Qualsevol embaràs necessita la seva sèrie

Van ser moments de màxima felicitat. No d’aquests que et marquen la vida, però sí dels que recordes perquè estaves pletòrica: gelat de xocolata belga amb llavors, sofà, actitud horitzontal, panxa de vuit mesos, quilos i quilos al cos... i aquella música que em va acompanyar, la melodia de Sexo en Nueva York. Carrie Bradshaw va fer que m’oblidés de la síndrome niu —necessitat irrefrenable de netejar, ordenar... a l’estil Marie Kondo—, del canastrell i de les contraccions de Braxton Hicks. De fet fins i tot vaig limitar les visites remarcant que el metge recomanava descans. Vaig comprar les sis temporades en DVD i vaig engolir un capítol rere un altre fins que va arribar el dia de donar a llum. A les cinc del matí, quan el terror pel que havia de venir m’envaïa i la ment em demanava de posar ordre al setè calaix de la roba, arrencava un altre capítol de Sexo en Nueva York.

Carrie Bradshaw (Sarah Jessica Parker —Ohio, 1965—) va marcar moltes com jo, amb les hormones pels núvols —en el meu cas pel meu primer embaràs—, sobretot pel seu extens armari (tot li quedava bé), per la seva llarga llista de manolos (sabates) que calçava estilosa, pels berenars copiosos amb cup cakes i les gresques amb les seves millors amigues —sempre llestes per ajudar— i pel seu recurrent amor amb Mister Big. Elles, les noies, van demostrar que els homes no eren necessaris per passar-s’ho bé. I per a això va servir molt la sèrie, a més de per parlar sense embuts de coses com el càncer o els avortaments.

No estic sola en la passió per aquesta sèrie a la redacció. Gairebé sense preguntar, el meu company de taula, el Jordi, comença a recitar un diàleg de l’antepenúltim capítol de l’última temporada. M’adono que ell en sap molt més que jo. A Splat!, Carrie va a una festa amb la seva parella (el pintor francès) i es troba amb Lexi Featherston, una antiga amiga amb qui sortia. En un punt de la sèrie en el qual les quatre amigues han deixat enrere gran part de la vida de les primeres temporades (sexe, festa, hedonisme...), Lexi (40 anys) és l’exemple de la que s’ha quedat, ancorada en el passat, atrapada en la nostàlgia del que va ser i ja no és. “Em va agradar perquè vaig riure molt. És com una moralitat simplista de la sèrie: Sexo en Nueva York. Sí, però no tota la vida amb el mateix ritme (fins i tot Samantha acaba amb xicot!)”, explica el meu company.

Una mica més de 20 anys després, a Internet roman el rastre d’aquella sèrie. Coincidint amb l’aniversari, a Vanity Fair van escriure un article ordenant els capítols de pitjor a millor. Aplaudeixo sobretot el millor, “la idea que l’elecció final de Carrie no sigui tant entre dos homes com entre dues ciutats és un encert”. No vaig ser l’única que temps després va viatjar a Nova York i va passar per alguns dels llocs de la ruta ja beneïda per la sèrie, com esperar taula al restaurant asiàtic Tao.

Temps després, amb la nena ja corrent, em vaig assabentar que no tot va ser tan dolç. Jessica Parker confessava que no se sentia identificava amb ella. Aquesta va ser la primera destralada. “És comprensible que la gent pensi que m’assemblo molt a Carrie Bradshaw, però només compartim l’afecte per la ciutat de Nova York. Totes les decisions que ella ha pres són totalment diferents de les que jo hauria pres: la seva relació amb els homes, amb els diners, la moda, les sabates, les seves amistats...”, va afirmar l’actriu Parker en una entrevista amb EL PAÍS. Després va arribar la confessió. Kim Cattrall, Samantha, i Carrie no es poden ni veure. Després que Cattrall anunciés un dia del 2018 la mort del seu germà Chris, Parker li va enviar per les xarxes un amable missatge de condolença. La reacció de la primera va ser hostil: “Deixa’m que et deixi això molt clar (si no ho he fet ja): no ets la meva família. No ets la meva amiga”.

Encara bo que aleshores jo ja esperava una altra nena, tenia en marxa una altra sèrie que em va obrir un altre món i em va convèncer que la meva veritable vocació no estava en les pàgines en blanc sinó a les sales d’operacions: i així vaig començar Anatomia de Grey.