Propostes originals

La campanya s'arrossega enmig de la tensió política entre dreta i esquerra, independentistes catalans i patriotes espanyols. Sobresalts a banda, tot continua al ritme habitual. Alguns ajuntaments compleixen tard i malament els seus compromisos electorals, fins i tot els més senzills. Així el govern local de Logronyo (PP) en el seu últim ple ha aprovat canviar els noms franquistes de dos dels sis carrers que encara conserven denominacions de prohoms de la dictadura: General Sanjurjo passa a ser San Juan Pablo II i l'arquitecte municipal Javier Martínez Laorden pren el relleu al requetè local Antonio Sagastuy. Encara en queden quatre per canviar i la Llei de Memòria Històrica hi obliga.

En aquesta campanya que ara s'acaba cal rescatar algunes perles que brillen amb llum pròpia. Sens dubte, la candidata de les forces majoritàries més generosa amb el mostrari ha estat la cap de llista popular a la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. Caldrà veure què passa amb els carnets de família nombrosa que incloguin el no nascut que no neixi o com es gestiona la recuperació d'aquest senyal d'identitat que són els embussos que l'alcaldessa Carmena ha fet desaparèixer, vetant la circulació pel centre de la ciutat, segons la candidata popular.

Però el premi gros se l'endú Karl Jacobi, empresari alemany que el març del 2018 va esbroncar i va demanar presó per al president del Parlament, Roger Torrent (ERC), al selecte Círculo Ecuestre de Barcelona. Dijous, en companyia d'Álvaro de Marichalar, va donar detalls de la seva proposta de crear 300.000 pisos en una illa artificial gegant, que, davant de la costa de la capital catalana, faria visible des de l'espai la silueta que dibuixa la paraula Barcelona.

Ja no es tracta de construir habitatge social, de generar llocs de treball, de rebaixar substancialment la contaminació o d'evitar desnonaments. El que la situació requereix és restablir l'ordre i la justícia. Així ho veu Jacobi, que acompanyat de l'últim nom de la seva candidatura, Marichalar, va presentar la seva Força Ciutadana. Són un “grup de valents” que pretenen fer política com gestionen els seus negocis, fins i tot arriscant la seva pròpia vida, ja que Jacobi —que fa 30 anys que és a Catalunya— ha rebut 12 amenaces de mort, assegura. L'empresari germà va exposar la part més pragmàtica del seu programa, mentre que Marichalar va aprofundir en l'anàlisi política. Va tractar els independentistes de “gentussa colpista i abjecta”, tot i que “són els nostres compatriotes” i cal educar-los amb “paciència cristiana”. “Han convertit la sobirania nacional en un circ” i tot això es deu al fet que el procés “és una cortina de fum per amagar informació que compromet, la corrupció”, una situació “que fa 40 anys que dura, des de la Transició”. En la presentació i després de les intervencions de qualsevol dels dos candidats, un públic de molts seguidors i alguns periodistes aplaudia amb entusiasme.

Malgrat les anàlisis polítiques d'Álvaro de Marichalar, que es dedica a la “intermediació immobiliària”, i de l'èmfasi emprenedora de Jacobi, hi va faltar alguna cosa. L'estrena d'aquesta candidatura va perdre molt de ganxo en no aparèixer davant de la premsa Victoria Álvarez, exparella de Jordi Pujol Ferrusola, que el 2013 ja va ser la primera a parlar de la corrupció de la família de l'expresident de la Generalitat. Va ser en el cèlebre enregistrament del restaurant La Camarga, on va dinar amb Alicia Sánchez Camacho, llavors líder del PP català. El cas és que fa uns mesos Jacobi va comparèixer amb l'exparella del gran dels fills de Pujol i va assegurar que la Vicky figuraria en els primers llocs de la llista. Però el seu nom no apareix en cap dels 41 llocs d'aspirant a regidor, ni tan sols entre els dels suplents.

És clar que, menys el cap de llista, en la formació de Jacobi tot ha canviat. Per exemple, primer es deia Nosaltres, un partit creat per un regidor expulsat del PP per haver titllat de “gandula” i “eixelebrada” l'alcaldessa Ada Colau. No és que hi hagués discrepàncies conceptuals amb Jacobi, ja que per a ell l'alcaldessa de Barcelona és una “harpia tòxica”, però ja ha desaparegut. Alguna cosa deu haver passat per acabar sent Força Ciutadana. Fins i tot els més íntegres acaben consumits per foteses intestines.

Problemes petits al marge, el que és realment revolucionari de la candidatura és aquesta voluntat d'emular Dubai amb les illes artificials. En aquest emirat hi ha problemes per mantenir aquestes superfícies pensades per a rics, però a Barcelona Jacobi diu que la macroilla, “si és possible, serà sostenible, autosuficient, ecològica, social i atractiva per a la ciutadania de totes les edats i totes les classes socials”. L'empresari assegura que té l'aval d'un “promotor d'habitatges” per a aquest desafiament ineludible, perquè l'any 2050 el 70% dels habitants del planeta viurà en grans ciutats, segons l'ONU, i Barcelona “ha d'estar preparada per a aquest repte demogràfic”. Mesures valentes per a temps difícils.