Al debat de Betevé els veïns ja no pregunten

Fa quatre anys, al debat de Betevé i la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona amb els candidats per la ciutat de Barcelona hi van tenir un gran protagonisme els veïns. No solament perquè van fer directament preguntes, també perquè portaven pancartes, eren sorollosos i alguns van muntar gresca. Aquesta vegada, preventivament, els veïns al debat d’ahir, amb les mateixos organitzadors, van tenir un paper decoratiu. Una petita selecció de convidats va estar present al plató, però molt formals i sense poder intervenir. Suposo que per compensar, en un programa previ al debat se’ls va deixar explicar la pregunta que ells farien. Els candidats van tenir un debat, doncs, sense la incomoditat del de fa quatre anys.

Betevé va fer una presentació modestíssima a la careta del debat, demostrant que no cal grans guarniments per subratllar la importància de la trobada. El decorat presentava un fons de fotografies en blanc i negre que no competien amb la imatge dels candidats ni era un fons bellugadís. La moderadora, Eva Arderius, es va dedicar fonamentalment a administrar els temps i repartir entrades, encara que, en un moment del debat, va renyar els participants dient-los que, sobre un determinat assumpte, “no ho porten gaire bé”.

Els candidats, durant la discussió, es van mirar poc. De fet, Elsa Artadi, per exemple, preferia mirar a la càmera, dirigir-se als espectadors més que als seus contrincants, particularment en l'obertura de cada bloc temàtic. Aquesta conducta, més pròpia del minut d’or, va ser adoptada cap al final per Jaume Collboni. El fet que no es miressin dificultava dividir la pantalla i obrir dues finestres per seguir millor la disputa entre dos candidats que semblava que s’ignoressin. Betevé els va instal·lar darrere uns faristols. Ernest Maragall va ser qui més el va fer servir de pupitre. Hi consultava papers i els guixava amb energia. Valls s'adreçava a la moderadora i en els altres casos, moltes vegades no endevinaves amb qui dimonis parlaven els candidats. Collboni va persistir en l'estratagema de mostrar papers i estadístiques a l’audiència. Deu ser que els assessors de campanya encara atribueixen alguna efectivitat a aquesta gesticulació. El candidat del PP, Josep Bou, va fer servir episòdicament es castellà i va ser l’únic a qui, visiblement, va fer enfadar la representant de la CUP, Anna Saliente.

El debat es va allargar mitja hora més del previst.