Barcelona assajarà un batxillerat de tres anys el curs vinent

Barcelona ha tornat a posar sobre la taula una recurrent proposta educativa que circula des de fa anys en el sector de l’ensenyament: el batxillerat en tres anys. El Consorci d’Educació de Barcelona (CEB), format per la Generalitat i l’Ajuntament, engegarà l’any que ve una prova pilot per flexibilitzar aquesta etapa postobligatòria a tres instituts de la capital catalana. L’objectiu és rebaixar les taxes d’abandonament escolar en l’etapa postobligatòria i preparar l’alumnat tant per als estudis universitaris com per als cicles formatius de grau superior.

Segons les enquestes de l’Eurostat, la taxa d’abandonament escolar prematur —això és, els joves d’entre 18 i 24 anys que han deixat el sistema educatiu sense completar estudis postobligatoris, com el batxillerat o cicles mitjans— és d’un 18,3% a Espanya. A la Unió Europea és del 10,6%. “Hem detectat que hi ha un abandonament en aquesta etapa i hem iniciat un camí de batxillerats més flexibles, integradors i competencials”, ha explicat aquest dijous en roda de premsa el president del CEB i director de Centres Públics de la Generalitat, Josep González Cambray. A Catalunya, aquesta taxa d’abandonament prematur el 2018 era del 17%.

L’Administració catalana ha seleccionat tres instituts per assajar el curs que ve aquest batxillerat flexible de tres anys, que consistirà a distribuir en aquest període tot el contingut que el sistema compacta en dos cursos i fins i tot afegir-hi continguts addicionals amb un perfil més professionalitzador. Tots tres centres mantindran, no obstant això, l’oferta de fer el batxillerat tradicional, en els dos anys. “Hem seleccionat centres on, pel currículum que donen, és més fàcil fer aquesta adaptació i també on veiem que hi ha alumnes susceptibles d’acollir-se a aquest batxillerat”, ha puntualitzat González Cambray.

El president del CEB no ha concretat com s’articularan exactament els currículums acadèmics ni tampoc si seran itineraris tancats o adaptables segons el tipus d’alumnat. “Els tres centres estan ara mateix fent l’adaptació curricular amb la Inspecció Educativa, dins dels marges que permet la seva autonomia de gestió i en funció del perfil de l’alumnat”, ha justificat. Malgrat tot, el que sí que ha avançat el Departament d’Educació de la Generalitat és que els centres tindran marge de maniobra per incorporar, a més dels continguts propis de l’etapa educativa, metodologies o modalitats de la formació professional. Així, a l’institut Infanta Isabel s’incorporarà l’opció de cursar l’etapa en tres anys en el batxillerat ordinari. A l’institut Ferran Tallada, on també s’aplicarà aquesta prova pilot, s’afegiran ensenyaments esportius de salvament i socorrisme en els cursos de primer i segon. A l’institut Balmes, tercer centre on s’assajarà el batxillerat flexible, s’incorporaran en aquesta etapa unitats formatives dels cicles d’informàtica.

La mesura del batxillerat en tres anys ha rondat en nombroses ocasions entre els despatxos polítics, tot i que amb justificacions i aplicacions diverses. De fet, Catalunya el 2006, durant el Govern de Pasqual Maragall, fins i tot es va plantejar aquesta etapa en tres anys per determinats alumnes amb la finalitat de combatre l’abandonament prematur. El Govern socialista de José Luís Rodríguez Zapatero també va fer una aproximació en aquesta línia. El PP va portar al seu programa electoral el 2011 una proposta per ampliar el batxillerat a tres anys, però retallant un l’ensenyament obligatori. Cap d’aquestes, no obstant això, va tirar endavant. La tardor passada, l’actual ministra d’Educació, Isabel Celaá, va recuperar el model del batxillerat en tres anys en el seu esborrany de reforma de la LOMCE, però amb una proposta molt diferent a l’exposada pel PP: permetre cursar el batxillerat en tres anys als alumnes repetidors per fidelitzar aquest grup i reduir l’abandonament.

El pla pilot de Barcelona, tot i que proper a la proposta de Celaá, no limita l’accés al batxillerat de tres anys als estudiants que repeteixen 1r d’ESO o amb necessitats educatives especials. Qualsevol alumne d’aquests tres centres podrà decidir, des d’abans de començar aquesta etapa postobligatòria, cursar el batxillerat en tres anys o en dos. “El valor afegit és que, d’inici, ja facilitem les eines per adaptar el batxillerat. Des del principi, ja es trobaran amb aquesta facilitat i flexibilitat per seguir amb els seus estudis”, ha indicat González Cambray.

“Abandonament salvatge”

Entre la comunitat educativa, el model del batxillerat en tres anys per fidelitzar l’alumnat i evitar l’abandonament escolar ja és una proposta de llarg recorregut. “Encara que en els cercles polítics no s’hagi parlat, al món dels experts en educació està present des de fa temps. Hem creat un mur entre l’ESO i el batxillerat i el resultat és un abandonament salvatge i injustificat”, valora Ismael Palacín, director de la Fundació Bofill, un centre de recerca en educació.

La Fundació Bofill va celebrar fa un parell de setmanes unes jornades en què exposava, de fet, la preocupació del sector per les altes taxes d’abandonament prematur. Segons el centre de recerca, el curs passat, per cada 100 alumnes que inicien batxillerat, el finalitzen dos anys després uns 80. En el cas dels cicles formatius de grau mitjà, es gradua el 46%. “Tenim un sistema educatiu molt polaritzat amb més d’un 40% d’estudiants universitaris, pocs de formació professional i molt abandonament. Els que no van a la universitat, no van a enlloc. Sense reduir universitaris, el que cal fer és crear una FP valorada i de qualitat. Posem moltes barreres, com el títol d’ESO, que aparten, no deixen seguir estudiant i tampoc protegeixen de la pobresa. I falten mesures de segona oportunitat i per reenganxar-se”, assenyala Palacín.