Els veïns de Colau van votar Maragall, i els de Maragall, Valls

Els veïns de l'alcaldessa en funcions i candidata de Barcelona en Comú en les eleccions municipals de diumenge, Ada Colau, van votar el seu principal rival, Ernest Maragall (ERC), que va guanyar al districte censal de la líder dels comuns. I els veïns de Maragall? Doncs van votar majoritàriament pel candidat de Barcelona pel Canvi-Ciutadans, l'ex-primer ministre francès Manuel Valls. Colau viu al districte de Gràcia, però per sota de Travessera, tocant a la Sagrada Família. I Maragall viu a Sant Gervasi, a la zona alta, on Valls va obtenir el millor resultat.

El resultat de les eleccions municipals de diumenge canvien completament la foto i els colors sobre el mapa dels 73 barris de Barcelona. El 2015, amb les eleccions polaritzades entre l'aleshores alcalde Xavier Trias (CiU) i la nouvinguda a la política Ada Colau (Barcelona en Comú), el mapa es dividia entre 54 barris de color lila (on Colau va ser la força més votada) i 19 de color blau (on va guanyar Trias, a l'Eixample i de la Diagonal cap amunt).

Quatre anys més tard, el mapa que elabora el departament d'estadística de l'Ajuntament en un complet dossier electoral, és de molts colors. A 30 barris ha guanyat ERC (groc), a 24 el PSC (vermell), Colau només ha guanyat en 15 (lila) i Manuel Valls, candidat de Barcelona pel Canvi-Ciutadans, ha guanyat en cinc (taronja).

El mapa mostra com el PSC va guanyar diumenge a tots els barris de Nou Barris i als que toquen al Besòs, les zones de menys renda de la ciutat, on l'executiu de Colau ha concentrat les inversions del pla de barris per reduir la bretxa social. El mapa del segon partit més votat mostra que va ser Colau a 51 barris, ERC a 12, Junts per Barcelona a 6 (els mateixos on va guanyar Valls), el PSC a 3 i Valls en un.

Els números per barris i per seccions censals aporten dades curioses. Quin va ser el barri que més va votar Maragall? La Barceloneta, amb un 30,2% dels vots, molt per sobre de la mitjana de la ciutat (21,4% de vot per ERC). I el que menys? Torre Baró, a Nou Barris, amb només un 10,3 de suport. Una altra dada, Vallbona, el barri que més va votar Colau el 2015 (40,3% del vot), aquesta vegada va girar l'esquena a Barcelona en Comú (25,3% del vot) i va fer guanyador el PSC, amb un 29,1%. El relleu com a barri més colauer el pren la Clota, un enclavament de casetes del districte d'Horta-Guinardó (32,1% de suport a Colau, molt per sobre de la mitjana de la ciutat, del 20,7%). I també al barri de Santa Caterina, a Ciutat Vella, el partit de l'alcaldessa en funcions va superar un 30% de vots (30,4%).

Els mapes sobre els quals l'equip d'estadística bolca el resultat de les eleccions tornen a assenyalar en blau l'illa del barri de Sant Martí on sempre guanya el PP. És un veïnat amb un edifici molt gran on viuen famílies d'agents de policia.

I encara hi ha més aspectes que val la pena destacar. Tot l'entorn de Glòries va donar el primer lloc a Colau; el del mercat de Sant Antoni, també; i el de la superilla del Poblenou, també. En els tres casos són espais on el govern de Barcelona en Comú ha pogut lluir obra de govern, tot i que les obres es remunten a fa 10 anys, com és el cas del mercat. Un altre enclavament amb canvis és l'entorn de la presó Model, tancada pel conseller Carles Mundó (ERC) durant el mandat que s'està esgotant: els veïns de l'antiga presó van votar sobretot Maragall.