Un jutge belga reobre la investigació sobre el seguiment a Puigdemont
La defensa de l'expresident havia recorregut la decisió de tancar el cas
La investigació sobre la col·locació d'un dispositiu de geolocalització en un cotxe utilitzat per Carles Puigdemont a Bèlgica tornarà a ser reactivada. La fiscalia del Brabant Való, territori al qual pertany Waterloo, va arxivar el cas al març després d'estimar que no era possible arribar a una conclusió i va considerar contraproduent dedicar més mitjans a les perquisicions. Aquest dijous, els advocats de Puigdemont Simon Bekaert i Gonzalo Boye han anunciat que el tribunal d'Apel·lacions de Brussel·les ha acceptat el seu recurs contra el tancament del cas i han ordenat continuar amb les indagacions, una decisió que han confirmat a aquest diari fonts judicials.
Les autoritats belgues hauran de determinar si ha existit un delicte de violació de la privadesa. Fa un any i mig, col·laboradors de l'expresident van presentar la denúncia després de trobar un artefacte situat als baixos del vehicle. Ara volen esbrinar qui el va col·locar per determinar si es va produir una il·legalitat. Les primeres pistes intentaran recaptar-les a través de les empreses que van vendre les balises i els seus components.
La defensa de Puigdemont acusa els serveis secrets espanyols d'estar darrere de la instal·lació del geolocalizador, tot i que no han fet pública cap prova que ho avali. Aquest dijous van celebrar la decisió de la justícia belga de reprendre el cas. "Hem guanyat l'apel·lació contra el tancament de la investigació sobre els dispositius de rastreig il·legals en l'automòbil del president en territori belga", va anunciar en xarxes socials el lletrat Simon Bekaert.
El tema va generar certa revolada l'any passat a Bèlgica davant la possibilitat d'una eventual intromissió de forces de seguretat espanyoles. El Parlament belga fins i tot va ordenar l'obertura d'una investigació paral·lela a la de la justícia a instàncies d'un diputat de la N-VA, la formació nacionalista flamenca afí a Puigdemont.
Recurs davant el TJUE
Les batalles judicials de Puigdemont van més enllà de Bèlgica. Aquest dimecres, l'expresident i l'exconseller Toni Comín van recórrer davant el Tribunal de Justícia de la UE, amb seu a Luxemburg, la decisió del Tribunal General –una instància inferior– de rebutjar l'aplicació de mesures cautelars que li permetessin prendre possessió del seu escó al Parlament Europeu mentre es resol el seu contenciós. Els jutges van dictaminar que com que els seus noms no consten a la llista oficialment remesa per la Junta Electoral Central, no se'ls podia considerar com a oficialment electes.
L'apel·lació ja l'havia anunciat el seu advocat, Gonzalo Boye, poc després de la resolució desfavorable. La tesi dels independentistes és que els noms de tots dos van aparèixer en els resultats publicats al BOE el 14 de juny. A més, rebutgen que haguessin d'acudir presencialment davant la Junta Electoral Central per jurar o prometre acatament a la Constitució, tal com va exigir la JEC.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Sobre la firma
Más información
Arxivat A
- Declaració Unilateral Independència
- Procés Independentista Catalán
- Carles Puigdemont
- Llei Referèndum Catalunya
- CNI
- Independentisme
- Serveis intel·ligència
- Seguretat nacional
- Referèndum 1 d'octubre
- Bèlgica
- Europa Occidental
- Espionatge
- Autodeterminació
- Generalitat Catalunya
- Catalunya
- Referèndum
- Conflictes polítics
- Forces de seguretat
- Govern autonòmic
- Eleccions
- Defensa
- Política autonòmica
- Europa
- Comunitats autònomes
- Espanya