Sentint l’alè de la ‘Pietat Desplà’

Després de viatjar des de Madrid el 31 de gener, tot just quatre dies després de clausurar l’exposició al Prado, les obres de Bartolomé Bermejo esperen el seu torn per ocupar les sales del MNAC pintades de vermelló intens, en honor del sobrenom del pintor. Quan arriba el torn de la Pietat Desplà, les 30 persones que passegen per la sala, en una mena de concert desafinat, concentren la mirada en els quatre experts que obren la caixa de fusta en la qual s’ha transportat. Comença un ritual en què el més important és tractar amb cura aquesta obra realitzada fa cinc segles que posa el punt final a la més important mostra realitzada mai sobre el millor pintor de la Corona d’Aragó de finals del segle XV.

Després de retirar la protecció que evita que la pintura es mogui durant el viatge, la Pietat sembla resistir-se als ulls de tots fins que un dels operaris en treu una tela blanca del damunt, com si fos un vel fi que protegeix la superfície. I, per fi, vet aquí aquesta poderosa imatge de mare trencada que no pot contenir el dolor davant la mort del fill que sosté sobre la falda, 33 anys després d’haver-ho fet per primera vegada. A un costat, el pobre Desplà, amb aspecte desvalgut i barbamec, molt diferent de la imatge de l’home poderós que era en realitat quan va encarregar l’obra a Bermejo, però d’acord amb l’aspecte que havia de mostrar com a home pietós. A l’altre, sant Jeroni (o potser l’amic de Desplà, Jeroni Pau, que compartia la seva passió per les antiguitats) llegint la Vulgata, amb ajuda d’un pinçanàs. Unes ulleres com les que va fer servir Bermejo (amb gairebé 50 anys) per aconseguir la precisió i l’ostentació amb què va pintar 73 espècies d’animals: papallones, caragols, sargantanes, mosques o un enorme lleó. També plantes, la majoria mediterrànies, creant un herbolari pintat.

Dues de les persones que coneixen millor aquesta pintura realitzada en fusta d’àlber (Ana Ordóñez, que la va restaurar el 2017, i el comissari de la mostra, Joan Molina) l’examinen minuciosament amb ajuda de llum ultraviolada. “Vine, acosta’t, mira els detalls!”, deixa anar Ordóñez. I a tot just deu centímetres és possible fins i tot sentir l’alè amarg d’aquesta dona desconsolada i percebre que la mirada perduda de Desplà a la recerca de la salvació busca fins i tot la nostra misericòrdia.

Els operaris col·loquen la peanya, vermell vermelló, i presenten l’obra fins a tres vegades. Quan donen per acabada la feina, Ordóñez no dubta a pujar a l’escala per comprovar que la Pietat no patirà (més?). Cap problema. Després de mitja hora la Pietat està llista. Ella i les seves germanes ja estan preparades per a qui vulgui conèixer-les de prop.

‘Sant Miquel triomfant’ (The National Gallery, Londres)

La primera obra documentada de Bermejo la va fer el 1468 per a l’església de Tous després de l’encàrrec de Antoni Joan. Se’n conserva només la taula central, en la qual destaca un àngel armat amb la seva capa roja i un dimoni al·lucinat, pintat amb gran precisió, riquesa cromàtica i sentit decoratiu, com les grans obres de Bermejo. El mercader que la va pagar apareix de genolls amb la idea de buscar la salvació. Entre els seus pecats: la pràctica, al costat del seu germà Perot, del cors a les costes valencianes, assaltant i robant vaixells. S’exposa per primera vegada a Espanya.

‘Resurreció’ (MNAC, Barcelona)

La taula és una de les quatre Escenes de Crist redemptor que es conserven al MNAC (dues després del dipòsit de l’Institut Amatller d’Art Hispànic) i que recentment s’han considerat pertanyents a la predel·la del Retaule de sant Domènec de Silos, de Daroca, la magnífica taula central del qual es conserva al Prado i no ha viatjat a Barcelona per problemes de conservació. Al costat del Descens de Crist als llimbs, l’Entrada al Paradís i l'Ascensió, aquesta Resurrecció té la particularitat de comptar amb les primeres representacions de Jesucrist nu de les quals es té notícia a la pintura europea, explica Molina, que ho relaciona amb els membres de la comunitat de jueus conversos de Daroca, a la qual ja no queda dubte que pertanyia el pintor, i que es representa amb la idea de remarcar la humanitat de Jesucrist.

‘Verge de Montserrat’ (Catedral d’Acqui Terme, Itàlia)

Bermejo va pintar a València aquest tríptic, tot i que només es va ocupar de la taula central, dedicat a la Mare de Déu de Montserrat, en la qual va fer gala del seu virtuosisme pictòric en l’elegant vestimenta de Maria. A la dreta va pintar Francesco della Chiesa, el mercader del Piemont que vivia a València i la va encarregar. En aquesta particular versió del pintor, la muntanya de Montserrat apareix representada a la serra en què s’asseu Maria. Un altre dels seus valors és que va ser portada a Itàlia, a la capella personal del mercader de la catedral d’Acqui Terme. La Sancta Parole eren unes pregàries compostes per ser pronunciades pels mariners en perill que incloïen el monestir de Montserrat. És molt probable, apunta el comissari Joan Molina, que en un dels viatges de Della Chiesa invoqués aquesta marededeu davant la possibilitat de naufragar i en agraïment s’encarregués l’obra.