El pragmatisme convergent treu el cap

Els sectors moderats del PDeCAT comencen a reivindicar en públic la seva veritable identitat, la del pragmatisme convergent. Per arribar a aquest rampell d'orgull s'ha hagut de produir abans el desastre de la fallida declaració unilateral d'independència, i també ha calgut que siguin apartats de qualsevol posició de poder. "És molt evident que en l'independentisme hi ha la necessitat d'una força política tranquil·la, serena", ha dit aquest dilluns l'encara portaveu del PDeCAT al Congrés, Carles Campuzano. Al seu costat, donant suport a les seves paraules, Campuzano comptava amb l'exconseller de Territori Lluís Recoder i amb Marta Pascal, senadora del PDeCAT i apartada de la direcció del partit davant el domini de Carles Puigdemont.

Pascal va obrir el camí diumenge passat en una entrevista al diari La Vanguardia en què destacava que potser serà necessari crear un nou partit polític independentista, pragmàtic i que no busqui el frontisme. "L'única cosa que no es pot permetre el sobiranisme és frustrar", ha dit Pascal durant la presentació del llibre de Campuzano Reimaginem la independència. Frustració és probablement una de les coses que més han generat els partits i les entitats sobiranistes després de sis anys garantint que la independència era a tocar.

Campuzano se sincera al llibre coincidint amb el seu comiat del Congrés, després que els sectors de Puigdemont, dominants al PDeCAT, l'apartessin de les llistes electorals. El president del PDeCAT, David Bonvehí, testimoni impotent de la submissió del partit a La Crida, va fer acte de presència a l'inici de la presentació del llibre, tot i que va marxar ràpid excusant-se amb compromisos ineludibles. Campuzano critica a Reimaginem la independència el mantra del "tenim pressa", que tant d'èxit va tenir entre els propagandistes del nacionalisme català. "La independència no la farem a través de cap drecera. Hem d'acumular forces i no caure en la temptació de buscar dreceres més curtes; cal seguir el camí encara que sigui més llarg, perquè així hem arribat molt lluny", ha afirmat Pascal. La deixeble de Campuzano –així s'ha presentat– ha afegit que "s'ha de posar en valor allò que hem aconseguit", referint-se al gran suport social que té l'independentisme, però també als nivells d'autogovern aconseguits en l'Espanya autonòmica. El seu mestre –Campuzano–, fa a Reimaginem la independència una defensa de la Transició: “No és honest formular una esmena a la totalitat al que esdevingué en aquells anys. La Transició va ser un èxit i va permetre la fi de la dictadura i posar en marxa el nou règim polític. Amb les seves insuficiències i clarobscurs, però en termes globals, de sentit, orientació de fons, va anar en la direcció que els catalanistes en general, i els nacionalistes, en concret, havíem desitjat. El pragmatisme, el possibilisme i el gradualisme varen ser estratègies encertades”.

Campuzano ha explicat durant la presentació del llibre que, al seu parer, l'independentisme té tres límits o línies vermelles: la primera és que requereix d'una clara "majoria democràtica"; la segona és que ha de respectar "les normes i els procediments"; i la tercera és que ha de respectar la pluralitat d'identitats de la societat catalana. “Probablement el moviment sobiranista ha tingut més càrrega identitària que no ens pensàvem i desitjàvem”, escriu Campuzano a Reimaginem la independència.