La llei catalana d’educació compleix deu anys sense executar els seus objectius

La Llei Catalana d’Educació (LEC) ha fet aquesta setmana deu anys amb molts comptes pendents i cada vegada menys suports. El consens polític que tenia quan es va aprovar ja no existeix i alguns dels objectius amb els quals va néixer estan lluny de complir-se. La norma recull que el pressupost educatiu ha de ser del 6% del PIB, però avui amb prou feines arriba al 3,5%. Els concerts amb col·legis privats que avala la llei mantenen el rebuig de bona part de la comunitat educativa. I la segregació escolar, principal problema del sistema educatiu, continua creixent sense que la LEC desplegui eines per combatre-la.

La LEC es va aprovar el 2009 amb un 89% dels vots favorables (ERC, PSC, ICV i CiU), encara que ICV —que formava part del govern amb ERC i PSC— va votar en contra d'alguns articles. Però aquest consens, que va sustentar la norma durant una dècada malgrat els canvis de govern, s'ha esfumat. Entre altres coses perquè Ciutadans, que va votar-hi en contra, és ara el principal partit de la cambra. A més a més, bona part de la comunitat educativa que llavors va rebutjar la norma, manté encara la seva negativa a aquesta llei.

Però independentment dels eventuals suports que pogués tenir ara, la LEC tampoc ha aconseguit executar els objectius que es va marcar. Especialment, aquells que es refereixen a la despesa pública en educació. La norma preveu que, en vuit anys, el muntant hauria d'estar, “com a mínim”, entorn del 6% del PIB. Una dècada després, està en el 3,56%. “Perquè les coses funcionin es necessiten diners. Hi ha coses que proposava la LEC, com la formació dels mestres o l'escola inclusiva, que no es poden fer perquè no hi ha diners”, sosté Maria Vinuesa, de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, que el 2009 es va posicionar en contra de la llei. El Govern va presentar un decret per potenciar l'escola inclusiva, però no s'ha desplegat per falta de pressupost. “Estem molt lluny del 6%. N’estem més lluny que fa deu anys”, lamenta Manel Pulido, de CCOO.

“Si no s'ha avançat més és per la llosa de la crisi financera que ha provocat moltes retallades”, justificava dijous passat el conseller d’Educació, Josep Bargalló, en el desè aniversari de la LEC. “I el context polític no ha estat propici per desplegar la LEC”, agregava, en al·lusió a la intervenció de la Generalitat amb l'article 155 de la Constitució. En aquests anys, el PP també va portar la norma, que blinda la immersió lingüística, al Tribunal Constitucional. Els magistrats van avalar gairebé tota la llei, encara que no van tocar l'article del català com a llengua vehicular perquè aquest no va ser recorregut.

La LEC també va crear el Servei d’Educació de Catalunya, integrat per escoles públiques i privades concertades. Aquest sistema equiparava, de facto, les dues xarxes (abans la concertada era subsidiària de la pública), la qual cosa va generar el rebuig de la comunitat educativa. La llei recull, a més a més, que, per garantir la gratuïtat de l'educació, els centres concertats han de tenir finançament suficient i prohibeix que s'imposin quotes a les famílies. No obstant això, cap d'aquests articles s'ha complert i hi ha centres concertats que cobren fins a 800 euros al mes per cada nen escolaritzat.

Aquesta situació encoratja, segons sindicats, famílies i docents, la segregació escolar, el principal problema de l'escola a Catalunya. “Els concerts són un multiplicador de la segregació”, rasa Ramon Font, d’USTEC. “La LEC no ha aconseguit revertir la part segregadora que ja anunciàvem que seria mantenir aquesta doble xarxa”, agrega Vinuesa. Bargalló va anunciar que revisarà els concerts i no els renovarà als centres que segreguin per sexe.

Un altre dels elements més conflictius de la norma va ser la cessió de més poder a les direccions dels centres. La llei donava més autonomia a les escoles en reforçar el paper dels directors ampliant les seves competències en gestió pedagògica i de recursos humans. Aquestes mesures han passat factura a la democràcia dels centres. “Coses que estaven bé, com l'autonomia del centre, s'han pervertit. Les direccions tenen una capacitat de gestió del personal molt important. Tenen molta càrrega i es descura el lideratge pedagògic. Hi ha bastants conflictes”, apunta Pulido.

El poder de les direccions

Vinuesa afegeix que l'augment de poder de les direccions ha anat en detriment del dels equips. “En aquests deu anys, a l'escola hi ha hagut canvis espectaculars en la pràctica educativa que no van d'acord amb la llei. Els canvis han anat per davant de la llei. Els han promogut les escoles posant l'accent en l'equip, en un projecte en el qual tothom es senti implicats. El projecte educatiu no ha de descansar en la figura d'una sola persona”, agrega la docent.

Alguns actors coincideixen en la necessitat de revisar la LEC i adaptar-la als nous reptes del sistema. D’altres aposten per avaluar la pròpia llei o fins i tot, derogar-la. “La LEC volia una educació més bona per a Catalunya i no ho ha aconseguit: el descontentament, més enllà de les qüestions econòmiques, és creixent”, apunta Vinuesa. “Estem pitjor que fa deu anys: més segregació, menys democràcia als centres i pitjor finançament”, conclou Font.