Roses i dracs per trencar l’estigma

Concentrats al voltant d’una taula de la sala d’estar, en Moussa, l’Abdellah i en Noureddine repassen amb un pinzell el contorn d’unes flors i uns dracs pintats sobre una bossa de roba. Al fons de l’habitació, Hasan retalla trossos de paper per embolcallar les roses de Sant Jordi. Sota la tutela del tallerista del centre, Abraham Moya, els nois, d’entre 15 i 16 anys, fa setmanes que preparen les bosses i l’empaquetat de les flors que avui vendran en un lloc a la plaça de la Bella Dorita, al costat del Molino, al Paral·lel de Barcelona. Els quatre joves són menors tutelats per la Generalitat que viuen al centre d’acollida Coda1, una residència que la Fundació Idea té al barri del Poble-sec.

El temps se’ls ha tirat a sobre i els nois apuren els darrers detalls per tenir-ho tot a punt per a Sant Jordi. “Jo regalaré un llibre i una rosa a una noia”, explica, enrojolat, en Noureddine. Ell, en Mousa i l’Abdellah són d’origen marroquí i han arribat sols a Espanya. Són tres dels més de 3.000 menors estrangers no acompanyats (mena) que van entrar a Catalunya durant el darrer any. En Hasan, fill de pares pakistanesos, va néixer a Espanya. “Fa temps que detectem una necessitat d’ocupar el temps d’aquests nois fins que se’ls pot vincular un recurs formatiu. Amb aquests tallers, a més de formar els joves, es busca integrar-los als barris. S’ha de fer un treball perquè coneguin la nostra cultura. Ells ens aporten, i nosaltres a ells. Amb el taller de Sant Jordi s’apropen a les tradicions d’aquí i intentem trencar l’estigma que fa temps que venim arrossegant”, apunta la directora del centre, Anna Monfort.

El taller i les borses són, de fet, una excusa, admet Moya, per trencar estereotips i obrir el centre d’acolliment al barri. “L’activitat de Sant Jordi l’aprofitem per sortir al barri i que ens coneguin, perquè el centre no sigui una illa dins de tot el barri”, apunta Moya. El tallerista i la directora del centre insisteixen que, malgrat l’estigma de delinqüència i violència que acompanya el col·lectiu de menes, no els consten incidents amb els seus joves. Més aviat, al contrari. “Quan sortim al barri, no hi ha cap problema, i els nois tenen adquirits els deures bàsics de qualsevol ciutadà, com ajudar a una persona gran o a un nen. La mala premsa està totalment infundada. Si hi ha algun problema, el problema no és dels joves, és molt més profund i més seriós i els nois són els que han de rebre l’ajuda”, afegeix Moya.

L’educador assegura que la implicació dels joves en els tallers és alta. “Si té una aplicació real a la vida, sí que es bolquen. Necessiten veure que és productiu, el que estan fent”, apunta. Els nois, tots adolescents amb cara de nen, es volen quedar a Catalunya, estudiar i treballar, asseguren. Excepte en Hasan, que se’n vol anar a viure a Londres. Un vol ser mestre. Un altre, taxista. Els altres, no ho tenen clar. “Sabem que la tònica general és l’alarmisme, l’exageració i la violència contra ells. Però el que cal és propiciar espais i trobades perquè es conegui la realitat d’unes persones. La nostra intenció no és que aprenguin a fer una bossa, sinó que adquireixin competències i aprenguin a relacionar-se amb el barri”, sentencia Moya.