Colau o Maragall: Barcelona es debat entre dues esquerres

La campanya electoral del 26-M ha arrencat aquest dijous amb el gran dilema que hauran d'esvair les urnes: si Ada Colau aconsegueix mantenir l'alcaldia o si bé l'hi arrabassa el republicà Ernest Maragall. L'enquesta del CIS diu que Colau pot revalidar el càrrec i li atribueix entre 10 i 11 regidors —ara en té 11— i a ERC, molt beneficiada el 28-A, entre 9 i 11. El sondeig confirma que Barcelona aposta, a diferència del que va passar el 2015 amb la pugna entre Colau i Xavier Trias, per un alcalde d'esquerres. Les eleccions dirimiran l'èxit o el fracàs de l'aposta de Manuel Valls, l'estat crític del PP i si el PSC i Junts per Catalunya resisteixen l'embranzida.

L'estudi demoscòpic del CIS es va fer en plena campanya del 28-A, que es va saldar amb una incontestable victòria d'ERC (15 escons al Congrés) i un segon lloc per al PSC (12). Aquestes eleccions van revelar que els republicans han estès la seva taca groga a cinc districtes de la ciutat i el PSC el vermell en uns altres cinc. La incògnita se centra a saber si els barcelonins votaran en clau de ciutat o de procés i, també, si influirà en la seva decisió la inèrcia del 28-A, com si fos una segona volta.

El suspens està assegurat perquè en aquesta contesa els comuns es juguen molt més que l'alcaldia de Barcelona. L'Ajuntament és l'única gran institució que governen i, si la perden, Catalunya en Comú, el partit creat per Colau, quedarà molt tocat. En Comú Podem ve de patir, de fet, una patacada el 28-A després de perdre cinc dels seus 12 escons i 240.000 vots a Catalunya. La derrota se suma a la seva caiguda al Parlament, amb cícliques sacsejades i escissions amb fugida de diputats a ERC.

Malgrat tot, la participació el 2015 va ser del 60%, molt per sota dels índexs de les últimes cites o de la del 28-A, que va arribar al 75%. Aquesta tendència pot beneficar els comuns, que al conjunt de Catalunya presenten 151 candidatures després que el seu espai s'hagi escampat en una infinitat de llistes. En aquest punt, ERC els guanya per golejada. Per primera vegada, és el partit que més candidatures presenta, 807, desbancant els neoconvergents (772) del seu històric lideratge. Ciutadans en presenta 208, i la CUP, 204.

Amb la força d'haver guanyat el 28-A i a l'alça, ERC aspira a conquistar l'alcaldia amb Maragall, que aplega en el seu cognom la història més lluminosa de Barcelona —va treballar anys al costat del seu germà Pasqual i té la ciutat al cap—. A més de l'alcaldia, el seu objectiu és tornar a mostrar que lidera l'hegemonia de l'independentisme sobre Junts per Catalunya, que concorre amb Quim Forn, jutjat al Suprem i que aquest divendres ofereix una roda de premsa des de la presó de Soto del Real. Els neoconvergents tenen 10 regidors —Trias va perdre l'alcaldia per 17.000 vots— i el sondeig els n'assigna entre cinc i set.

Per la banda constitucionalista, Manuel Valls, alcaldable avalat per Ciutadans, posarà a prova la solidesa del seu projecte nascut fa mesos: alimenta la idea que hi pugui haver sorpreses i que els electors s'han de conjurar contra el populisme (en al·lusió a Colau) i l'independentisme (a Maragall) per rescatar Barcelona de la “decadència”. Jaume Collboni, que repeteix com a cap de llista del PSC, va aconseguir quatre regidors el 2015 i el CIS n'hi adjudica entre sis i set. Està lluny de la pugna principal, però el socialista està convençut que pot guanyar.

Amb el partit en crisi després de l'últim 28-A, on només va aconseguir un diputat, Josep Bou, candidat independent del PP, aspira a mantenir els tres regidors i fulminar els mals auguris que fa mesos pronosticaven la desaparició del partit. El CIS n'hi dona entre dos i tres. La seva idea estrella és similar a la de Valls: més urbans i més ordre. Als seus antípodes, els anticapitalistes de la CUP es mantindrien a l'Ajuntament però passarien de tres a dos regidors.