La constitució del partit de Puigdemont posa el PDeCAT contra les cordes

Després de set mesos de cocció, molt a foc lent, demà dissabte serà la presentació oficial de la Crida Nacional per la República, l'instrument polític dissenyat per l'entorn de l'expresident Carles Puigdemont per intentar aplegar l'independentisme en la seva pretensió de declarar la república catalana. Tot i que d'entrada serà una associació i no un partit, la seva creació des del principi ha generat recels al PDeCAT, partit on militen diversos dels seus impulsors, com el mateix expresident. Des del PDeCAT creuen que si la Crida finalment esdevé un partit, seria la seva competència directa.

El problema és que la Crida, formalment, ja és un partit, registrat davant del Ministeri de l'Interior. Una altra cosa és que els seus dirigents, entre els quals hi ha el delegat del Govern català a Madrid, Ferran Mascarell, l'hagin ficat en un congelador i ara com ara se centrin en l'associació. Dissabte, a Barcelona, estan citats els 16.000 fundadors –hi ha 4.000 inscrits– per celebrar el congrés constituent del moviment polític. S'escollirà la presidència, la secretaria general i una direcció de 19 membres.

El tàndem proposat per la llista oficial està compost per l'exlíder de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Sànchez, en presó preventiva per un suposat delicte de rebel·lió, i l'exalcalde ecosocialista de Cerdanyola del Vallès i actual diputat de Junts per Catalunya, Toni Morral. També es votaran les ponències organitzatives i polítiques i es definirà si, per aconseguir l'objectiu últim de la independència catalana, és necessari participar en eleccions.

Les properes, les municipals i europees, són precisament un dels esculls entre la Crida i el PDeCAT. Quan Puigdemont va plantejar la seva formació, els neoconvergents dirigits per David Bonvehí van pensar que seria un paraigua de l'independentisme –tot i que ni ERC ni la CUP van voler participar-hi– de cara a buscar la unitat. Però el temps ha demostrat que la Crida vol més. El PDeCAT és el partit hegemònic als municipis catalans.

A l'últim congrés del PDeCAT, l'estiu passat, Puigdemont va aconseguir defenestrar la direcció que encapçalava Marta Pascal i que es mostrava més pragmàtica que l'expresident pel que fa a com calia avançar cap a la independència. Malgrat tot, Puigdemont no va poder aconseguir realment el control de partit i, encara que és reconegut pel seu valor simbòlic, hi ha un sector que no està d'acord amb la seva línia d'enfrontament directe amb l'Estat. La militància va votar llavors col·laborar amb la Crida, seguint el seu esperit d'unitat, però es va assegurar d'haver de confirmar en una consulta aquest model de col·laboració.

Bonvehí ha intentat no ser bel·ligerant amb la Crida, malgrat que cada vegada és més clar que té interessos electorals. De fet, el seu nucli dur, on hi ha la portaveu del Govern, Elsa Artadi, porta el pes de les negociacions per a la llista a l'alcaldia de Barcelona, que encapçalarà Quim Forn. El president del PDeCAT diu que fins dissabte no es podrà veure quin serà l'encaix entre les dues formacions. Hi ha un sector del partit, no obstant això, que aixeca la veu i demana més claredat, com el secretari d'organització Ferran Bel (que directament va dir que es dividirà el vot) o l'exlíder Marta Pascal. És molt difícil que passi, però ningú descarta una possible escissió.