La ‘bona gent’

Durant la pròxima campanya electoral, el tètric panorama de dos tripartits nacionalistes, l’espanyol (PP, Cs i Vox) i el català (l’ex-Convergència, ERC i CUP), obligarà els catalans sensats a practicar el més radical dels deseiximents. Ens haurem de tancar a casa a llegir, escoltar música i veure bones pel·lícules, activitats essencials per conservar el seny. Quan em pregunto qui és el primer responsable d’aquesta horrible situació, em surt la persona que va inocular a la gent del país un nacionalisme fastigós (perdoneu la redundància) mentre la seva família s’omplia il·legalment les butxaques. Després, és obvi que hem anat de mal en pitjor. Hem arribat a acceptar que la democràcia consisteix a mentir i saltar-se les lleis. Que això ho accepti una part considerable de la població vol dir que estem governats per una secta de fanàtics, que, segons Junqueras, són la “bona gent”.

Quina “bona gent”? Resposta: la que ha empastifat de groc carrers i places de pobles i ciutats, ha fracturat el país i dividit famílies i amistats, ha convertit la mentida en una activitat sistemàtica i compulsiva, ha transformat els mitjans de comunicació audiovisuals en una màquina de tortura, col·locant-hi propagandistes (pagats amb sous milionaris) que ens prediquen cada dia i a totes hores enganys flagrants. Aquesta “bona gent” ha fet que marxessin més de quatre mil empreses, ha utilitzat les aules per adoctrinar alumnes, ha organitzat vagues que alteren l’economia i la bona marxa del país, ha impedit el funcionament de l’AVE ocupant les vies de l’estació de Girona, ha tallat carreteres i autopistes incendiant pneumàtics, ha impedit que molta gent pogués anar a treballar, ha atacat seus de partits polítics i cases d’advocats, ha insultat públicament líders que no comparteixen la seva follia, ha marginat polítics del seu propi partit que no estaven d’acord amb el seu dogma suïcida, ha enganyat el Pen Club International fent creure, entre altres inexactituds, que els Jordis són escriptors i estan empresonats pel que han expressat, ha dit que a Espanya no hi ha llibertat, ha deixat de banda les necessitats reals dels catalans, i ha tancat el Parlament quan li ha interessat.

Hi ha també la “bona gent” que, des de diaris com Ara i El Punt Avui, s’ha especialitzat en escampar falsedats avui sí, demà també. I aquesta “bona gent” acaba de fer la gran proesa: impedir que Catalunya no rebi 2.400.000 euros que haurien millorat educació, sanitat i infraestructures (i ho ha fet seguint el dictat del fugat de Waterloo i la seva marioneta). La llista podria ser molt més llarga, però, resumint: el que ha aconseguit aquesta “bona gent” és que, a Catalunya, la veritat no tingui cap valor. I quan el poder, enfollit, trepitja i prostitueix la veritat, és inevitable que ens caiguin a sobre tots els mals imaginables. Per dissimular-ho, el senyor Junqueras ens assegura que els que han fet tot això són la “bona gent”.