Plensa toca el cel a Montserrat

És clar que l'obra de Jaume Plensa (Barcelona, 1955) adquireix un determinat valor en funció del context en el qual s'exposi, sigui la porta d'un museu, un centre financer, enmig d'una muntanya, dins de l'aigua o al costat d'una església. És el que li ocorre a Anna, l'obra que aquest divendres va inaugurar aquest reconegut escultor a la porta de la basílica de Santa Maria de Montserrat, al centre de l'enorme mosaic multicolor de marbre (còpia del que el gran Miquel Àngel va fer al Capitoli de Roma) situat a l'atri que dona accés al temple on pot contemplar-se La Moreneta, la patrona de Catalunya. Una imatge i un conjunt carregat d'una enorme càrrega simbòlica religiosa i política. En aquest espai pel on creuen diversos milions de persones cada any l'escultor ha situat, amb el beneplàcit de la comunitat de monjos benedictins, un dels seus característics caps de nenes i adolescents d'ulls tancats carregats d'espiritualitat que mediten i conviden a meditar.

Anna, de quatre metres d'alt i tres d'ample, està realitzada amb malla d'acer inoxidable i romandrà aquí, en principi, fins al mes de novembre. La seva estructura permet veure per complet aquest atri columnat i les persones que hi passegen per darrere. “És una reflexió de la relació de l'individu terrenal amb l'espiritual. Potser el més important de la nostra vida és tot l'invisible, allò que no es veu. El nostre cos és material, però el que fa que ens moguem, el que ens angoixa, ens alegra, l'amor i l'odi, tot és invisible. L'interior d'aquesta peça és tot exterior, que l'abraça i sempre hi ha alguna cosa al mig que l'està pertorbant. La vida és una mica així”, va explicar l'artista després d'inaugurar la seva instal·lació enmig de centenars de turistes / pelegrins que no paraven de fer-se fotos al costat de l'obra, mentre feien cua per entrar al temple. La majoria van entendre qui n'era l'autor després de veure el núvol de fotògrafs de premsa que l'envoltaven i no van dubtar a encaixar-li la mà i demanar-li autògrafs.

La vinculació de Plensa amb Montserrat ve des de lluny. Des que hi pujava amb els seus pares i durant la nit obria la finestra de la cel·la on dormia i veia el cel estrellat enmig d'un silenci absolut, va explicar l'escultor. Per això, quan se li va proposar el 2015 instal·lar una de les seves escultures en aquest lloc no s'ho va pensar dues vegades. “Fa quatre anys vaig instal·lar el cap Mist i la mà Together realitzades amb malla d'acer inoxidable, a l'interior de l'església de Sant Giorgio Maggiore [obra d'Andrea Palladio] durant la Biennal de Venècia, cosa que va fer que el pare Laplana [director del Museu de Montserrat en els últims 40 anys] em digués que volia una obra semblant per instal·lar a Montserrat. “Aquest és un lloc màgic i oníric, que desprèn, com altres pocs llocs del món, una energia estranya sorgida de la barreja de naturalesa i espiritualitat dels monjos. Aquí hi ha alguna cosa que et subjuga i t'atrapa, sense importar de quina religió siguis o de quin lloc del món vinguis”, va explicar Plensa amb el to plàcid i amable que el caracteritza.

“Anna té una bellesa molt mediterrània i clàssica, que combina molt bé amb la forma dels arcs de l'atri, en un espai que encara barreja el més humà i el més sagrat”. Per la seva banda, Laplana, que va qualificar Plensa com “el top del top de l'art contemporani” i “l'estel que més brilla al firmament artístic”, va explicar que va haver de convèncer la comunitat de monjos de la idoneïtat de la proposta. Plensa no ha cobrat pel seu treball ni per l'obra i l'abadia només ha corregut amb les despeses de l'assegurança i el transport.

Anna, com totes les obres de Plensa, està creada per “ser acariciada”, segons l'artista. No obstant això, aquest divendres, un vigilant jurat es cuidava que ningú toqués els fils metàl·lics del rostre d'aquesta nena immortalitzada per l'artista. “Els que millor coneixen les meves obres són els vigilants dels museus. M'agradaria que un dia escrivissin un llibre, sobre com la gent s'apropa i percep les obres. Seria fonamental per a la història de l'art”, explicava somrient.

Acompanya l'escultura una exposició retrospectiva al Museu de Montserrat que complementa i ajuda el públic a entendre la seva obra a través de 18 gravats, “tots relacionats amb el buit i el ple i la invisibilitat”.