El feminisme aconsegueix una foto històrica al Parlament

El Parlament va oferir dilluns una imatge històrica en defensa del moviment feminista i de la igualtat total entre home i dones. Els 135 escons de l'hemicicle van ser ocupats per les 59 diputades d'aquesta legislatura i 76 representants d'entitats socials per aprovar una declaració simbòlica que reivindica l'equiparació total entre homes i dones i planteja diverses mesures per aconseguir l'objectiu. El text, pactat entre el Consell Nacional de les Dones i els grups del Parlament, es va aprovar de manera simbòlica a mà alçada i per unanimitat. El text se sotmetrà a votació al ple del dia 23. Durant la sessió, que va durar unes dues hores, no va aparèixer cap home per l'hemicicle més enllà dels fotògrafs. El procés va sobrevolar el ple amb aplaudiments a les polítiques a la presó, especialment a la presidenta Carme Forcadell.

El text, de sis fulls, és una declaració d'intencions darrere de la igualtat en sis àmbits: els drets humans de les dones; l'educació i la cultura; els laborals i econòmics; la participació social i política; la salut i drets sexuals i reproductius i els drets de les dones i nenes a viure sense violències masclistes. La declaració del Parlament de les dones planteja un pla per posar fi a la feminització de la pobresa i modificar la Llei 5/2008 del dret de les dones a erradicar la violència masclista per incloure la “violència institucional”. La proposta té com a objectiu que l'Administració reforci més les víctimes detallant les tipologies, els procediments sancionadors i les reparacions.

El document recorda una dada que gairebé produeix esgarrifances: els drets de les dones concebuts com a drets humans daten des del 1993. I, a partir d'aquí, en cascada, reclama mesures com la paritat en institucions —la Mesa no la compleix— i empreses; eliminar la bretxa salarial o una atenció sanitària universal. Però no en tots els àmbits, els grups i les entitats, que han gestat el text en dues setmanes, han aconseguit un acord: no hi figura l'esment a Carme Forcadell, a la presó pel procés, com reclamaven alguns partits; ni considerar les prostitutes treballadores sexuals —el PSC, històricament, s'hi ha oposat— o la gestació subrogada, que defensa Ciutadans.

Amb un saló de Plens i la sala de grups plens, a la sessió hi van assistir les alcaldesses de l'Hospitalet i Santa Coloma de Gramenet —les socialistes Núria Marín i Núria Parlon—; les parelles de diversos dels polítics a la presó; l'exdiputada de la CUP Mireia Boya o la regidora d'ERC Elisenda Alamany. “Som 59 diputades”, va arrencar Adriana Delgado, diputada de Junts per Catalunya, que va al·ludir a Forcadell, desencadenant una gran ovació. “Liderarem la transformació feminista!”. L'eufòria de les impulsores ha estat tal que la vicepresidenta del Consell Nacional de les Dones de Catalunya (CNDC), no va poder evitar abans de pujar al faristol i exclamar amb els braços oberts: “Companyes, ja som aquí!”.

Després de la intervenció de les ponents, les portaveus dels grups, assegudes a la Mesa, van prendre la paraula. La popular Esperanza García va subratllar la força de les dones quan, prescindint de les seves diferències, encaixen la mà en defensa del feminisme. La cupaire Natàlia Sànchez —els anticapitalistes van rebutjar que el president Roger Torrent saludés a l'hemicicle— va reivindicar que col·lectius com Mujeres pa'lante, de ciutadanes migrades, integrin el Consell de Dones. Susanna Segovia, dels comuns, va advertir que la violència masclista no és un “bolet”, sinó que és una cosa estructural. I va posar un cas personal: que ja nota com amb la seva mateixa filla es discriminen les nenes.

Totes les portaveus sobiranistes van retre un tribut a les polítiques a la presó i Sànchez va demanar una ovació per a Tamara Carrasco, l'activista del CDR confinada un any que ahir era entre el públic. El procés va sobrevolar la Cambra i Noemí de la Calle, de Ciutadans, va replicar mostrant el seu suport a la “secretària judicial assetjada pels colpistes en l'exercici de la seva feina”. Va haver-hi un murmuri de desaprovació i va resoldre: “Parlarem dels punts en comú”. La cosa no va anar a més: es va llegir la declaració i la sessió va acabar amb aplaudiments i fotos de família a l'escalinata del Parlament.