Luz Casal, valor segur

Domina tant l’escenari que ja ni és noticia, sempre per davant del seu públic, que maneja com un falconer la seva au. I ho fa sense excessius escarafalls, teixint fonamentalment un ambient de complicitat i confiança que és el que finalment desarma. Per exemple, no fa corejar sense venir a tomb, sinó amb la paciència d’una veterana, i així, entre bromes però amb determinació, no va parar fins que les 1.400 persones presents al recinte portuari de Sant Feliu de Guíxols van cantar entregats, i no pas taral·lejar ni corejar, la tornada d’Un nuevo día brillará. Luz Casal es va passejar amb aquell aire d’artista ja incontestable i després de dues hores de concert va deixar el públic en aquell punt idoni en què la satisfacció ja no necessitava més cançons. Dues hores ben a gust.

Coneixedora del seu públic, del seu repertori i de la millor manera de fer que tots dos encaixin, Luz va dividir el cançoner en trams. En el primer, l'arrancada del concert, quan el públic encara no necessita els temes més coneguts, va col·locar part de les cançons del seu disc més recent, Que corra el aire. Uns temes més de transició, de fons de catàleg, diguem, per arribar al seu primer tema incontestable, Entre mis recuerdos, per enllaçar-lo amb altres tan famosos i esperats del perfil de No me importa nada o Besaré el suelo. Era el tram central, el de la satisfacció generalitzada, i és que ja se sap que el públic és de natural conservador i va als concerts a escoltar el que ja coneix, el més triomfal, allò que de per vida vincularà a l’estrella, no necessàriament el més nou o arriscat. Luz ho sap prou bé, i quan van arribar més temes nous, Miénteme al oído, Morna i Amores els va tocar en trio, acompanyats d’altres èxits propis o per l'èxit que va tenir l’Amores de Mari Trini, amb Luz versionant-lo a ell i reivindicant-la a ella en el seu últim treball. I el peix ja estava venut.

La part final del concert no va deixar de banda l’empenta rockera de Luz, un record als seus inicis, quan encara era esbojarrada sense saber que no li calia fer-ho per comunicar. Part del públic va decidir deixar-se anar, i les més disposades van començar a ballar com si durant la resta de l’actuació haguessin estat reprimides. Luz s’havia canviat de model per tercera vegada, tots en tons negres o vermells i ja tocava dur pantalons, sempre més de carrer que el vestit de nit amb què va començar el concert i gaudia en escena de l’efecte de la seva música a la platea. Una vegada més la recta final amb la sensació triomfal d’un concert rodó. I és que ja resulta molt difícil que Luz no compleixi, és un valor segur, la dama del pop espanyol, una gran intèrpret. El tradicional Boig per tu, que ella titula Es por ti, va tancar el concert amb aquest reconeixement local. Els qui la van veure segur que hi tornen.