Ens cal un oasi, tant és si existeix
Una immersió en el desert i en la història real en què es va basar la novel·la d’Ondaatje El pacient anglès, duta al cinema per Minghella
El oasis perdido
Saul Kelly
Desperta Ferro
362 pàgines
24,95 euros
Tinc un vell mapa del desert líbic que ocupa bona part del nord-est d’Àfrica —amb trossos d’Egipte, Líbia i el Sudan—, en el qual apareix l’oasi de Zerzura. La cosa tindria poca rellevància si no fos perquè, estrictament parlant, Zerzura no existeix, i si existeix sembla que ningú se l’ha trobat encara. I mira que l’han buscat. Zerzura és l’oasi dels oasis, el símbol de tots els llocs perduts i tots els misteris per descobrir.
L’oasi amagat de Zerzura és un indret de llegenda que ja s’esmenta a l’edat mitjana. Apareix en un grimori del segle XV, El llibre de les perles ocultes, el Kitab al Kanuz, que hi situava una ciutat blanca com un colom que a la porta tenia gravat un ocell amb una clau al bec (de l’au vindria el nom, zarzur, que alguns identifiquen amb el còlit negre de Brehm, un ocellet de la zona). La mítica ciutat contenia riqueses i un rei i una reina adormits. Els primers exploradors europeus del segle XIX van sentir parlar de l’oasi i de la seva ciutat màgica i el van buscar per tot arreu en les ignotes regions prop de la frontera sud-oest d’Egipte. Hi van trobar moltes coses (i van viure incomptables perills en aquelles immensitats despoblades i assedegades), però ben entrat el segle XX Zerzura encara no havia aparegut (excepte en la imaginació, i en el meu mapa). És llavors quan entra una nova fornada (i mai més ben dit, tenint en compte la calor de la zona) d’exploradors que utilitzen automòbils i aeroplans, entre els quals hi ha prínceps egipcis (Hassanein Bey i Kamal el Din) i científics, viatgers i militars europeus, com l’alemany exmembre de la Legió Estrangera Gerhard Rohlfs, l’italià Lorenzini (“el lleó del desert”) el britànic Ralph Bagnold, i l’hongarès Laszlo Almásy, convertit ell mateix més tard en llegenda gràcies a la novel·la i la pel·lícula d’El pacient anglès.
Tres raons per recomanar-lo
1. Llibre d'història, de viatges i aventures que explora una de les regions més inhòspites i misterioses per un grup irrepetible d'aventurers.
2. Una immersió en el desert i en la història real en què es va basar la novel·la d'Ondaatje El pacient anglès, duta al cinema per Minghella.
3. Amistat, perills i alguns dels episodis més sensacionals de la Segona Guerra Mundial en el sempre apassionant teatre africà.
De tot plegat, de la recerca de Zerzura, i de moltes coses més, d’aventures, d’arqueologia (l’exèrcit perdut de Cambises!), de guerra (especialment la molt novel·lesca que van lliurar Bagnold i Almásy al capdavant de les respectives bandes de forces especials aliades i de l’Eix en la Segona Guerra Mundial), d’exploració, d’espionatge i d’amistat (i de rivalitat), de sorra, de molta sorra, i de meravelles, tracta El oasis perdido, subtitulat Almásy, Zerzura y la guerra del desierto i que porta com a avantítol, igual o més il·lustrador, la frase “la història que va inspirar El pacient anglès” (és això, però molt més). El llibre és de Saul Kelly, l’ha publicat Desperta Ferro, i no només el recomano, sinó que estic disposat a tornar-li de la meva butxaca l’import a qui sigui que se’l compri i no li agradi (confiant que no en siguin gaires).
Als qui els apassioni El oasis perdido, com m’ha passat a mi, els convido a crear una extensió local del Club Zerzura que van fundar els exploradors clàssics el 1930 en un bar de Wadi Halfa, a la frontera amb el Sudan, i que fins a la mort el 2007 amb 91 anys de l’últim, Rupert Harding-Newman, font directa de Saul Kelly, es reunien al cafè Royal de Londres. Si algú hi posa les copes, jo hi porto el mapa.
Sovietistán
Erika Fatland
Tusquets
480 pàgines
24 euros
En un llibre de viatges és fonamental identificar-se amb el viatger. No d’una manera completa (Colin Thubron sempre serà més il·lustrat i viatjat que nosaltres, per no dir que és un gentleman, i no tindrem mai l’humor de Lawrence Osborne), però sí que cal sentir empatia amb qui ens porta per aquests mons. He de confessar que la meva és total amb Erika Fatland, l’escriptora, periodista i antropòloga noruega que a Sovietistán viatja per les repúbliques de l’Àsia central, encara que ella, tan valenta, sembla ignorar la por que passa cada vegada que puja a un camió o travessa un control fronterer. Amb l’eixerida (però diamantina i precisa) viatgera travessem el Turkmenistan, el Kazakhstan, el Kirguizistan, el Tadjikistan i l’Uzbekistan, la vella i nova ruta de la seda, on gairebé tot pot passar. Una delícia.
El soñador errante
Álex Fraile
La Línea del Horizonte
188 pàgines
19,50 euros
He de confessar una debilitat per Pierre Loti, un escriptor que a alguns els sembla enfarfegador, esteta, eteri i fins deliqüescent. A mi m’atrapen sobretot les seves descripcions poètiques d’Egipte (la bellíssima La mort de Phile), Istanbul, l’Extrem Orient, el seu llibre sobre el desert i Le roman d’un spahi. Així que no puc sinó entusiasmar-me amb El soñador errante, en què Àlex Fraile, un altre fan, fins i tot mitòman (tots dos hem visitat la casa-escenari de Rochefort; no sé si també comparteix la passió de l’escriptor per les disfresses), segueix el rastre de Loti, oferint una espècie de biografia sobre la marxa en la qual viatja als llocs en què va estar el qui va ser oficial de la marina de guerra francesa. Un llibre interessantíssim que ens convida a retrobar-nos amb un autor injustament poc llegit.
El diamante de Moonfleet
John Meade Falkner
Zenda Aventuras
370 pàgines
16,90 euros
Si Zenda es llança a l’aventura de publicar llibres no serem nosaltres els que deixarem de seguir-la, com si després fóssim Lord Jim a l’assalt de l’estacada de Patusan. El primer títol que edita la revista és El diamante de Moonfleet, ni més ni menys, novel·la clàssica com cap altra del gènere d’aventures i que en aquesta edició ve prologada per Arturo Pérez-Reverte, que és a aquesta Zenda el que Rupert d’Hentzau a la d’Anthony Hope. Pérez-Reverte presenta l’autor, John Meade Falkner, com “el germà literari de talent, aventures i mar” de R. L. Stevenson, i recorda l’empremta que en ell van deixar Moonfleet, el jove John Trenchart i Elzevir Block. Tresors, crims, traïcions, amor i la bella història d’amistat entre el vell contrabandista i el noi fan el llibre inoblidable.
El hombre que nunca existió / Operación desengaño
Ewen Montagu / Duff Cooper
Reino de Redonda
336 pàgines
21 euros
Saludem amb canonades la iniciativa del Reino de Redonda de Javier Marías de publicar en un sol volum la història real i la versió novel·lada d’una de les operacions majúscules de contrainformació de la Segona Guerra Mundial. La coneguda com a operació Carn Picada, que en l’argot cru de la marina britànica va consistir a deixar caure un cadàver per la borda d’un submarí amb uns plànols falsos de la invasió de Grècia. Curiosament, la publicació de la novel·la (Operación Desengaño, de Duff Cooper), el 1950, va precedir la de la història secreta real (El hombre que nunca existió, per un protagonista dels fets, el capità de corbeta Ewen Montagu). Un magnífic doble programa al qual s’afegeix el pròleg de John Julius Norwich, fill de Cooper i historiador notabilíssim.
Animales invisibles
Gabi Martínez
Capitán Swing / Nórdica
256 pàgines
19,50 euros
La recerca d’una sèrie d’animals i éssers més o menys llegendaris serveix d’excusa perquè Gabi Martínez ens arrossi de viatge a llocs als quatre cantons del planeta, a alguns dels quals ja ens havia portat en obres anteriors, cosa que és un feliç retorn. El bec d’esclop al Sudan, la gran barrera de corall a Austràlia, el Ieti al Hindu Kush, la desapareguda moa o “gran pollastre” a Nova Zelanda, el tigre coreà o la danta, el tapir veneçolà, són els éssers que veurem o no (el rar bec d’esclop és molt esquiu; la moa fa temps que es va extingir, i el Ieti... doncs això). Un gran gust de llibre per deambular, de vegades passant-ho extraordinàriament malament, per aquests mons de Déu amb Gabi Martínez, i que tindrà continuació, amb nous animals.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Sobre la firma
