L’home que va voler fotografiar tots els alemanys

Els grecs ptolemaics van crear al segle III a. de C. a Alexandria una biblioteca per reunir tot el saber del moment. És un centre que ha quedat en l'imaginari col·lectiu com un lloc utòpic i mític. Tan utòpic com la idea de reunir en un magne treball la població d'un país, ordenada per tipus, arquetips, gèneres, condicions, professions i una infinitat de classificacions. És el que va intentar fer el fotògraf August Sander (Herdorf, 1876-Colònia, 1964) al llarg de 60 anys de la seva vida, entre la dècada de 1910 i meitat dels anys 1950, entre la República de Weimar i l'ocàs del nazisme després de la Segona Guerra Mundial, que va reunir en la seva també mítica Gent del segle XX, per la qual va fotografiar només, en parella o grups, tota mena de persones de la societat alemanya. Quan va morir Sander va deixar 1.800 negatius, a més d'una sèrie de carpetes de les quals se'n conserven una vintena. La Virreina Centre de la Imatge exposa 196 retrats (dels 619 que van acabar conformant el treball), segons l'ordre establert pel mateix Sander per al seu projecte original.

Sempre respectuoses i sense sentimentalisme, però amb la capacitat de mostrar les qualitats físiques i psicològiques i deixant palès el poder que té la mirada humana. Els retrats de Sander, per no tenir, no tenen ni el nom de les persones que apareixen fotografiades, perquè el que interessa és el que representen, no qui són. Per això, els seus personatges apareixen classificats en grups com a treballadors, agricultors, estudiants, artistes, burgesos i habitants d'una ciutat, a més de persones mortes, que apareixen sota l'epígraf de "les últimes persones". El projecte de Sander va començar a veure la llum el 1929, quan va publicar el primer llibre El rostre del nostre temps amb 60 retrats.

Però ho va haver de deixar sense acabar. No perquè aquest catàleg, per extens, fos gairebé impossible d'abastar; sinó per l'arribada al poder dels nazis el 1933. El seu fill Erich, membre del Partit dels Treballadors Socialistes és detingut a l'any següent, condemnat a 10 anys de presó, mor el 1944, poc abans de la finalització de la seva condemna. En aquells dies, durant un dels bombardejos, la seva casa, malgrat que s'hi havia trasllat a viure a una zona rural, es va veure afectada i 11.000 negatius seus es van destruir. No és res comparat amb els entre 20.000 i 30.000 negatius, documents i còpies originals que es van perdre el 1946 quan el seu traster de Colònia va ser víctima de les flames.

Formada per còpies modernes a partir dels vidres originals en gelatina de plata, l'exposició és possible gràcies a la col·laboració amb l'August Sander Archiv de Colònia. A Barcelona poden veure's una sèrie de fotografies Estudis: l'ésser humà, pràcticament inèdit, una sèrie de detalls de gestos, mirades i postures, sobretot de les mans, de moltes de les persones retratades.

Les imatges permeten veure el pas del vell ordre agrícola a la creixent industrialització; també del pas a l'artesania i els oficis tradicionals i l'auge de les professions liberals i els artistes. Les imatges de Sander ofereixen la possibilitat de veure un alfarer, moliner, un peó de granja, ferrer i aprenent de carnisser (vestit amb americana i corbata, armilla, rellotge de butxaca i barret fort) que després donen pas a un advocat, jutge, metge, farmacèutic o un notari (acompanyat d'un excepcional exemplar de dòberman); nous professionals que denoten que la societat està o ha canviat respecte al passat. També poden veure's altres protagonistes, com a gitanos, alcaldes de Colònia amb cotxe amb el president Paul von Hindenburg, presos polítics (el seu propi fill Erich a la cel·la, llegint) o caps nazis que fan ostentació del seu poder, amb tota la seva parafernàlia, gammada inclosa. Entre ells, el responsable del Departament de Cultura de 1938, pura por.

Juntament amb les fotografies, que ocupen la major part del pis principal de la Virreina, cartes manuscrites, algunes de les carpetes originals i materials bibliogràfics; un material que justifica l'afirmació de Valentí Roma, comissari de l'exposició juntament amb Guillermo Zuaznabar que Sander ocupa una posició "absolutament tutelar" en la història de la fotografia.

La més antiga, la d'Excursionistes a Hohenseelbachskopf, una jove parella que posa el 1892, de manera rígida i nerviosa, davant la càmera. La més moderna és un retrat de 1954 de Robert Görlinger, alcalde de Colònia, que mira a la càmera de mig perfil, mentre sosté un cigarret encès. Uns joves a la recerca d'aire pur i un polític fumant que, a més, va morir poques setmanes després de la fotografia.