Una santa gòtica, culta i amb pedrigí torna a casa

A falta d'altres atributs que la identifiquin: una roda, a Santa Catalina, un be, a Santa Agnès, fins i tot dos pits mutilats que porta Santa Àgueda i els dos ulls de Santa Llúcia. Tampoc un palma que evidencia la victòria davant del martiri que van patir moltes d'elles. L'escultura que ha adquirit recentment la Generalitat per al Museu de la Noguera de Balaguer pot assegurar-se que representa  una santa culta, ja que mentre beneeix amb la mà dreta, sosté un llibre amb l'esquerra; cosa que per al gran historiador de l'art Joaquín Yarza, és, com a mínim, signe de canvi d'estatus cultural de la dona, tal com va publicar en el magnífic article La santa que lee.

Però aquesta talla del segle XV, de fusta policromada de 90 centímetres d'altura, sí que té una sèrie d'elements que la vinculen amb un lloc, un moment i un personatge concret que és darrere de la seva creació i que segur que la va utilitzar com a element de culte: sota el llarg mantell vermell rivetat amb una sanefa on hi ha uns escuts indeterminats, la santa anònima porta un brial daurat cenyit a la cintura i al pit hi llueix l'escut de la casa d'Urgell amb dues barres d'Aragó i la sanefa blanca i negra típica d'aquesta família. Però no s'acaba aquí. A la llarga faldilla s'hi distribueixen fins a nou petits escuts amb les armes de la baronia d'Entença. Aquesta iconografia parlant relaciona la santa de manera directa amb el comte Pere II d'Urgell (1347-1408), que, a més, era baró d'Entença, després d'heretar el títol de la seva àvia, dona del rei Alfons el Benigne.

“Quan vam veure que estava a la venda en una casa de subhastes vam demanar a la Generalitat que la comprés, perquè és fonamental per a nosaltres”, explica Carme Alòs, directora del Museu de la Noguera de Balaguer. I apunta que darrere de l'obra també hi pot haver la culta dona de Pere II, Margarida de Montferrat. “No podem obviar el paper de les dones en aquest moment. Ella pertanyia a una família noble italiana i va ser educada a Itàlia, ja al Renaixement”. Pere i Margarida es van envoltar d'un ambient de luxe i fastuositat, en el qual no van faltar músics i joglars, a més de disposar d'una important biblioteca. L'epicentre era el castell palau de Formós, a Balaguer, que va ser arrasat el 1413 per Ferran de Trastàmara en ser triat rei i enfrontar-se als seus opositors.

“Pere II era un dels homes més rics després del rei. Quan el Trastàmara va entrar al palau va fer un inventari i és al·lucinant el luxe i la riquesa que hi va trobar”, prossegueix Alòs, que explica com el rei Martí i Pere II, cosins, s'intercanviaven artistes, segons la correspondència.

No és estrany que un dels seus encàrrecs fos aquesta talla de la santa per alguna de les dependències comtals: el castell de Formós o altres propietats com l'església de Sant Miquel-Santa Maria de Balaguer, el palau i l'església de Santa Maria de Castelló de Farfanya, el claustre de la col·legiata d'Àger i el castell d'Agramunt. “La destrucció del Trastàmara va suposar la dispersió de totes les obres d'art i la biblioteca. Qualsevol obra relacionada amb ells té molt de valor, per això vam demanar a la Generalitat que la comprés”, prossegueix Alós.

Lamas Bolaño, que la va vendre, no feia referència aquesta relació entre la santa i Pere II. Va marcar un preu de sortida d'entre 5.000 i 6.000 euros. Al final, després d'exercir la Generalitat el dret de tempteig es va rematar per 4.200 euros. “Si s'hagués vinculat amb Pere II hauria costat el triple”, diuen des de la Generalitat.

La santa és ara al centre de restauració de la Generalitat. “Al final de la tardor ens l'entregaran i l'exposarem a la col·lecció permanent i l'estudiarem. Ja hem fet un buidatge de les fotos antigues del comtat per veure si podem saber-ne la procedència. Si va sortir durant la Guerra Civil és probable saber-ho. Si va ser en la desamortització de 1835 serà més difícil”. La santa s'exposarà juntament amb una altra obra de Pere II que es va comprar fa un parell d'anys també a Lamas Bolaño. “És un fragment de casulla del segle XIV amb l'escut de Pere II sobre Sant Miquel, patró del comtat d'Urgell. Tot quadra”.

Hi ha dues peces excepcionals més vinculades amb Pere II que han estat notícia: el portapau de Sixena, que Isabel, una filla de Pere II, va portar com a dot en el seu ingrés en aquest monestir femení d'Osca, que va desaparèixer de la caixa forta del MNAC el 1991 en circumstàncies mai aclarides i el copó de l'Hermitage localitzat el 2016, que, a més, apareix en els inventaris que es van fer el 1413. “A poc a poc anem recomponent el tresor que va sortir de Balaguer al segle XV”, conclou Alòs.