Abusos a l’abadia

Ahir es va conèixer el cas d'una altra jove víctima d'abusos pederastes a càrrec d'un monjo de Montserrat. Va passar el 1978. Amb això s'eleva a més de dues dècades i a tres mandats abacials l'abast dels presumptes delictes contra menors al monestir benedictí.

Després de saber-se fa una setmana el primer cas, l'abat Josep Maria Soler va anunciar la creació d'una comissió d'investigació independent sobre els tràfics carnals il·legals a la muntanya, sagrada per a molts catalans de bona fe i religiositat sincera. La idea de la comissió semblava positiva per perseguir els excessos, molt més que l'espès silenci mantingut. Però la composició la relativitza. Hi figura un antic conseller pujolista de la Generalitat, Xavier Pomés. El cap de files —el corrupte Jordi Pujol— va prologar el llibre-homenatge al primer monjo, Andreu Soler, identificat com a pederasta. Aquest text laudatori el va publicar l'editorial de l'abadia el 2007, set anys després que l'actual abat conegués, reconegués —privadament— i comencés a ocultar el delicte comès. Un altre membre és el secretari, Bernat Juliol, el portaveu de l'abadia. Juliol ha reconegut públicament els abusos sexuals en el primer cas denunciat. Però ha defensat el seu cap, l'abat Soler, assegurant que “en cap cas s'ha volgut ocultar ni amagar res”.

És exactament el contrari del que ha passat. L'actual abat va conèixer en persona la denúncia de la víctima, el 2000, i va reconèixer per escrit tenir “consciència de la gravetat” dels fets, i va prometre una investigació que mai va arribar. Això va passar just després que aquest diari informés sobre els tràfecs sexuals i les lluites de poder al monestir: informació que Soler va vincular en un diari local al fet que “també els nazis es burlaven del celibat per desprestigiar l’Església”. L'abat va tornar a despatxar sobre la qüestió el 2003, el 2011 i el 2015 amb l'afectat, al qual va intentar subornar: el seu portaveu ho justifica com “ajudar-lo en el que ens ha demanat, amb diners i rebent-lo”.

Així, durant tot aquest temps, la cúpula abacial pot haver encobert sistemàticament i amb pressió psicològica els presumptes delictes comesos per part de les seves bases. En comptes de denunciar-los a la fiscalia, com procedia. Incorria així presumptament en altres tipus penals, com l'encobriment i l'obstaculització de la justícia. Ni tan sols va obrir un procés canònic. Tot i que l'escàndol denunciat llavors per aquest diari va desembocar en perquisicions del nunci i de la cúpula europea de l'ordre benedictina, els visitadors ecumènics del qual van escodrinyar Montserrat. Els papers i testimonis, si no s'han cremat, són els primers que haurien de brindar-se a qualsevol comissió investigadora i a la justícia.