Els arqueòlegs descobreixen una línia de metro inacabada al Raval
El túnel es va projectar en la dècada dels anys trenta del segle XX a Barcelona
Els arqueòlegs de l'Ajuntament de Barcelona han localitzat un dels túnels d'un projecte inacabat del metro del 1931 al carrer Nou de la Rambla de la capital catalana. Des del març, l'empresa Global Geomàtica està duent a terme una intervenció arqueològica prèvia a la instal·lació de la xarxa de recollida d'escombraries pneumàtica al Raval sud. L'actuació s'ha centrat al carrer de l'Est, el passatge Gutenberg i el carrer Arc del Teatre, entre d'altres.
En el transcurs de la intervenció han pogut documentar diverses restes relacionades amb l'urbanisme modern de la zona durant el segle XVII i XVIII. A la confluència del carrer de l'Est amb el carrer Nou de la Rambla els arqueòlegs han localitzat el pou d'atac i part del túnel que l'empresa Funicular de Montjuïc, SA va iniciar a principis de la dècada dels trenta del segle passat. La iniciativa –batejada com a Projecte de ferrocarril subterrani des de la Rambla del Centre al carrer del Marquès del Duero per Comte d'Assalt (1930-1934)– pretenia dur a terme una nova línia de metro que creués el Raval unint l'estació del Liceu amb la d'Avinguda del Paral·lel, que llavors es deia Marquès de Duero. El Consistori va atorgar la concessió de l'obra el 29 d'abril del 1930, però la constructora va topar amb diversos contratemps fins que, el 1934, els problemes econòmics i les dificultats tècniques –a més de les vagues de treballadors– van obligar el Consistori a denegar el permís d'obres. En acabar la Guerra Civil la concessionària va intentar reprendre les obres que, de nou, van ser denegades. El projecte va quedar oblidat quan ja s'havien construït les cotxeres, tallers i part d'una estació.
A la confluència del carrer de l'Est amb Nou de la Rambla es va construir l'anomenat pou d'atac, la càmera subterrània on es muntava la tuneladora que havia de perforar des del Pla de la Boqueria fins a Montjuïc. Aquest pou està totalment conservat i mesura 3,50 metres per 2,50 amb una profunditat de 12,50 metres, revestit per encofrats de formigó amb un gruix de fins a 80 centímetres. Els arqueòlegs, en accedir a la zona, es van trobar amb la càmera amb més de tres metres d'aigua freàtica.
El pou d'atac va ser cobert el 1933 sense que haguessin finalitzat les obres i després que els veïns protestessin contínuament perquè no concloïen. Els arqueòlegs han pogut documentar fins i tot unes escales de fusta i les bigues d'un antic muntacàrregues.
L'espai està totalment inundat, per la qual cosa els arqueòlegs van haver de contactar amb la unitat de subsol dels Mossos d'Esquadra per inspeccionar i documentar el descobriment.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.