Colau entra en campanya culpant Buch de la inseguretat a Barcelona
L'alcaldessa li envia una carta al conseller de l'Interior en què li exigeix accions urgents
La polèmica per la seguretat a Barcelona ha saltat aquest dimarts les parets de l’Ajuntament —on l'oposició retreu a l'alcaldessa Ada Colau la seva gestió en la matèria— per arribar a la Generalitat. Quan falten tres dies per a l'inici de la campanya electoral de les municipals, Colau ha acusat el Departament d’Interior del Govern d'“abandonar” la seguretat a la ciutat i ha vinculat la suposada inacció del conseller Miquel Buch a “finalitats electorals”. L'acusació de Colau ha obert una guerra entre les dues administracions. Interior ha negat aquest “abandonament” i ha acusat també l'alcaldessa d'actuar per electoralisme.
“Veig per part de la Generalitat i Interior un abandonament de la ciutat i no voldria pensar que sigui amb finalitats electorals”, ha afirmat Colau durant un esmorzar informatiu aquest dimarts, just abans de fer pública una carta enviada a Buch demanant-li “actuacions urgents”. L'acusació de Colau es produeix quan la seguretat sembla que es pot convertir en un dels temes de la campanya electoral, tal com es va poder veure la setmana passada en l'últim ple del mandat.
Una situació “inaguantable” a Mossos
Els sindicats dels Mossos d'Esquadra SAP-Fepol, SICME i SEIME i el col·lectiu MosSOS han convocat una concentració per al 14 de maig per protestar per la seva situació “inaguantable”, per la falta d'efectius, que consideren que posa en “greu risc” la seguretat a Catalunya. Critiquen que la Generalitat no acordi cap mesura per millorar les seves condicions i per això demanen de manera immediata una taula de negociació per abordar la seva situació, que asseguren que ha disparat l'absentisme per excés de càrrega de treball. Els portaveus de SAP-Fepol, Imma Viudes i Toni Castejón, així com representants de MosSOS, han llançat aquest dimarts el senyal d'alerta en roda de premsa. I han revelat que, segons un informe intern, aquest mes de març s'ha incrementat un 3,08 l'absentisme laboral.
Les dades oficials no hi ajuden. La seguretat és la principal preocupació dels barcelonins, segons l'últim baròmetre municipal. L'augment en un 17,2% de les infraccions penals a la ciutat el 2018 —quan Barcelona va liderar l'augment a Espanya, segons el Ministeri de l’Interior—, els conflictes diaris al barri del Raval, o els incidents que protagonitzen menors migrants no acompanyats (el 18% delinqueixen i són reincidents, segons una anàlisi de dades dels Mossos), han desbordat els agents de la Guàrdia Urbana.
I Colau ha acusat Interior de no destinar prou efectius a la ciutat al mateix temps que ha demanat per carta al conseller Miquel Buch “que prengui accions urgents per garantir un dimensionament adequat del servei d'acord amb les necessitats de la capital de Catalunya”. En la seva carta, Colau recorda al conseller les vegades que li ha expressat “preocupació per l'increment dels indicadors de delictes contra el patrimoni [robatoris] i la necessitat de disposar de més recursos policials per abordar totes les situacions”. “En un context que l'actual alerta terrorista ha agreujat”, afegeix l'alcaldessa.
Colau assenyala que la manca de nous mossos o de reposició dels que es jubilen és una “situació preocupant”. I retreu a Buch que el dispositiu de més recursos policials acordat la tardor passada per al districte de Ciutat Vella s'ha relaxat. “Hem rebut queixes constants de veïns del districte per la reducció de la presència del dispositiu i pels retards o la falta de resposta a les seves trucades”, assenyala.
L'alcaldessa també acusa els Mossos de no haver aparegut en dispositius recents de la Guàrdia Urbana i cita el cas dels disturbis de seguidors del Liverpool dimecres passat, o un dispositiu del Portal de la Pau contra el top manta, quan la Guàrdia Urbana i la Policia Portuària van haver de retirar-se “per la falta de suport dels Mossos”.
Durant l'esmorzar en què ha esclatat el malestar, Colau ha presumit de “no haver fet guerra política” de la qüestió durant tot el mandat, per “mantenir la lleialtat institucional a la Generalitat”. A la carta, repassa les ocasions en què Buch no ha assistit a reunions. Com la Junta de Seguretat de l'abril o dues vegades en reunions sol·licitades per veïns de Ciutat Vella.
A última hora de la tarda el Departament d’Interior ha fet pública una carta de resposta del conseller en què Buch es mostra “estranyat” per les crítiques de l'alcaldessa recordant-li les reunions que han mantingut els últims mesos per abordar la qüestió. I ofereix xifres que pretenen desmentir Colau. Buch destaca que els Mossos han augmentat la seva activitat i les detencions un 11,7% aquest any i que s'han centrat en qüestions de seguretat pública. Posa l'accent en el tancament de 150 narcopisos i en les campanyes per evitar que els menors immigrants no acompanyats acabin caient a les xarxes de captació de petits delinqüents. “Tot això són fets, alcaldessa, no paraules”, diu el conseller en la missiva abans de retornar-li a Colau la mateixa crítica que ella li ha llançat: “No m'agradaria creure que les teves paraules responen a una estratègia emmarcada en l'actual context electoral”.
Al migdia, acompanyat del comissari en cap de Barcelona, Carles Anfruns, i del sotscap, l'intendent Ignasi Teixidor, el director de la policia catalana, Andreu Joan Martínez, ja havia contestat a les “afirmacions greus” de Colau, i ha dit que no podien “quedar sense resposta”. “Desmentim radicalment que existeixi una intenció electoral d'abandonar la ciutat”, ha arremès. “És radicalment fals”, ha repetit, molest, el director de la policia catalana. I ha qualificat de “profundament desafortunades” les declaracions de l’alcaldessa.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.