Una altra mirada a la victòria burgesa

Com va començar aquest engany. Seria difícil trobar un subtítol més expressiu per a Capitalisme i democràcia, 1756-1848, una obra directa i contundent, en què amb prop de 200 pàgines es capgiren molts llocs comuns sobre l’origen del capitalisme. En aquesta obra pòstuma, Josep Fontana (Barcelona, 1931-2018) retorna a un dels seus leitmotiv principals: analitzar la història per conèixer el passat, sí, però també per entendre el present i projectar un futur millor. Escull el tema preocupat per la voracitat actual del capital, més transparent que mai arran de la darrera crisi econòmica, i entén que la millor manera d’aproximar-s’hi és precisament anar a l’origen, en una crítica radical a un procés de desenvolupament econòmic que considera que s’hauria pogut conduir d’una manera diferent.

Centrat en el període 1815-1848, el llibre analitza l’evolució en paral·lel del capitalisme i de l’accés de la burgesia al poder polític, i posa en crisi una vulgata molt estesa. Diferencia, per exemple, entre capitalisme i industrialització, tot mostrant una industrialització en què el paper del món artesanal i menestral era decisiu per a l’evolució tècnica, i arriba a considerar que la incidència de la màquina de vapor va ser molt menor del que expliquen els manuals habituals. Reivindica la cultura de treball generada pels artesans, que no eren l’antítesi de la industrialització, sinó una altra via per arribar-hi. De la mateixa manera, també qüestiona que el capitalisme acabés amb l’esclavisme, que es va mantenir de manera vergonyant, però efectiva, fins ben avançat el segle XIX. De fet, tant l’esclavisme com el colonialisme esdevenen aquí una necessitat objectiva per al desenvolupament capitalista, que no s’explica com un fruit espontani de les forces econòmiques, sinó que va necessitar el concurs dels aparells estatals, amb la missió de garantir el poder als propietaris, tot posant fi a les formes d’explotació comunal i deixant fora de la presa de decisions la majoria de la població, privada del dret de sufragi.

D’altra banda, l’innegable creixement econòmic no es va traduir en una millora de les condicions de vida de la majoria, que de 1800 a 1840 van retrocedir, sinó que les diferències socials es van ampliar, com es va fer ben evident en les revolucions de 1848. És en aquell moment quan Fontana situa la victòria de la burgesia, que assoleix definitivament el control de la situació i derrota les possibles vies alternatives. Els oficis queden arraconats en benefici del model de fàbrica, que segons Fontana no s’implanta per raons tecnològiques sinó de control sobre els obrers i per aconseguir més rendiment econòmic.

Aquest és el moment del reflux, en què el temor de la burgesia als avenços de la democràcia i el republicanisme generen uns estats replegats sobre el sufragi censatari, amb terratinents i burgesos com a suports essencials. No es tractava, però, només de garantir la victòria politicoinstitucional, sinó que els vencedors necessitaven assegurar-se el futur aconseguint fer hegemònic un discurs que legitimés el seu paper en nom del poble i la nació sencera. Arribats en aquest punt, l’autor proposa un exemple precís com a mostra del que considera un frau: el quadre de Delacroix La llibertat guiant el poble, que s’utilitza sovint com a icona de les revolucions burgeses —i que en realitat plasma la primera fase de la revolució de 1830 a París, on només hi ha un personatge d’indumentària burgesa—, però que no es correspon amb el desenllaç d’aquelles jornades, que van reforçar la burgesia, però no la llibertat. Més encara, com si aquella fos l’única opció possible. La negació de qualsevol alternativa revolta Fontana, que constata la continuïtat d’aquest discurs des del XIX fins a les proclames de Thatcher i l’actualitat.

Encara que el text és breu i interpretatiu, en ocasions s’atura en descripcions interessants, algunes fins i tot erudites, com ara sobre el Congrés de Viena, que semblava més un motiu de festa i lluïment de les cancelleries que de reunió seriosa; quan detalla l’origen social dels repressors i els reprimits en la revolució de 1848 a París; o quan dona un munt de dades sobre els interessos esclavistes i les grans plantacions. De lectura àgil i propòsit combatiu, l’obra té una fonamentació molt sòlida, i permet un altre nivell de lectura amb les prop de 50 pàgines de referències bibliogràfiques. Una manera de fer història made in Fontana.