Maragall guanya Colau en vots a Barcelona però empaten en regidors

Barcelona ha decidit aquest diumenge per poc més de 4.800 vots deixar enrere els quatre anys d'Ada Colau com a alcaldessa, i ha donat la victòria a Ernest Maragall (ERC), el primer candidat independentista amb opcions de governar a la ciutat. Maragall proposa polítiques progressistes i convertir Barcelona en “capital de la República”.

ERC i Barcelona en Comú han obtingut un 21,3% i 20,7% dels vots, però han empatat en escons, 10 cadascun. Un resultat que per a ERC suposa doblar els regidors. I per a Colau, perdre un dels 11 que tenia i amb els quals ha governat en solitari. Barcelona en Comú ha perdut molt de suport a districtes de rendes baixes que els van alçar el 2015, com Nou Barris, on aquesta vegada ha guanyat el PSC. La candidatura d'Ernest Maragall, per la seva banda, s'ha imposat a l'Eixample, les Corts i Gràcia. La notícia del triomf dels republicans ha estat rebuda a l'Estació del Nord, on ERC ha celebrat la nit electoral, amb crits d'“independència” i “llibertat”. Encara que es respirava certa tranquil·litat, l'eufòria s'ha anat intensificant a mesura que s'anava coneixent el resultat de l'Eixample, el districte que a la llarga ha fet decantar el resultat. “Ho hem aconseguit. Barcelona tindrà un alcalde republicà, progressista i d'ERC”, ha dit Maragall, que ha estès la mà a tots els grups.

La derrota, que Colau i els seus no esperaven, suposa un cop dur per al partit: perd la principal institució que governava, amb l'impacte que això pot tenir sobre la resta de marques dels comuns. I, a més, obre la incògnita de què farà Colau: si es quedarà a l'Ajuntament, en el cas que ERC li ofereixi un acord de govern i es materialitzi. Sumarien 20 dels 41 regidors del ple i el seu és l'únic pacte possible. La líder dels comuns ha tornat a demanar un pacte d'esquerres amb ERC i el PSC: sumarien 28 regidors, però el procés ho dificulta enormement.

Els socialistes, amb Jaume Collboni al capdavant, han obtingut el tercer lloc, amb 8 regidors (el doble dels 4 que tenien) i un percentatge que salta del 9,5% en les darreres eleccions a poc més del 18%. A més dels bons resultats obtinguts a Nou Barris, l'únic districte on no guanyen ni Colau ni Maragall, els socialistes es veuen alçats per la recent victòria a les generals del 28-A.

A molta distància, el quart lloc ha estat per a l'ex-primer ministre francès, Manuel Valls, al capdavant de la candidatura Barcelona pel Canvi-Ciutadans. Valls ha guanyat un regidor (dels cinc que tenia Ciutadans a sis). Fonts del partit apunten al fet que, davant de la possibilitat que Maragall sigui alcalde, estudiaran la possibilitat de facilitar una investidura de Colau.

I qui pateix un desastre és l'espai neoconvergent, Junts per Barcelona, una llista que ha encapçalat l'exconseller d'Interior Joaquim Forn, en presó preventiva per la seva participació en el referèndum de l'1-O. La formació cau de 10 a 5 escons i del segon al cinquè lloc. Malgrat tot, Elsa Artadi, que ha liderat la campanya, ha celebrat que Barcelona pugui tenir un alcalde independentista. El PP, a qui la majoria d'enquestes deixava fora del Consistori, perd un regidor i passa de 3 a 2. La CUP, que en tenia 3, no aconsegueix representació.