La UB és la primera universitat espanyola al rànquing internacional QS, al lloc 165

Espanya continua sense tenir cap universitat entre les 100 millors del rànquing de classificació internacional QS, que mesura els millors campus del món a partir de sis criteris. Cal baixar fins al lloc 165 per trobar la primera, la Universitat de Barcelona, que ha desbancat l'Autònoma de Madrid. El país, no obstant això, té 27 campus entre els mil millors del món (tres de privats), en comparació dels 18 que hi havia el 2016. A Espanya hi ha 50 campus públics i 34 privats.

L'estudi, elaborat per Quacquarelli Symonds (QS), una companyia britànica especialitzada en educació, l'encapçala l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) per vuitè any consecutiu, seguit de les també nord-americanes Stanford i Harvard, que repeteixen en el segon i tercer lloc, respectivament. Aquestes universitats inverteixen al voltant de 100.000 euros per alumne a l'any, respecte als 6.000 euros a Espanya, per la qual cosa els rectors espanyols insisteixen que són dues lligues que no es poden comparar i que la qualitat mitjana dels estudis als Estats Units és pitjor, tot i que alguns centres es posicionin primers.

A l'hora de confeccionar el rànquing s'ha tingut en compte la reputació acadèmica; la reputació des del punt de vista dels ocupadors; l'impacte de les investigacions; la ràtio professor-estudiant; la proporció de professors estrangers en una institució i la proporció d'estudiants estrangers. Per elaborar-lo s'ha fet una enquesta a gairebé 95.000 acadèmics internacionals i 45.000 directors de recursos humans.

Un total de 14, entre les 27 universitats espanyoles del miler, baixen llocs respecte a l'any passat, segons els resultats de l'estudi. Entre les espanyoles només n'hi ha quatre que milloren la posició, i tres són a Barcelona. "S'observa també que les universitats espanyoles no estan aconseguint atreure acadèmics estrangers en les mateixes quantitats que altres institucions arreu del món", assenyala el document. Els campus espanyols han patit una retallada pressupostària de 9.500 milions en vuit anys (2010-2018) i durant anys les noves places han estat congelades. De manera que els rectorats ara han cobert les places de professor amb el seu planter, que fa anys que espera un lloc fix, en detriment de recuperar el talent que se'n va anar d'Espanya o atreure estrangers molt qualificats. Això passa factura en els rànquings internacionals. Hi ha un 2,2% de professors forans respecte al 27% del Regne Unit.

La taula de les deu primeres institucions espanyoles al rànquing la completen la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); la Universitat Autònoma de Madrid; la Complutense de Madrid (UCM); la Universitat de Navarra; la Pompeu Fabra; la Carlos III; la Politècnica de Catalunya; l'IE University i la Universitat Politècnica de València, que ocupen diferents posicions entre el 188 (Autònoma de Barcelona) i el 336 (Politècnica de València).

La classificació global, que avalua un total de 1.000 universitats, mostra al quart lloc la britànica Oxford, seguida del California Institute of Technology (Caltech), l'ETH Zurich (Swiss Federal Institute of Technology), Cambridge (Regne Unit), UCL (University College London), l'Imperial College London, i la Universitat de Chicago, l'última entre les deu millor.

Espanya surt més ben parada en els rànquings mundials si no es compara la institució en el seu conjunt sinó per carreres. De manera que en un altre llistat de QS sobre el top 100 en 48 àrees de coneixement a Europa, hi ha 69 graus universitaris espanyols.