Lleis, drets i pobresa energètica

Cada mes, la Lucía paga entre 13 i 15 euros de llum. Té 64 anys, viu al barri barceloní del Besòs i com és “vulnerable severa”, Endesa li descompta un 40% del rebut. “Sé perfectament quant pago perquè he d'administrar la prestació de 430 euros mensuals com a aturada de llarga durada i major de 55 anys”, explica. Es va quedar sense feina el 2011 i des d'aleshores ha hagut d'aprendre a sobreviure en la precarietat. Primer la volien desnonar del pis, però va pactar un lloguer social amb el banc, règim en què segueix en l'actualitat. No té deutes perquè, al contrari que molts profetes de calamitats, mai no ha viscut per sobre de les seves possibilitats. La seva peripècia vital la va convertir primer en activista de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) i després en militant de l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE).

Sap que a Catalunya l'empara la llei 24/2015, que va més enllà del bo social, veta els talls de llum i gas als usuaris si les subministradores no compten amb l’informe preceptiu dels serveis socials. També està al corrent de com es vulneren aquests drets per part de les grans companyies, encara que s’exposi a multes. De fet, s'haurien d'haver firmat convenis entre les administracions i les elèctriques per pal·liar la pobresa energètica. No s'han firmat. “El pes dels oligopolis és brutal; no és estrany que alguns polítics quan es retiren siguin ben acollits com a assessors gràcies a les portes giratòries”, sentència.

Les tres principals elèctriques –Endesa, Naturgy i Iberdrola– el 2018 van obtenir uns beneficis nets de 5.770 milions d'euros. Malgrat això tant l'accés als modestos bo social com al bo tèrmic xoquen amb una espessa teranyina que frena qualsevol indici de gest solidari. A alguns perceptors de pensió mínima se'ls ha denegat l'ajuda per al 2019 perquè en el seu compte corrent s'ha “detectat” un ingrés extra de set euros anuals. A més, la regulació burocràtica fixa que per accedir al bo cal presentar una fe de vida o, en un exemple assembleari sense precedents, que els majors de 16 anys empadronats a l'habitatge han de donar el seu consentiment perquè s'apliqui el descompte.

El cas és que el bo en qüestió compta amb 600.000 beneficiaris menys que l'any anterior. Hi ha normatives que neixen per no complir-les i drets que existeixen per ser ignorats. El Ministeri d'Indústria mateix, en la memòria justificativa del decret de 2017 calculava que només un 45% dels qui tenien dret al bo s'hi acollirien. Però l'embolic burocràtic, ja sigui amb l'esquerra o amb la dreta en el poder, contrasta amb la bona pesca que obtenen les elèctriques: entre 2006 i 2016 la factura del consumidor mitjà va pujar un 70% . I entre l’agost de 2017 i l’agost de 2018, un 11%.

Mentrestant, només a Barcelona 170.000 ciutadans són víctimes de la pobresa energètica. Es calcula que un 10% de la població catalana no pot mantenir la seva llar a una temperatura adequada. Fa unes setmanes, i després d'anys de negar-se a cap acord, Endesa ha proposat de compartir el 50% del deute acumulat de 21 milions d'euros amb les administracions. Però ho ha fet amb el to de qui té la paella pel mànec, ja que si no hi ha “repartiment solidari” tallarà el subministrament als usuaris a partir de l'1 d'octubre, en clara vulneració de la llei 24/2015 del Parlament, que ho impedeix. La diferència entre el bo ministerial i la llei catalana és que aquesta última, molt més generosa, va néixer d'una Iniciativa Legislativa Popular, avalada per 150.000 firmes i a què cap partit no es va oposar.

Per això ara més d'un centenar d'ajuntaments catalans, les administracions més actives en protegir a la ciutadania, s'han rebel·lat contra el to amenaçador d'Endesa. “Les elèctriques han de fer-se càrrec del deute”, assegura la regidora barcelonina Lucía Martín. El govern municipal de Barcelona ha imposat en els últims anys més de 20 sancions a les subministradores, ha evitat 32.000 talls de llum i ha assessorat 85.000 ciutadans sobre els seus drets. Per contra, el Govern català només va executar el 40% del pressupostat per a vulnerabilitat energètica el 2017. Però és clar, què dir d'un Executiu que prorroga pressupostos sense treva des de fa tres anys i que el que destina a sanitat, educació i serveis socials ara és un 20% inferior a 2009. La Generalitat ara té l'oportunitat de mostrar amb fets que assumeix i encapçala la llei 24/2015 –que al terreny de la pobresa energètica mai no va estar suspesa– i esmenar amb mesures polítiques la seva reiterada deixadesa social.