Cursa d’obstacles al campus per trobar allotjament

Que les residències d’estudiants s’han convertit en un fructífer negoci immobiliari ho saben els fons d’inversió i les mateixes universitats. Ofegats durant la crisi amb unes retallades que encara no s’han revertit, alguns campus públics van veure en les residències una via per evitar que els problemes de finançament anessin a més. Cedint els terrenys, la construcció i l’explotació de les instal·lacions a grans empreses concessionàries de capital estranger, i sense limitar, en alguns casos, el preu de les habitacions, els centres públics han rebut un flux de finançament extra. Els preus de les habitacions, amb pensió completa, poden arribar a 1.500 euros al mes.

Hi ha tan sols una plaça de residència per a cada cinc estudiants que acudeixen als campus des d’altres ciutats. L’alta demanda i l’escassa oferta impulsen un negoci en el qual ja s’han fixat les universitats. L’alumnat lamenta que la falta de beques i l’elevat cost de l’habitatge a les grans ciutats els limita cada vegada més les opcions d’allotjament.

Una persona que es desplaça a una altra ciutat per estudiar té bàsicament tres alternatives d’allotjament: llogar un pis o una habitació; aconseguir una plaça en una residència universitària; o entrar en un col·legi major.

El primer cas, el lloguer d’un pis, és el més habitual entre els estudiants, però ara està condicionat per l’increment del cost d’arrendament dels habitatges. Durant el 2018 va pujar en el conjunt d’Espanya un 9,3%, un augment més acusat als nuclis urbans (des del 2014, el lloguer s’ha incrementat un 41,9% i un 38,5% a Madrid i Barcelona, respectivament), segons les dades de l’estudi Informe residències d’estudiants a Espanya, de la consultora immobiliària JLL.

Però alguns opten per l’allotjament residencial. El perfil d’aquests estudiants universitaris és d’un poder adquisitiu més alt, tot i que pocs cursen tota la carrera vivint en una residència.

“Jo vaig estar dos anys a la residència de la Salle Bonanova [Barcelona]. El primer any vaig pagar 650 euros al mes, i el segon, 750, amb pensió completa, uns horaris marcats... Em va anar molt bé per començar a conèixer gent”, explica Núria Ros, estudiant de tercer any de Periodisme. “Va ser un esforç molt important per a la meva família, perquè, a més, les condicions no són sempre les millors. Ara estic en un pis i pago la meitat del que pagava”, assenyala.

L’oferta de les residències encara està més ajustada que la dels pisos a les ciutats amb àmplia presència d’estudiants de graus i postgraus. A Espanya hi ha 844 residències universitàries (amb 68.479 places) i 181 col·legis majors (amb 22.587 places). En total, amb dades del 2018 recollides a l’informe de JLL, hi ha 91.066 places per a 491.116 estudiants desplaçats —del total d’1,3 milions de persones que van estudiar un grau, un màster o un curs de doctorat.

Les residències necessiten un conveni de col·laboració amb les universitats. La majoria són propietat de grans empreses immobiliàries, que gestionen el negoci i només ofereixen algunes bonificacions als alumnes dels centres amb què tenen un conveni. Una minoria d’aquestes residències és propietat de les universitats, que cedeixen la concessió a una empresa especialitzada. Els col·legis majors, en canvi, són patrimoni dels campus, ofereixen allotjament, pensió completa i activitats formatives especials, i tenen els preus limitats. Els beneficis que tenen aquests centres s’han d’invertir a les mateixes instal·lacions, que sovint són edificis antics.

Preus limitats

Mentre que als col·legis majors el preu ha d’estar limitat per les universitats, a les residències el marca el contracte, que ha d’estipular si es limita el cost o si es deixa que es reguli segons el mercat. És el cas d’una de les últimes que ha obert, una residència propietat de la Universitat de Barcelona que està gestionada per Nexo. En plena crisi i retallades de finançament, la universitat catalana (que arrossega un dèficit acumulat que ha passat de 82,7 milions a 44,6 milions) va optar per cedir uns terrenys a Nexo i encarregar-li la construcció i l’explotació d’una residència durant 50 anys. A canvi, rebria un pagament de 9,3 milions d’euros i l’1,1% dels ingressos bruts de la gestió cada any.

El contracte no va fixar un límit ni unes bonificacions en els preus que han de pagar els llogaters, que es regeixen segons el mercat immobiliari. Així, l’habitació més barata, de 14 metres quadrats, lavabo i cuina compartits, amb pensió completa i una neteja a la setmana, val 1.100 euros al mes. “En un moment determinat ens va ajudar a superar una mica la crisi, però la universitat no fa negoci amb això, ni de bon tros”, defensa Mercè Puig, vicerectora d’Estudiants de la Universitat de Barcelona, un centre que disposa d’un pressupost anual de 370 milions d’euros.

Una operació similar a la de Barcelona va ser la protagonitzada per l’empresa especialitzada Knightsbridge Student Housing a Madrid, on va construir el 2015 la residència El Faro, en uns terrenys abans propietat de la Universitat Complutense de Madrid, el campus presencial més gran d’Espanya.

Operada per l’empresa Nexo, les habitacions, amb pensió completa, van dels 1.200 als 1.500 euros per persona. El potencial del negoci immobiliari —amb una rendibilitat del 5,5%, tot i que segons experts del sector pot arribar al 10%— s'estén a tot Espanya, en especial a les grans ciutats. I ha fet que en els últims anys hagi crescut la inversió estrangera en aquest sector.

Les dues principals empreses que operen a Espanya, Resa i Nexo, han estat comprades en els últims anys per les companyies Greystar i GSA, procedents dels Estats Units i Dubai, respectivament, amb suport de fons d'inversió estrangers. El 2020 està previst que el mercat s’ampliï fins als 98.500 llits, amb un creixement més significatiu a les comunitats de Madrid, Catalunya, Castella i Lleó i Andalusia.

El dret a l’estudi

“La realitat és que estudiar fora té uns costos molt elevats, i es pot arribar a veure afectat el dret a l’estudi. No s’hauria de fer negoci amb això”, reclama per la seva banda Carles López, portaveu de l’associació d’estudiants Canae. El sistema de beques amb prou feines cobreix la necessitat d’allotjament quan l’alumnat es desplaça a una província que no és la d’origen. Segons consta al Ministeri d’Educació, només existeix una quantitat de 1.500 euros a l’any associada a la necessitat de residència.

Carlos Cano, director comercial i d’operacions de Resa, defensa que el problema no té tant a veure amb les residències com amb la pressió immobiliària que hi ha a les grans ciutats, on el preu del lloguer d’habitatges ha patit importants increments en els últims anys. “En el nostre cas, a més, les nostres residències tenen limitat el preu de les habitacions per les universitats”, explica.

Una de les que gestiona Resa (que té l’11% del total de places a Espanya) és la residència universitària del campus de la Universitat Pompeu Fabra, a Barcelona, on es poden trobar habitacions per 500 euros al mes sense comptar els àpats. Però no només són centres per allotjar estudiants universitaris. Aquesta mateixa residència es pot trobar en portals per a allotjament turístic per una mica més de 100 euros la nit. “Tenim llicència d’alberg durant el període de vacances”, defensa Canós.

En el cas dels col·legis majors, en el curs 2016-2017 el preu mitjà de les habitacions era de 1.090 euros al mes. “Els ingressos que obtenen els col·legis majors han de revertir en inversions a les mateixes instal·lacions, encara que la universitat pot decidir utilitzar-los en un altre sentit, forma part del pressupost”, explica Montserrat Lavado, directora dels col·legis majors de la Universitat de Barcelona. El 2019, els ingressos previstos en aquestes instal·lacions pugen a 6,7 milions d’euros.