El gest judicial

A Espanya els drets fonamentals són tutelats per la justícia ordinària, és a dir, tots els òrgans del poder judicial, des del jutjat d’instrucció i primera instància fins al Tribunal Suprem. Si es considera que en la seva funció de garantir els nostres drets els jutges o magistrats no han ponderat correctament els elements normatius en joc, la persona afectada, després d’exhaurir totes les vies judicials prèvies, podrà interposar un recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional (TC). El TC estudiarà l’assumpte, si considera que té especial rellevància constitucional, cosa que, per entendre’ns, significa que presenta qüestions noves, especialment problemàtiques per la gravetat de la situació o per les seves conseqüències, o si pot requerir un canvi de rumb jurisprudencial. La decisió del TC posa fi al sistema de tutela dels drets fonamentals interns. Tanmateix, com que Espanya és part del Conveni Europeu de Drets Humans, si es considera que el TC tampoc no ha vetllat correctament pels drets afectats, es pot interposar una demanda davant del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) al·legant la violació d’un dret del Conveni. També el TEDH té uns criteris d’admissibilitat molt estrictes, perquè és la ultimíssima possibilitat de tutela dels drets i llibertats humanes a Europa, és a dir, només entra en joc quan tot el sistema intern ha fallat. El 2017, el TEDH va iniciar l’estudi de 63.400 casos i en va inadmetre 70.356.

Aquest curs exprés de tutela judicial dels drets fonamentals apareix arran del creixent protagonisme que el TC i el mateix TEDH estan prenent en la nostra actualitat política, molt especialment en relació amb les vicissituds del judici al procés. Els líders independentistes presos tenen tota la legitimitat jurídica per acudir i exhaurir totes les possibilitats de defensa dels drets que ells entenen vulnerats. Molt s’ha parlat ja de la presó provisional a la qual segueixen sotmesos i, per als diputats electes del Parlament, a les repercussions que aquesta ha tingut en l’exercici dels seus drets polítics.

Estem pendents en les últimes setmanes de la resolució del Tribunal Constitucional de l’empara interposada pel Sr. Junqueras, que considera que els seus drets a la llibertat i a la participació política estan sent vulnerats. Sembla que el TC no té una resposta unívoca sobre això, almenys no de moment. I això motivat, en especial, perquè recentment s’ha conegut la sentència del Tribunal d’Estrasburg en el cas Demitras contra Turquia, que versava sobre la presó provisional dictada contra un diputat de l’oposició parlamentària. En aquesta sentència, Estrasburg va concloure que s’havien vulnerat els drets de llibertat i de participació política del demandant i va ordenar, a més, la seva posada en llibertat immediata. Sens dubte, fa bé el TC, com hauria de fer la Sala Penal del TS, de tenir en compte aquesta decisió d’Estrasburg que, com totes les altres dictades per aquesta jurisdicció internacional, vinculen els òrgans judicials espanyols.

Tanmateix, per no generar falses expectatives ni a uns ni a altres, s’ha d’aclarir que la decisió del Tribunal Europeu era contra Turquia, en un context, com s’encarrega de reiterar el Tribunal durant tota la decisió, absolutament excepcional. Recordem que a Turquia ha estat vigent l’estat d’emergència durant dos anys. A més, com assenyala també el TEDH, el demandant era un membre de l’oposició, de la minoria en el Parlament. I, molt important, en el cas Demitras, el Tribunal troba a faltar, en general, una fonamentació suficient de les mesures adoptades contra el diputat, que posin de manifest la seva proporcionalitat; es tracta, per tant, d’una anàlisi molt centrada en el cas concret. Aquesta qüestió és molt rellevant perquè Estrasburg insisteix que la seva és una jurisprudència creada cas a cas, en la qual cada assumpte s’argumenta a partir de la seva jurisprudència consolidada, però valorant els elements concrets que es presenten en cada supòsit.

Tot el que s’ha dit s’ha de llegir en forma de cautela. Per a qui escriu aquesta columna, els presos del procés, ells i elles, podrien estar en llibertat, sobretot, una vegada que la instrucció es va concloure, subjectes a mesures alternatives que garantissin les finalitats de la presó provisional. Aquesta decisió no suposaria, de cap manera, prejutjar la correcció de la instrucció. La Sala Penal del Tribunal Suprem té a la seva mà la decisió sobre la llibertat dels presos. Perquè el que és segur és que, com diu el Tribunal Europeu de Drets Humans, el dret a la llibertat és d’una importància primordial en una societat democràtica.

Argelia Queralt Jiménez és professora de Dret Constitucional de la UB.