L’obligació de fer un 30% d’habitatge social frena la sol·licitud de llicències a Barcelona

Set mesos després d'aprovar l'obligació de reservar un 30% d'habitatge social en les promocions immobiliàries de més dimensions de la ciutat, l'Ajuntament de Barcelona només ha rebut 64 sol·licituds de llicències d'obres per a blocs residencials amb més de 600 metres quadrats, els que estan obligats. L'escàs nombre de sol·licituds confirma els presagis de promotors i advocats urbanístics, que preveien una aturada de l'activitat per una mesura que consideren que genera inseguretat jurídica i contra la qual ja s'ha presentat un recurs davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

El Consistori desconeix encara quantes de les 64 peticions finalment hauran d'assumir el deure de destinar un 30% de pisos a habitatge social. Afirma, no obstant això, que “hi ha 19 que podrien estar afectades” per aquesta mesura. Les poques sol·licituds presentades per promotors immobiliaris entre el 14 de desembre —quan es va aprovar la modificació del Pla General Metropolità— i el 31 de juliol contrasten amb les 234 llicències d'obres majors que l'alcaldessa Ada Colau va dir que l'Ajuntament havia rebut en els mesos d'octubre i novembre.

Llavors, l'Associació de Promotors de Catalunya havia emès una circular entre els socis en la qual els recomanava avançar la presentació de sol·licituds per no veure's afectats pel canvi de normes. En aquest mateix període es van presentar també 157 certificats d'aprofitament urbanístic, amb els quals els promotors intentaven blindar els drets d'edificació previs a les noves condicions.

L'Ajuntament, preguntat per aquest diari, explica que els dubtes que té sobre les 19 sol·licituds que “podrien” estar afectades es deuen al fet que els promotors no tenen el certificat d'aprofitament urbanístic o perquè aquest estava caducat. L'obligació definitiva de reservar un 30% es coneixerà quan conclogui la tramitació, que, segons fonts de promotors consultades, es pot dilatar més d'un any.

La tinenta d'alcalde d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, lamenta que si s'hagués suspès l'admissió de sol·licitud de llicències quan s'ultimava l'aprovació de la norma, com va pretendre sense èxit el govern municipal, el nombre de permisos registrats en el que va d'any “seria molt més alt”. En tot cas, afirma, considera que aquesta evolució es normalitzarà en paral·lel a la consolidació temporal de la mesura, ja que creu que hi ha una bossa de peticions congelades. “Hi havia qui creia que el canvi de norma quedaria sense efectes després de les eleccions”, diu, per un possible canvi en l'Executiu municipal després de les eleccions que no s'ha produït.

El govern de Barcelona en Comú defensa l'obligació de construir pisos de protecció pública davant el problema d'habitatge que sofreix la capital catalana i els municipis del seu entorn, amb falta d'oferta i uns preus pressionats a l'alça. La mesura va ser llançada amb el suport d'entitats com la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), l'Observatori DESC i el Sindicat de Llogaters. L'Ajuntament preveia inicialment que la seva mesura permetés la construcció de més de 300 pisos socials cada any, tenint en compte la producció anual d'habitatge lliure en els últims anys.

Estendre la mesura

Aquestes estadístiques, no obstant això, sembla que han estat desbancades. Segons les últimes dades del Col·legi d'Arquitectes de Barcelona, el nombre de visats d'habitatge a la ciutat va caure un 46,7% en el primer semestre de l'any. El motiu, segons l'informe, és la suposada inseguretat jurídica que generava entre els promotors la gestació de dos decrets de la Generalitat. L'afectació per una contracció en la demanda de llicències d'obres majors per la mesura del 30% no es preveu que tingui efectes visibles en les estadístiques fins al segon semestre de l'any.

Sanz defensa la importància que la mesura aprovada per l'Ajuntament de Barcelona es traslladi a la resta de municipis de l'àrea metropolitana, de manera que es generi un bloc territorial sòlid en què sigui obligatori invertir en habitatge social. Alguns municipis de la regió metropolitana van aprovar mocions demanant moviments en la mateixa direcció que Barcelona abans de les últimes eleccions municipals.