Vox passa, en gairebé dos mesos, de l’èxtasi a la irrellevància

En gairebé dos mesos, la formació d’extrema dreta Vox ha passat de l’èxtasi —arran de l’eufòria pels resultats a Andalusia al desembre i la possibilitat que la dreta desbanqués el PSOE de la Moncloa— a la gairebé absoluta irrellevància a Catalunya. De somiar que es faria un buit en la política catalana —clau pel seu creixement a la resta d’Espanya— a tenir menys presència municipal que el partit xenòfob Plataforma per Catalunya (PxC), al qual va absorbir, precisament, amb l’objectiu de treure un bon resultat en els comicis locals celebrats el 26 de maig passat.

La cúpula catalana de Vox confiava que el 28 d’abril seria una gran nit. El partit d’extrema dreta havia llogat una sala en un hotel cèntric de Barcelona per seguir els resultats de les eleccions generals. El CIS projectava que Vox podia aconseguir fins a tres diputats per Barcelona. Finalment, en va ser només un. Amb tot, hi va haver celebració i paraules grandiloqüents dels seus dirigents, tot i que també cares llargues de decepció entre els simpatitzants. Va ser un presagi del que arribaria un mes després. El 26 de maig el partit no va organitzar cap acte de seguiment electoral a Barcelona perquè es temia el que va acabar passant: només va obtenir regidors a Salt, un dels 45 municipis catalans als quals concorria i el còmput de vots es va desplomar en un mes.

“Estem bastant desil·lusionats”, diu una militant molt activa de Vox a Barcelona, que demana l’anonimat. “A la gent lleial se’ns ha demanat que no abandonem ara. Estem desencantats de la poca valoració que s’ha fet de les bases”, afegeix. Sosté que la cúpula del partit ha fet autocrítica, però denuncia que la formació que dirigeix Santiago Abascal no ha sabut controlar el seu creixement durant els darrers mesos.

La militant es mostra especialment crítica amb l’absorció de PxC per part de Vox el febrer passat i amb el fet que va deslligar tensions internes en l’elaboració de les llistes municipals. Per exemple, als coordinadors de Vox a l’Hospitalet de Llobregat i Mataró els van apartar persones procedents de Plataforma. La dona titlla de “gran error” el pacte amb la formació xenòfoba, diu que és un sentiment generalitzat a les bases i sosté que ha embrutat la marca de Vox. “Tenim una imatge pitjor ara que fa tres mesos”, assenyala. Però assegura que els resultats en les municipals no han sorprès el partit perquè, diu, s’esperava un descens. Un portaveu de Vox no va respondre a les preguntes d’aquest periòdic.

El paisatge electoral a Catalunya dibuixa una radiografia incòmoda per a la formació. Dels 529 escons obtinguts en el conjunt d’Espanya, només tres procedeixen de Catalunya, l’emblema del seu discurs ultranacionalista contra l’estat de les autonomies i on aspirava a afeblir Ciutadans i el PP. Les xifres queden molt lluny dels 67 regidors en 39 municipis que va aconseguir PxC el 2011 a cavall del lema xenòfob Primer els de casa, i també per sota dels vuit regidors en cinc ciutats d’aquest partit el 2015.

Xavier Rius, un expert en ultradreta, atribueix la patacada de Vox a la seva retòrica anticatalana, amb propostes com tancar TV3, i a la manca de programes electorals adaptats als municipis. “Vox és un vot emocional del tipus ‘Puigdemont a la presó’. Aquest vot a Madrid, les Balears o Andalusia funciona, però aquí no”, opina. I destaca que Vox tampoc no va aconseguir seduir exvotants de PxC que, després del desastre de la formació nascuda a Vic, se’n van anar al PP, a Ciutadans o a l’abstenció.

Vox va obtenir, en els comicis de l’abril, 148.481 vots a Catalunya, que equivalen a un 3,6% del total. Un mes després, en les eleccions europees, el suport al candidat, el català Jorge Buxadé, es va reduir gairebé un terç, fins als 68.824 vots, un 1,9% del total a Catalunya i per sota del 6,2% en el conjunt d’Espanya. En les municipals, només a Salt va aconseguir superar la barrera del 5% de vots que dona regidors.