El Suprem dona la raó a la Generalitat sobre part dels ‘papers de Salamanca’

La sala tercera contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ha donat la raó a la Generalitat en la denúncia que havia presentat el Ministeri d'Educació i Cultura sobre part dels documents retornats de l'Arxiu de Salamanca. L'alt tribunal confirma la sentència de l'Audiència Nacional de juny del 2016 sobre tots els papers que no s'han pogut retornar perquè no s'han pogut localitzar els legítims propietaris o els seus descendents.

Després que la Comissió Mixta Govern central-Generalitat creada per la Llei de Memòria Històrica del 2005 (reunida en 13 sessions entre el 2006 i el 2014) acordés quins papers s'havien de retornar i quins no, el Govern central ha retingut part aquests documents perquè entenia que pertanyien a persones mortes i entitats desaparegudes (com Socors Roig Internacional, la Unió Patriòtica o Solidaritat Antifeixista), en què no existia possibilitat que els propietaris originaris o els seus successors els recuperessin. Però l'Audiència Nacional el 2016 i ara el Suprem han donat la raó a la Generalitat i demana que se li entreguin els documents.

El Suprem recalca en la sentència emesa l'11 de juny que la Generalitat “no adquireix amb això la titularitat d'aquests béns” i que si resultés impossible restituir-los als titulars legítims en la manera i el temps que preveu la Llei del 2005 continuaran integrant l'Arxiu General de la Guerra Civil, amb la seva imperativa devolució o reintegrament a aquest.

L'alt tribunal assegura que la llei no faculta el Ministeri d'Educació, Cultura i Esport a denegar el traspàs a la Generalitat dels documents ja identificats i reconeix que és la Generalitat l'única que en pot fer la devolució. Per això, s'assegura que “és una obligació que opera per mandat legal i que el Ministeri d'Educació, Cultura i Esport no pot incomplir”.

La sentència recorda també que entre el gener del 2006 i el desembre del 2014 el Ministeri va donar compliment a la majoria d'acords de restitució de documents adoptats per la Comissió Mixta Govern central-Generalitat de Catalunya, transferint des del Centre Documental de la Memòria Històrica a l'Arxiu Nacional de Catalunya un total de 1.674 caixes de documents, 938 llibres, 10 cartells, 3 mapes i 4 banderes.

L'octubre del 2018, en l'última reunió entre el Ministeri i la Generalitat, José Guirao va assegurar a Laura Borràs, llavors consellera de Cultura, que es resoldrien els temes pendents sobre aquest assumpte. “Hi ha una part pendent de lliurar i una altra documentació que està en discussió”, va dir el ministre. “Estem d'acord que és més aviat un tema tècnic que en algun moment es va encallar per qüestions polítiques”, va afegir llavors. Pel que fa a aquesta petició de retorn feta pel Govern del PP Guirao va dir: “En el compliment de l'esperit de la llei [de Memòria Històrica, del 2005] hi estem d'acord, així que crec que no serà gaire problemàtic arribar a un acord".

Segons la Generalitat, en el procés de devolució que va començar el 2006 s'han retornat uns 400.000 documents, però no s'ha completat: falten tres lots que sumen uns 20.000 documents i 200 lligalls.