Kilian Jornet sobre la polèmica de l’Everest: “D’això no se’n pot dir alpinisme”

"Fa massa calor aquí. Més ben dit, fa xafogor, una xafogor insuportable. Gairebé no es pot ni respirar". Acostumat a la vida a Romsdal, una petita regió noruega on hi ha gairebé més pics que persones, a Kilian Jornet (Sabadell, 31 anys) li costa moure's entre les altes temperatures que hi ha aquests últims dies a Madrid. Acabat d'arribar de Guipúscoa, on diumenge es va imposar per novena vegada en la duríssima marató de muntanya de Zegama, l'alpinista i corredor de muntanya català reflexiona sobre la competició, la seva passió per la muntanya i temes tan candents com la polèmica turística de l'Everest amb la calma i la visió que li donen els seus més de 15 anys de trajectòria.

Amb una enteresa física difícil d'entendre per a qualsevol persona corrent després de recórrer 42 quilòmetres fins a arribar al cim d'Aizkorri, Jornet assegura que la seva felicitat ja no depèn de guanyar curses. "Jo em segueixo considerant un corredor amateur, en el sentit que vaig a córrer perquè m'agrada l'esport, explorar un recorregut i compartir-lo amb els altres corredors, i no tant per un resultat. Ahir vaig guanyar Zegama i avui estic content per la victòria, però tampoc és una cosa molt especial. El 2007 guanyar una cursa així era un munt d'emoció, adrenalina i ara sé que aquestes sensacions no les aconseguiré competint", explica algú que disposa d'un palmarès inabastable en ultramaratons de muntanya. "Prefereixo fer coses que m'omplin més en l'àmbit emocional. Quan soc a la muntanya sento una satisfacció més profunda. Des de la planificació, imaginar que alguna cosa és possible, preparar-ho logísticament...", afegeix.

Tot i així, el muntanyenc català no es veu encara abandonant la competició. "Continuo sent molt competitiu i em segueix agradant enfrontar-me a grans corredors. Òbviament, quan estic enmig d'una cursa segueixo donant-ho tot per acabar primer, però potser sí que hi haurà temporades que no faré 50 curses com feia abans". Aquest any, amb l'objectiu de ser a casa més temps, només participarà en tres curses. En bona mesura, també per passar temps amb la seva filla, que acaba de néixer. "Tot és qüestió d'organitzar-se. Però sí que és veritat que també vull estar amb ella més estones".

Mentrestant, a Noruega, Jornet busca nous reptes per seguir portant el cos al límit i millorar en facetes en què no es troba especialment còmode. Aquest any, per exemple, s'ha llançat a preparar sèries de cursa en terreny pla, una cosa que no havia fet mai. "Mai havia fet més de dos, tres quilòmetres a la setmana en asfalt o en pista. És avorrit, però alhora és divertit veure com progresses", reconeix entre riures. Acostumat a córrer per la muntanya, Jornet cada vegada es troba més còmode en terreny pla. "Els bessons es carreguen moltíssim i d'una manera diferent de com ho fan a la muntanya, i per això s'ha de vigilar muscularment per no trencar-se. Jo en pla tinc poca traça, encara que ara una mica més. Crec que he millorat força, i ho vaig notar al principi de la Zegama".

El rostre de Jornet, somrient en tot moment, dibuixa una ganyota de contrarietat quan surt a la palestra la polèmica sobre els embussos i les morts de turistes pujant l'Everest. El català, que el 2017 va culminar sense oxigen el cim del món en dues ocasions en amb prou feines una setmana, se sent contrariat. "La primera reacció és de tristesa perquè penses que aquesta no és la muntanya que a mi m'agrada. Però al final la muntanya no és meva ni és de ningú", reflexiona. "No es pot anomenar alpinisme al que fan. Però, d'altra banda, també cal pensar que l'economia del Nepal, sobretot a les zones de muntanya, es basa molt en el turisme. Gràcies a les expedicions comercials hi viuen xerpes, portadors d'altura, cuiners... Si deixes la muntanya només per als que hi van en estil alpí estàs perjudicant moltes famílies".

Per al muntanyenc català, el que ha passat els últims dies farà que les autoritats prenguin mesures. "Potser el Govern, el Ministeri de Turisme, arribarà amb alguna regulació. El més lògic seria que la persona que no hagi pujat un altre 8.000, o un altre cim alt, no hi pogués pujar. Jo crec que la cosa anirà més per aquí. I això potser fa que la gent arribi més rodada, amb més experiència.