC en els últims anys de no programar companyies internacionals com a mesura d'estalvi. Una de freda i una de calenta. Fa amb prou feines deu dies, la conselleria de Cultura, Mariàngela Vilallonga, va aprovar destinar 540.000 euros perquè el TNC girés amb dos de les seves produccions pròpies pel teatres catalans que ho sol·licitin.

Queden fora d'aquesta mesura centres com el Macba, el Palau de la Música, l'Auditori o el Liceu, perquè malgrat que la Generalitat aporta recursos per al seu pressupost no és l'administració de referència. Un respir per tots ells, que veuen passar de llarg l'última retallada de l'administració catalana.