_
_
_
_

Plensa toca el cel a Montserrat

L'escultor instal·la a l'atri d'accés de la basílica de la muntanya sagrada de Catalunya una de les seves icòniques obres, fins al novembre

José Ángel Montañés
'Anna', l'enorme cap creat per Plensa per a l'atri de la basílica de Montserrat moments abans d'inaugurar-se aquest divendres.
'Anna', l'enorme cap creat per Plensa per a l'atri de la basílica de Montserrat moments abans d'inaugurar-se aquest divendres.Cristóbal Castro

És clar que l'obra de Jaume Plensa (Barcelona, 1955) adquireix un determinat valor en funció del context en el qual s'exposi, sigui la porta d'un museu, un centre financer, enmig d'una muntanya, dins de l'aigua o al costat d'una església. És el que li ocorre a Anna, l'obra que aquest divendres va inaugurar aquest reconegut escultor a la porta de la basílica de Santa Maria de Montserrat, al centre de l'enorme mosaic multicolor de marbre (còpia del que el gran Miquel Àngel va fer al Capitoli de Roma) situat a l'atri que dona accés al temple on pot contemplar-se La Moreneta, la patrona de Catalunya. Una imatge i un conjunt carregat d'una enorme càrrega simbòlica religiosa i política. En aquest espai pel on creuen diversos milions de persones cada any l'escultor ha situat, amb el beneplàcit de la comunitat de monjos benedictins, un dels seus característics caps de nenes i adolescents d'ulls tancats carregats d'espiritualitat que mediten i conviden a meditar.

Jaume Plensa, al costat del perfil de la seva escultura 'Anna'.
Jaume Plensa, al costat del perfil de la seva escultura 'Anna'.Cristóbal Castro

Anna, de quatre metres d'alt i tres d'ample, està realitzada amb malla d'acer inoxidable i romandrà aquí, en principi, fins al mes de novembre. La seva estructura permet veure per complet aquest atri columnat i les persones que hi passegen per darrere. “És una reflexió de la relació de l'individu terrenal amb l'espiritual. Potser el més important de la nostra vida és tot l'invisible, allò que no es veu. El nostre cos és material, però el que fa que ens moguem, el que ens angoixa, ens alegra, l'amor i l'odi, tot és invisible. L'interior d'aquesta peça és tot exterior, que l'abraça i sempre hi ha alguna cosa al mig que l'està pertorbant. La vida és una mica així”, va explicar l'artista després d'inaugurar la seva instal·lació enmig de centenars de turistes / pelegrins que no paraven de fer-se fotos al costat de l'obra, mentre feien cua per entrar al temple. La majoria van entendre qui n'era l'autor després de veure el núvol de fotògrafs de premsa que l'envoltaven i no van dubtar a encaixar-li la mà i demanar-li autògrafs.

Más información
Plensa instal·larà al maig una obra a l'atri de Montserrat
Preguntes sense resoldre de Jaume Plensa
‘Carmela’ es queda gratis a Barcelona
Montserrat vol una escultura de Plensa

La vinculació de Plensa amb Montserrat ve des de lluny. Des que hi pujava amb els seus pares i durant la nit obria la finestra de la cel·la on dormia i veia el cel estrellat enmig d'un silenci absolut, va explicar l'escultor. Per això, quan se li va proposar el 2015 instal·lar una de les seves escultures en aquest lloc no s'ho va pensar dues vegades. “Fa quatre anys vaig instal·lar el cap Mist i la mà Together realitzades amb malla d'acer inoxidable, a l'interior de l'església de Sant Giorgio Maggiore [obra d'Andrea Palladio] durant la Biennal de Venècia, cosa que va fer que el pare Laplana [director del Museu de Montserrat en els últims 40 anys] em digués que volia una obra semblant per instal·lar a Montserrat. “Aquest és un lloc màgic i oníric, que desprèn, com altres pocs llocs del món, una energia estranya sorgida de la barreja de naturalesa i espiritualitat dels monjos. Aquí hi ha alguna cosa que et subjuga i t'atrapa, sense importar de quina religió siguis o de quin lloc del món vinguis”, va explicar Plensa amb el to plàcid i amable que el caracteritza.

Una llarga llista de projectes

El passaport de Plensa treu fum. Després de l'escultura montserratina i la que va inaugurar la setmana passada al costat del Rockefeller Center de Nova York, ultima una exposició a l'Haia (Holanda) per al mes que ve; una instal·lació a la Ciutat de les Arts de València; un cap de ferro colat davant de l'Hermitage a Sant Petersburg (Rússia) i una escultura com Anna al districte comercial de Century City de Los Angeles. A més, aviat s'inaugurarà la nova seu de la Fundació Masaveu a Madrid, en la qual hi haurà una obra seva de 16 metres i començarà un dels seus projectes més ambiciosos: una gran sala d'entrada al museu del Grand Rapids de Michigan de 26 metres de llarg i set d'alçada en el qual plasmarà quatre cares de marbre blanc en les parets que, diu, trigarà dos anys a esculpir. Un altre dels seus propers treballs als Estats Units serà un cap de 22 metres d'alçada al riu Hudson per al setembre del 2020. Aquest cap recorda el que no va poder fer a Barcelona davant del mar: "Estic molt trist amb aquest tema perquè hauria estat una excitació espiritual per a la ciutat. Hauria sigut bonic que la ciutadania hagués fet alguna cosa sense necessitat que el polític ho aprovés, però no hi ha manera".

Anna té una bellesa molt mediterrània i clàssica, que combina molt bé amb la forma dels arcs de l'atri, en un espai que encara barreja el més humà i el més sagrat”. Per la seva banda, Laplana, que va qualificar Plensa com “el top del top de l'art contemporani” i “l'estel que més brilla al firmament artístic”, va explicar que va haver de convèncer la comunitat de monjos de la idoneïtat de la proposta. Plensa no ha cobrat pel seu treball ni per l'obra i l'abadia només ha corregut amb les despeses de l'assegurança i el transport.

Anna, com totes les obres de Plensa, està creada per “ser acariciada”, segons l'artista. No obstant això, aquest divendres, un vigilant jurat es cuidava que ningú toqués els fils metàl·lics del rostre d'aquesta nena immortalitzada per l'artista. “Els que millor coneixen les meves obres són els vigilants dels museus. M'agradaria que un dia escrivissin un llibre, sobre com la gent s'apropa i percep les obres. Seria fonamental per a la història de l'art”, explicava somrient.

Acompanya l'escultura una exposició retrospectiva al Museu de Montserrat que complementa i ajuda el públic a entendre la seva obra a través de 18 gravats, “tots relacionats amb el buit i el ple i la invisibilitat”.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

José Ángel Montañés
Redactor de Cultura de EL PAÍS en Cataluña, donde hace el seguimiento de los temas de Arte y Patrimonio. Es licenciado en Prehistoria e Historia Antigua y diplomado en Restauración de Bienes Culturales y autor de libros como 'El niño secreto de los Dalí', publicado en 2020.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_